13.10.2013 - 06:00
Arnaldo Otegi, Miren Zabaleta, Rafa Diez, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodriguez fa quatre anys que són en mans de l’estat espanyol acusats d’haver intentat reconstruir l’organització il·legalitzada Batasuna. El 13 d’octubre de 2009 van ser detinguts, amb quatre militants abertzales més, en una operació jurídico-policíaca que pretenia escapçar el projecte Bateragune, que volia establir una estratègia de pau i de fi de la lluita armada per a la consecució de la independència del País Basc.
Ahir, una manifestació va recórrer els carrers d’Elgoibar per demanar l’alliberament d’Otegi i de la resta de condemnats pel cas Bateragune: Miren Zabaleta, Soni Jacinto, Arkaitz Rodríguez i Rafa Díez. La marxa va començar a la plaça de l’Ajuntament, on hi havia una fotografia d’Otegi, natural del municipi.
Pernando Barrena, portaveu de Sortu, va dir que no podien deixar que se sortissin ‘amb la seva’ els qui ‘pretenen que l’escenari de pau no estigui a l’abast, els qui pretenen portar els bascs a situacions anteriors i que tothom vol superar’. També va defensar la voluntat de tirar endavant el procés de pau, i en aquest sentit, va dir que no permetrien ‘que aquesta involució que busquen des dels sectors més reaccionaris de Madrid sigui possible’.
Otegi, dirigent emblemàtic de l’esquerra abertzale
Otegi ha estat el dirigent més destacat i emblemàtic de l’esquerra abertzale des de Jon Idigoras. El seu ascens a la política basca es va produir el 1995 quan va entrar al parlament per substituir la diputada Begoña Arrondo, després d’haver-se presentat al setè lloc per Guipúscoa a les llistes d’Herri Batasuna un any abans. Va prendre protagonisme el 1997 quan el Tribunal Suprem va enviar a la presó tota la mesa nacional d’Herri Batasuna. Otegi i Joseba Permach van ser escollits per a la nova gestora provisional del partit. A partir d’aquest moment, Otegi es va erigir en el dirigent més conegut de l’independentisme basc i va començar els passos per a un canvi d’estratègia en el Pacte d’Estella del 1998 –una proposta de procés de diàleg–.
Aquesta voluntat de diàleg i de pau s’ha accentuat els últims deu anys, especialment després de l’atemptat islamista de Madrid de l’11 de març del 2004. Aquell dia, quan des de primera hora totes les acusacions del govern espanyol es dirigien a ETA, Otegi va sortir a dir que a l’esquerra abertzale no li passava pel cap la possibilitat que aquella matança fos obra de l’organització armada basca. A continuació, us oferim alguns dels vídeos més destacats d’Otegi a partir d’aquell moment.
11.3.2004 – Reacció d’Otegi el matí de l’atemptat de l’11-M a Madrid
14.11.2004 – Proposta d’Anoeta sobre la nova estratègia independentista basca
8.5.2006 – Entrevista de Vicent Partal amb Otegi
18.6.2007 – Euronews entrevista Otegi
30.8.2008 – Otegi surt de la presó després de passar-hi quinze mesos per enaltiment del terrorisme
8.1.2009 – Trobada d’Otegi amb Ibarretxe en el judici contra ‘l’activitat il·legal’ de Batasuna i la ‘cooperació necessària’ del lehendakari i el dirigent socialista Patxi López.
14.6.2009 – El Follonero (la Sexta) entrevista Otegi i genera una polèmica a Espanya
22.11.2009 – Arnaldo Otegi: ‘L’esquerra abertzale no va néixer per resistir. Vam néixer per guanyar.’
27.6.2011 – Discurs final d’Otegi davant la jutgessa Murillo en el judici del cas Bateragune
