29.10.2013 - 06:00
‘La pregunta pot ser alguna cosa així com: “Esteu a favor de la independència de Catalunya? Sí o no.” Us sembla bé?’ El diputat Alfred Bosch (ERC) il·lustrava així la setmana passada la determinació de convocar una consulta a Catalunya l’any vinent; ho deia al congrés espanyol, adreçant-se al ministre Montoro. L’enunciat de la pregunta és una de les qüestions més delicades, i ara com ara no hi ha acord entre els partits favorables al dret de decidir. Qui s’hi ha referit més vegades i amb més concisió és ERC. Però també n’han parlat CDC, UDC i ICV.
La primera proposta de Mas
Diumenge Artur Mas declarava que abans de mitjan desembre preveia que hi hagués un acord sobre la data i la pregunta. De fet, fou Artur Mas mateix qui va fer la primera proposta de pregunta per al referèndum en una entrevista a La Vanguardia l’octubre de l’any passat, abans de les eleccions del 25-N. I, segons ell, havia de ser: ‘Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou estat de la Unió Europea?‘
La proposta d’ERC
Després de les eleccions, el primer polític que formulà una proposta concreta de pregunta fou la secretària general d’ERC, Marta Rovira. En una entrevista a VilaWeb va suggerir: ‘Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?‘ Aquesta pregunta ha estat repetida, amb alguna petita modificació en l’enunciat, per part de més dirigents d’ERC, que ha remarcat sempre que, a més, la resposta ha de ser binària: sí o no.
CDC s’aproxima a l’opció d’ERC
La primera reacció de CDC a la proposta de Rovira va ser de demanar contenció. Això era a final de març; han passat set mesos i fa unes quantes setmanes que el secretari d’organització convergent, Josep Rull, va fer una proposta sorprenent mitjançant Twitter. Responent a la voluntat expressada feia pocs dies per part de Josep Antoni Duran i Lleida de sotmetre a pregunta la seva proposta de ‘tercera via’, Rull va deixar anar que la consulta hauria de preguntar sobre l’estat propi i que les respostes haurien de ser sí, no i en blanc.
Rull, a més, va aclarir que quan parlava d’estat propi –tal com feia Mas en aquella primera proposta d’ara fa un any– volia dir estat independent. Va desconcertar que inclogués com a ‘tercera opció’ el vot en blanc. Perquè aquesta opció ja hi és sempre, també en una consulta en què es demani per la independència.
El vot en blanc, tercera opció?
Consultat per VilaWeb, el politòleg especialista en processos de secessió Ivan Serrano diu que tot es pot sotmetre a votació, però sosté que en un referèndum de la transcendència que pot tenir una consulta sobre el futur polític de Catalunya ‘és recomanable que la pregunta, les opcions i les propostes siguin comprensibles, i per tant, que les opcions siguin sí o no: una votació sobre un projecte en què els ciutadans es manifesten a favor o contra’. I afegeix: ‘L’opció de vot en blanc la tries quan no et convenç cap de les opcions disponibles. Convertir el vot en blanc en una opció disponible és una mica contradictori. Tu no agafes cap papereta que digui “vot en blanc”.’
Per a Duran, la papereta del no hauria de ser per a la independència
La proposta de Rull s’entenia com una reacció a un article en què Duran i Lleida propugnava una tercera via. Poc després, Duran va demanar que la qüestió que se sotmetés a votació del poble de Catalunya fos si es volia canviar l’estatus polític; de tal manera que la pregunta fos si es volia aquesta tercera via. Si fos així, l’opció de la independència implicaria haver de votar no. Últimament, Duran encara ha intensificat més la pressió per a evitar que la pregunta sigui independència sí o no.
ICV i l’opció federal
Una altra de les formacions que vol fer la consulta tant sí com no és ICV-EUiA. I ha expressat reiteradament la voluntat que la pregunta pugui incloure més opcions a banda de dir sí o no a la independència, és a dir, que també hi hagi la possibilitat que els votants escullin l’opció federal.
Què recomanen els assessors del govern?
Per a decidir l’enunciat de la pregunta el Consell Assessor per a la Transició Nacional fa un seguit de recomanacions (informe, en pdf), en què analitza, d’acord amb el dret i la pràctica internacionals, com ha de ser un enunciat clar i neutral. Alhora, estudia si la pregunta ha de tenir més de dues respostes i si s’ha d’explicitar que en el moment d’aplicar el resultat se seguiran les vies legals vigents.
