31.10.2013 - 06:00
Quan una tradició en desplaça una altra, és perquè demostra més utilitat. Com quan ens canviem de cotxe: el nou fa les mateixes funcions, però ens sembla que les fa millor.
Una altra pugna, més nostrada i actual, és la de la Castanyada contra Halloween. El lloc comú diu que Halloween, costum estranger, ha desterrat, ‘work in progress’, la Castanyada. Bé caldria, però, atendre quines funcions tenen, l’un i l’altra.
De manera molt sumària, la Castanyada és una celebració del cicle d’hivern, hereu de les ‘libertas decembrica‘ d’època romana, un ventall de celebracions on la transgressió de l’ordre és la consigna. Arrencant la vigília de Tots Sants, arriben fins a la Quaresma. Citem-ne algunes de les que ens han quedat, modificades per l’Església a fi de tenir els socis distrets: Dia de Difunts (diàleg amb els morts), Nadal i Sant Esteve (menjar com a bèsties), Sants Innocents (escarnis), Cap d’Any (exploten els alcoholímetres.), Reis (lapidació del criaturam amb regals), Santa Àgueda (“manen” les dones), Carnestoltes (xivarri manicomial).
Dins d’aquest ordre, la Castanyada és una celebració infantil, afalaga la quitxalla, la converteix en protagonista. Si anem enrere en el temps, es diu que menjar castanyes i panellets era un recurs energètic durant la nit de vetlla que precedeix el dia de Tots Sants. No és aventurat, tanmateix, relacionar-ho amb què, a l’hivern, la terra no fruita gaire, i que els nostres ancestres, afamegats i sense llum, simplement optimitzessin recursos. I les contalles adjacents, vet-ho aquí, només serien una argúcia: adelitar la canalla a la vora del foc i ensinistrar-la, símbols a l’alça, en el misteriós món de la mort.
I ara passem a Halloween. És una celebració celta de cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. El cristianisme la va desplaçar a la vigília de Tot Sants. Amb el temps, com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola per als menuts. La iconografia timburtonívola que l’acompanya és recent i eficaç. I la funció és la mateixa: entretenir i familiaritzar els mardufais amb la mort.
Llegiu l’article complet, aquí.
