Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  21.10.2013  06:00

Espanya espera amb ansietat la sentència europea sobre la ‘Doctrina Parot’

Aquest matí el Tribunal Europeu dels Drets Humans farà públic el veredicte sobre la polèmica pràctica de la justícia espanyola

Men?ame
 

L'estat espanyol no admet la cadena perpètua però, d'ençà del 2006, hi ha una peculiar cadena perpètua que s'aplica pràcticament només als membres d'ETA. Un artifici jurídic ho ha fet possible, si més no fins avui, quan se sabrà la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. El govern espanyol ha reconegut que és molt difícil que li sigui favorable i que únicament espera que sigui 'ambigua' i pugui salvar la cara. Si és una sentència clara i declara il·legal el procediment usat per la justícia espanyola per allargar el temps d'empresonament dels condemnats per terrorisme, això tindria conseqüències importants.

Què és la 'doctrina Parot'?

La 'doctrina Parot' és un enduriment de les penes de presó que afecta només els condemnats per terrorisme. Fou dictada el 2006 pel Tribunal Suprem espanyol i és una mena d'aplicació encoberta de la cadena perpètua.

Segons el darrer codi penal franquista, un condemnat podia complir un màxim de trenta anys a la presó, per més que hagués estat sentenciat a centenars d'anys. A més, podia acollir-se al benefici penitenciari per feina. Concretament, cada dos dies de feina a la presó restaven un dia de condemna. El 2003 el govern espanyol va elevar els trenta anys màxims a quaranta. Amb el canvi del codi penal, el 1995, també s'havia eliminat la possibilitat de redempció de condemnes.

Tanmateix, el 2006 el Tribunal Suprem espanyol, en veient que uns quants presos d'ETA, els quals havien estat condemnats segons l'antic Codi Penal, havien de sortir de la presó perquè ja havien complert les condemnes, va canviar l'aplicació de la norma: a partir d'aquell moment la redempció no comptava sobre els trenta anys màxims d'estada a la presó, sinó sobre el total de la condemna. I, a més, va determinar que els presos complissin un màxim de trenta anys, però no en total sinó sobre cada condemna, fet que equivalia a una pena de cadena perpètua.

El cas d'Inés del Rio

Des del punt de vista legal, la 'doctrina Parot' és clarament discutible, car canvia la llei retroactivament i en detriment del detingut. I el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ja va condemnar Espanya per això: el 2012 va ordenar que fos alliberada la presonera d'ETA Inés del Rio, que havia complert la pena i tanmateix no havia estat posada en llibertat.

Inés del Rio va ser detinguda el 1988 i condemnada a 3.191 anys de presó per un atemptat a Madrid on havien mort dotze agents de policia. Havia de sortir de la presó el 2 de juliol de 2008, perquè, treballant, havia reduït deu anys dels trenta anys que podia estar empresonada. Tanmateix, l'Audiència Nacional espanyola li va aplicar la 'doctrina Parot' i va dictaminar que no en sortís fins el 2017. 

Estrasburg va condemnar Espanya per aquesta decisió: qualificà de 'irregular' el comportament de les autoritats espanyoles i assenyalà que era 'una vulneració de drets'.  Concretament, el tribunal argumentava que perquè una conducta pogués ser qualificada de delictiva havia de ser descrita en la llei abans de cometre el delicte i el càstig previst havia de ser especificat també prèviament per la llei.

Malgrat la claredat de la sentència, Espanya no va complir la condemna, ans hi va presentar un recurs en contra. Del recurs se'n derivà una vista el març d'enguany, de la qual emanarà la sentència que avui farà pública la gran sala del tribunal. Mariano Rajoy ja ha fet saber que si la sentència és desfavorable el govern espanyol l'acatarà però farà servir tots els mecanismes per a impedir l'excarceració dels presos afectats.

Si el tribunal europeu sentencia que la 'doctrina Parot' és contrària a la legislació europea, 111 presos d'ETA haurien de sortir en llibertat aquests mesos vinents i també podrien ser alliberats 37 condemnats per unes altres causes.

Dani Maetzu, parlamentari d'EH Bildu, va dir ahir que esperava que el tribunal invalidés la 'doctrina Parot', que per ell forma part d'una 'política de venjança contra els presos bascs'. Alhora, considerava 'una maniobra publicitària' el fet que ara intentessin integrar-hi també presos comuns.

Men?ame