Els precedents que cal tenir presents
En el document lliurat al govern a l’estiu, el CATN es decanta per una pregunta única i directa sobre ‘el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un estat independent’. Argumenta aquesta recomanació, dient sobretot que cal respectar les exigències de claredat i neutralitat. És a dir, que la redacció no indueixi a error i que no incentivi ni afavoreixi cap de les alternatives proposades. Analitzant les preguntes dels referèndums d’independència dels últims trenta anys al món, el CATN conclou que les que compleixen els dos requisits de claredat i neutralitat són la d’Eslovènia del 1990 (‘La república d’Eslovènia hauria d’esdevenir un estat independent i sobirà?‘, amb dues respostes: sí o no); la d’Estònia del 1991 (‘Voleu la restauració de la sobirania de l’estat i la independència de la República d’Estònia?‘, també de sí o no); la d’Ucraïna del 1991 (‘Doneu suport a la declaració d’independència ucraïnesa? ‘, amb les mateixes dues respostes); la d’Eritrea, el 1993 (‘Desitgeu que Eritrea sigui un país independent i sobirà?’); la del Sudan Meridional, el 2012 (la butlleta tenia dues opcions: unitat o secessió); i la d’Escòcia, que serà l’any vinent (‘Escòcia hauria de ser un país independent?’: sí o no).
Recollits aquests exemples, el consell es decanta pel model escocès, que considera que és el que entenen més fàcilment els votants i el que influeix menys en l’orientació del vot.
Vegeu també: Els tretze referèndums d’independència fets els darrers vint-i-cinc anys tenen dues respostes.
Dues respostes o més?
La qüestió és si fer una pregunta sobre la independència de Catalunya amb dues respostes possibles (sí o no), com en els exemples exposats, o bé demanar quin dels models d’autogovern que hi ha (o els que defensen els partits principals) es prefereix. En aquest darrer cas, diu el consell assessor, es podria saber amb més precisió la voluntat dels votants, però l’aplicació dels resultats ‘seria més complexa i menys clara’.
Si s’optés per una pregunta amb múltiples respostes, el CATN diu que caldria que n’hi hagués quatre: manteniment de la situació actual; un estat federat, un estat confederat i un estat independent. Però hi veu dificultats a l’hora de concretar què vol dir estat federat i estat confederat, i d’aconseguir que això ho identifiquin i entenguin amb precisió els votants; fins i tot el manteniment de la situació actual seria problemàtica, perquè molts dels qui votarien aquesta opció per no haver de votar independència o una federació o confederació podrien voler alguna millora en relació amb el finançament i amb l’autogovern de Catalunya.
Dues preguntes?
El consell troba que una pregunta sobre la independència amb les opcions sí o no és més clara, però admet també que els votants del no no poden expressar l’alternativa al manteniment de la situació present. Per això presenta la possibilitat de fer primer una pregunta sobre un estat independent i, en cas que guanyés el no, fer una pregunta sobre les altres tres alternatives. Això es podria fer en una consulta amb dues tandes o dins una mateixa votació, i en aquest darrer cas els votants triarien quina de les tres opcions de continuar a Espanya preferirien, sense saber si guanyava el sí o el no a la independència. El CATN no considera òptima una consulta de preguntes múltiples, car té dificultats de claredat i d’aplicació dels resultats.
El consell acaba apuntant que, si de cas, es podria incloure, ‘ateses les circumstàncies’, una clàusula de salvaguarda en l’enunciat de la pregunta, una referència que digués ‘d’acord amb les vies legals pertinents’, referint-se a l’aplicació del resultat afirmatiu en el referèndum.
Qui ha de decidir l’enunciat de la pregunta?
Això dependrà de quina sigui la via per a convocar la consulta. Si fos mitjançant l’article 92 de la constitució espanyola, correspondria a l’estat, que també podria reservar-se el dret de fixar la pregunta si decidís de delegar la competència de convocatòria de referèndums. Si es convoqués amb la llei catalana de referèndums vigent, la decisió sobre la pregunta correspondria a la Generalitat, però l’estat l’hauria d’autoritzar; en el cas de la llei catalana de consultes per via no referendària, que és en tramitació al parlament, la decisió seria de la Generalitat.
