Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  23.10.2013  08:33

Autor/s: Laura Pous i Manel Sales / ACN

'El món reconeixeria una Catalunya independent', diu l'ex-ministre de Cameron per Escòcia

En una entrevista a l'ACN, Michael Moore diu que 'és difícil d'acceptar que la legalitat impedeix la voluntat de la gent'

Men?ame
 

'Si al final Catalunya esdevingués un estat independent el món ho reconeixeria'. Són paraules del que fins fa tres setmanes era el ministre d'Afers Escocesos del govern britànic, el liberal demòcrata Michael Moore, l'home a qui David Cameron va encarregar la negociació pel referèndum d'independència del 18 de setembre del 2014. Moore admet en una entrevista a l'ACN que li sorprendria molt que no es reconegués internacionalment la independència de Catalunya tot i que avisa que 'allò que ningú farà és saltar al camp abans que comenci el joc'. El liberal demòcrata assegura que és difícil de mantenir que 'la legalitat impedeix la voluntat de la gent'.

"Catalunya i Espanya, a nivell general, necessiten pensar a fons, però si al final Catalunya esdevingués un país independent, el món ho reconeixeria", defensa Michael Moore en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies. L'exministre, diputat liberal demòcrata i ferm defensor del 'no' en el referèndum d'Escòcia de l'any vinent, creu que és "prematur i inapropiat especular" sobre com reaccionaria en concret el Regne Unit al cas català, però remarca que tradicionalment la comunitat internacional ha reconegut els nous estats.

"La tradició arreu del món és que un país format legítimament, Sudan del Sud n'és un exemple recent, té el reconeixement internacional. I això, espero, sempre serà el cas", destaca. "Hem vist com Europa ha evolucionat amb els segles, particularment en el darrer", argumenta Moore, que creu que la política internacional és "magníficament fluïda". "Al final, si la gent de Catalunya decideix que vol ser un país independent, em sorprendria molt que no es reconegués internacionalment", reitera.

Moore evita especular sobre si una declaració unilateral d'independència de Catalunya es consideraria "legítima" en cas que Espanya prohibís la consulta. "Quan ho tinguem davant, sabrem què sembla", destaca. "Les preguntes seran sobre el procés, sobre com s'ha pres la decisió democràtica, i com s'ha actuat després. Això és crucial", assenyala el polític escocès, que creu que el debat sobre "la noció de legitimitat" portaria "hores" fins i tot pels acadèmics més experts.

Legalitat vs voluntat política

Moore recorda que el principal repte per autoritzar la consulta d'Escòcia va ser el d'estipular el marc legal. L'exministre considera que hagués estat "caòtic i un desastre" tirar endavant un referèndum sense l'autorització de Londres, que havia de transferir els poders a Edimburg. No fer-ho hagués pogut causar una sèrie de denúncies al Tribunal Suprem britànic en contra del referèndum, i Moore no estava disposat a tolerar-ho. "Amb tot el meu respecte pels amics juristes, és el poble d'Escòcia el que ha de decidir, i no els advocats en un tribunal", destaca.

"Estudio la situació a Catalunya i Espanya amb molta atenció, i és fascinant mirar el que està passant", reconeix Moore quan se li pregunta sobre el debat de la consulta catalana. Per ell, en ultima instància "la política i la situació legal s'han d'unir". "Tenir una situació amb un recurs legal a un resultat legítim és inacceptable. Però tenir una situació política en què la legalitat està impedint la voluntat de la gent també és difícil", remarca.

Tot i que reitera que no li correspon dir als catalans i espanyols "com ho han de fer per sortir-se'n" admet que li agradaria que "es parlés i es trobés un acord polític". "S'ha de tenir paciència", assegura. "Al Regne Unit, a Escòcia, sabíem que el mandat (per celebrar una consulta) existia, i com a demòcrates ho volíem honorar", destaca. "Vam tenir un debat polític madur, una transferència legal del poder, i des de llavors no hi ha hagut discussions sobre el procés", afegeix Moore, que creu que el més important és parlar sobre si cal o no la independència, i no sobre si es pot o no votar. 

"Hem deixat a la gent decidir"

El polític liberal demòcrata es nega a fer paral·lelismes directes entre Catalunya i Escòcia perquè "cada país té les seves circumstàncies" però admet que els escocesos tenen "un avantatge perquè la naturalesa del Regne Unit és diferent a la de Catalunya i la seva relació amb Espanya". "També tenim una situació constitucional diferent", indica. Moore creu que es pot mirar al pacte d'Edimburg que ell va dissenyar "com un exemple" però no li "agradaria dir que és un model pels altres a copiar".

Preguntat sobre si Espanya va sentir-se "incòmode" per la decisió de Londres d'autoritzar un referèndum a Escòcia, Moore riu i assegura que és "molt conscient" de que se'ls analitza "de molt aprop". "Vam rebre molts consells, molta gent va venir i va fer preguntes", confirma. Segons ell, la importància de l'Acord d'Edimburg és que haurà demostrat l'èxit de la democràcia. "S'ha establert el procés, hem demostrat que podem resoldre un tema constitucional molt complicat pacíficament i política. Hem deixat a la gent decidir", destaca.

Moore descarta que la Unió Europea -"una unió d'estats membres"- intervingui per forçar Espanya a acceptar una consulta perquè es tracta d'una qüestió "interna". "Comprenc el desig del poble de Catalunya, d'una part, de ser un estat independent, i em sembla que el cas s'ha defensat vigorosament, però al final aquestes circumstàncies s'han de resoldre dins dels propis països", estipula Moore, que creu que la resta de socis no han d'interferir. "Correspon a l'estat i al territori resoldre-ho per sí mateixos políticament, i després la comunitat internacional respon a aquesta decisió", destaca, afegint que és "fonamental" no interferir en els afers interns d'un altre estat.

"Confio molt, com a demòcrata, en el poder de la política", assegura Michael Moore, que diu que la tasca dels representants dels ciutadans és "resoldre els interessos enfrontats i respectar la voluntat de la gent". "A Catalunya i Espanya es prendrà un camí, encara no està clar quin, però fa poc més d'un any tampoc no estava clar com ho resoldríem al Regne Unit", destaca. Moore diu tenir "optimisme" en què els processos de negociació poden funcionar "fins i tot quan tens polítics molt diferents".

Nous estats dins de la Unió Europea?

Michael Moore assegura durant l'entrevista amb l'ACN que no té "cap raó per creure que cap país d'Europa" tingués "una objecció de principis" per incloure una Escòcia o una Catalunya independents dins de la UE. "El principi que Escòcia, Catalunya o el país que neixi en el futur sigui membre no hauria de ser difícil per a cap país particular, però les polítiques de l'acord són una altra cosa", argumenta.

Per aquest liberal demòcrata, les dificultats es trobarien durant el procés de negociació i ratificació per incloure el nou estat en el club europeu, un temps durant en el qual no queda clar, segons ell, si el nou estat escocès estaria encara dins del Regne Unit, o sortiria temporalment de la UE. "És molt desestabilitzador", assegura. "Espero, és clar, que Escòcia es mantingués a la UE, seria desastrós si no passés, però donar-ho per fet de manera automàtica és poc sensat", indica. "No hi haurà res automàtic", remarca.

Men?ame