El congrés espanyol refusa el dret d’autodeterminació amb els vots de PP, PSOE i UPyD

  • CiU s'absté en els tres punts de la proposta d'ERC, Amaiur i BNG, en què s'especifiquen els mecanismes per al referèndum

VilaWeb
ACN
09.10.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El congrés espanyol va tombar ahir amb els vots del PP, PSOE i UPyD una proposició no de llei presentada pels grups d’ERC, Amaiur i BNG que defensava el dret d’autodeterminació dels pobles i especificava els mecanismes per a dur a terme un referèndum. CiU va votar únicament a favor de dos punts dels cinc de la iniciativa i es va abstenir en els altres tres, perquè va considerar que eren ‘opcions concretes, prefigurades’ i que marcaven ‘un procediment diferent de l’acordat al Parlament de Catalunya’. Ho va dir el diputat de CiU, Jordi Jané, que va subratllar que el seu grup defensava ‘una consulta acordada, pactada i respectant un marc legal’.

Jordi Jané va dir que sorprenia molt que Esquerra Republicana de Catalunya, que havia signat les propostes de resolució al parlament, portés ‘un full de ruta diferent, amb els procediments per fer la consulta, la manera d’interpretar-la i la manera de convocar-la’. Per a Jané, aquesta iniciativa ‘anticipa allò que hauria una reflexió serena, consensuada i acordada des de Catalunya per defensar unitàriament la proposta al congrés espanyol’.

El text sotmès a votació insta el govern espanyol a ‘transposar a l’ordenament jurídic el dret a la lliure determinació de les nacions reconegut per la legalitat internacional i per l’estat amb la ratificació de diversos tractats internacionals’, i també a ‘respectar l’exercici del dret de lliure determinació de les nacions que conformen l’estat espanyol: Euskal Herria, Països Catalans i Galícia’.

En aquest sentit, insta l’estat a ‘reconèixer i a respectar que, en virtut del dret a la lliure determinació, les nacions tenen el dret de determinar el seu estatus polític, les competències que tenen i que cedeixen i les relacions de cooperació i/o de dependència que estableixen amb uns altres estructures i organitzacions supranacionals’.

Aquests són els punts que van obtenir el suport de CiU. Però n’hi havia tres més que concretaven com s’havia d’exercir el dret de decidir i per quins mecanismes s’assoliria la independència.

El text establia específicament que el referèndum d’autodeterminació fóra convocat ‘pels governs autonòmics a instància pròpia, del parlament o del 20% del cens electoral de les últimes eleccions municipals mitjançant el mateix procés establert per la iniciativa legislativa popular en el seu territori’ i que hi tindrien dret de vot ‘els ciutadans amb dret a sufragi a les eleccions municipals’.

I, a més, especificava: ‘El resultat del referèndum es considerarà vàlid si la participació supera el 50% del cens electoral.’ En cas que més del 50% dels vots emesos en el referèndum sigui favorable a la independència, ‘el govern autònom proclamarà la independència de la seva nació’, deia el text.

L’últim punt que va motivar la discrepància de CiU fixava legalment les bases del procés per a una transició cap a la independència: ‘S’iniciarà la negociació per establir els drets i deures de cadascú en el procés de transició per al ple traspàs de poders i recursos.’

ICV-EUiA va expressar desacord amb el contingut de la proposta presentada per ERC, Amaiur i BNG. El diputat d’aquesta formació al congrés espanyol, Joan Coscubiela, va dir: ‘La nostra discrepància profunda amb la redacció del text d’aquesta proposició ens ha portat a presentar l’abstenció.’ Amb tot, va acabar expressant el ‘compromís d’ICV-EUiA amb el dret de decidir’.  

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch, va ser un dels encarregats de defensar la proposició, i ho va fer amb aquests mots: ‘Volem votar sobre la independència de Catalunya. Això és autodeterminació i aquest és el dret que avui defensem aquí. […] Es tracta d’un dret inalienable, irrenunciable que ni es pren ni es regala, sinó que es posseeix i s’exerceix.’

Els representants del PSOE van assegurar que no anaven a favor del dret d’autodeterminació i per aquest motiu van votar contra la iniciativa formulada per aquestes tres formacions. A més, segons els socialistes espanyols, ‘el plantejament de la secessió d’una part del territori nacional topa frontalment amb el que disposa l’article 2’. El PSOE es va mostrar obert al ‘diàleg’ sobre el plantejament d’un nou model territorial en un sentit federal.

El coordinador dels diputats i senador del PSC a Madrid, Albert Soler, va assegurar que ‘els socis del dret de decidir’, que va circumscriure a CiU, ERC i ICV, havien estat ‘incapaços de posar-se d’acord’ i havien demostrat ‘fissures’ al congrés espanyol. Segons Soler, hi haurà ‘un abans i un després’ d’aquesta votació.

El Partit Popular va expressar l’oposició més ferma a aquesta iniciativa sobre el dret d’autodeterminació. El diputat d’aquesta formació, Pedro Gómez dela Serna, va voler minimitzar la proposició d’ERC, Amaiur i BNG dient que ‘tan sols 12 diputats, poc més d’un 3% de la cambra, plantegen la dissolució d’un estat membre dela Unió Europea, que és una de les nacions més antigues d’Europa i la cinquena economia de la zona euro’. Però va anar més enllà: ‘En nom d’això que porteu avui a la cambra, la democràcia espanyola ha patit massa, quasi 1.000 assassinats i 250.000 exiliats.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any