23.10.2013 - 19:43
L’educació pública conquerida durant dècades de lluita en el segle XX està essent qüestionada, el que semblava un dret inalienable s’està convertint ara un privilegi dels més rics i dels més brillants. Ja no interessa cultivar persones, només els importa formar mà d’obra útil i barata per al mercat internacional.
Els atacs contra l’educació pública avancen amb major violència cada volta mitjançant:
– Retallades en beques
– Pujada de les taxes universitàries (34% al País Valencià en 2 anys)
– L’aprovació de la LOMCE, segregadora i elitista
I mentre patim aquests atacs brutals, el ministre Wert es burla de la resistència de la comunitat educativa comparant-la amb ‘festes d’aniversari’.
Fins que els governants no es senten amenaçats per la pressió de la comunitat educativa no es detindran en els seus atacs constants. Si el ministre Wert menysprea les nostres accions en comparació amb la combativitat dels nostres germans a Mèxic i Colòmbia, doncs imitem-los. Les protestes estatals les atribuïa a nens de bressol, però als docents en vaga indefinida de Balears els quaificava de segrestradors. Contagiem-nos de l’exemple de les Illes.
Aquest 24 d’octubre la comunitat educativa valenciana tenim el deure històric de buidar tots els centres d’estudis per a mostrar el nostre rebuig a totes aquestes mesures. Però encara és major la responsabilitat dels dies previs al 24. Hem d’aprofitar aquesta convocatòria per a acumular forces en l’organització d’una resposta unitària que els faça retrocedir en el seu objectiu de convertir l’educació en un servei dins del mercat internacional.
Des del Front d’Estudiants del País Valencià i des dels seus sindicats membres creiem necessària la unitat en la defensa de l’educació pública, que es va aconseguir fa dècades gràcies a organitzacions fortes, a lluites contundents i, sobre tot, a l’acció col·lectiva d’una societat conscienciada. Imitem llavors els nostres pares i els nostres avis. Allò que ells van aconseguir al carrer, defensem-ho al carrer. Vivim un moment històric i hem d’estar a l’alçada.
