Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  16.10.2013  06:00

Autor/s: Roger Cassany

Carles Mateu Blay: 'El meu cas és surrealisme pur, repressió pura'

Entrevista al conductor d'Almenara condemnat a sis mesos de presó per haver-se negat a parlar en espanyol a la guàrdia civil

Men?ame
 

Va ser retingut i humiliat durant més de tres hores en un control rutinari de la guàrdia civil per haver-se negat a parlar en espanyol. Els agents el van denunciar per desobediència a l'autoritat, però el jutge el va absoldre i li va donar la raó. Mesos després, l'audiència de Castelló va revocar la sentència a petició de la fiscalia i ara Carles Mateu Blay, d'Almenara, ha estat condemnat a sis mesos de presó i a la retirada del carnet d'un any i un dia. Per una altra banda, la denúncia que Mateu va presentar contra la guàrdia civil per denúncies falses ha estat finalment arxivada i, per tant, els agents que van retenir-lo no seran jutjats.

En aquesta entrevista, Blay descriu la perplexitat amb què ha viscut els fets i assegura que és una sentència política: 'surrealisme pur i repressió pura'. 'Potser simplement es tractava d'agafar un xicó com jo com a cap de turc per a poder dir davant de la gent: poble valencià, açò és el que us pot passar', diu, convençut que l'auge de l'independentisme hi té alguna cosa a veure. Es declara emocionat per les mostres de suport rebudes, que han arribat a la Comissió Europea, al congrés espanyol i als ajuntaments. I no amaga que ara, abans no li retirin el carnet, condueix normalment però amb por. Així i tot, assegura que tornaria a actuar de la mateixa manera.

Heu estat condemnat, però havíeu estat absolt. Què ha passat?
—Jo vaig a judici i el jutge m'absol de les acusacions de desobediència a l'autoritat. La sorpresa surrealista ve quan em truca l'advocat i em diu: 'Mateu, agafa't a la cadira.' I m'explica que l'audiència de Castelló ha revocat la sentència a petició de la fiscalia i que ara he estat condemnat a sis mesos de presó i a un any i un dia sense carnet. Em quede de pedra.

El cas ha arribat a la Comissió Europea, al congrés espanyol, als ajuntaments; hi ha hagut concentracions, piulades massives... Com viviu el suport social i polític que heu rebut?
—Imagineu-vos per un segon que jo no tingués el suport que tinc al carrer, al poble, a la xarxa, ni el suport polític. Jo no sé com estaria sense aquesta força al darrere. El suport és emocionant i he d'agrair públicament l'ajuda a tothom que s'hi ha implicat.  El meu cas és surrealisme pur, repressió pura. Ni jo no m'ho crec. I per això no puc fer res més que agrair a tothom la companyia i les ganes d'ajudar-me. El suport el note al bar, a les botigues... A banda, a la concentració d'Almenara hi havia molta gent que jo no coneixia, gent de la Marina, de la Plana Alta i de molts pobles, que s'aprovaven a saludar-me. És emocionant. M'hauria agradat que l'Ajuntament d'Almenara, que és socialista, m'hagués donat suport, cosa que ara com ara no ha succeït.

Creieu que hi pot haver un rerefons polític en aquesta segona sentència condemnatòria?
—No ho puc saber del cert, però jo crec que sí. Si no, no m'ho explique. Jo ara sóc militant d'Esquerra Republicana i l'audiència de Castelló ja sabem que és molt polititzada. I possiblement la cosa va per ací. O potser simplement es tractava d'agafar un xicó com jo com a cap de turc per a poder dir davant de la gent: 'Poble valencià, açò és el que us pot passar.' Entenc que és així.

Pot tenir-hi res a veure el procés independentista que viu el Principat?
—Jo crec que, directament, sí. Jo ho veig així. La política de la por s'aplica al País Valencià. I tant! El dia de la Via Catalana n'és un exemple. Jo era a Vinaròs. Els polítics valencians van estar fins a l'últim moment discutint si es prohibia, si no, de quina manera, etc. Sí, crec que hi ha una vinculació directa entre la meua sentència i el procés català. De fet, supose que al País Valencià patirem repressió.

Com us sentiu quan veieu que als feixistes que van assaltar la seu de la Generalitat a Madrid per la Diada els posen una multa de tres-cents euros i a vós sis mesos de presó per haver parlat català?
—Em sent en un món de repressió cap a una llengua i cap a una identitat. Com pot algú assaltar un lloc amb gasos lacrimògens i rebre una multa, i una altra persona, pel fet de parlar la seua llengua, a la seua terra, sis mesos de presó, i un any i un dia sense carnet? És que no ho entenc. I m'adone que la gent que em dóna suport tampoc no ho entén. I tots anem a parar al mateix lloc: repressió. És que és tan difícil de ficar-t'ho al cap! A veure: parle la meua llengua, del meus pares i avis, dels meus avantpassats, i m'han condemnat per això. Tu hi trobes explicació? Jo no! No puc entendre-ho.

Jurídicament teniu cap opció de tornar a ser absolt?
—Com deia, el suport social és enorme, i per això em mantinc amb forces. Hi ha una batalla social, per  la dignitat, que la sent en part guanyada. Ara, legalment he estat condemnat. I no sembla que s'hi puga fer gran cosa, segons que em diuen els advocats.

Conduïu amb més por, ara?
—De fet, i no sóc l'únic, quan amb la moto passe de Vinaròs a Alcanar agafe aire. Quan veus la guàrdia civil, com et sents? Sents una mena de temor. Portant-ho tot en regla, tens la sensació que hi ha alguna cosa que et falla. La llengua potser? No ho sé. Què deu ser? I una vegada has passat Alcanar, et trobes els mossos, que et poden denunciar perquè vas a tres-cents per hora, perquè vas borratxo, però pel fet de parlar la llengua tens una tranquil·litat total. A mi encara no m'han retirat el carnet i tots els meus amics saben que ara vaig amb temor, perquè tenint-ho tot en regla sempre hi haurà alguna cosa que per a ells no estarà en regla. Ho tinc molt clar.

Tornaríeu a actuar de la mateixa manera?
—Sí. Si em parlen d'aquesta manera ofensiva, amenaçant, tornaria a plantar-me i no canviaria de llengua. Amb educació es va a tot arreu.

Men?ame