Israel anuncia que vol obrir un consolat a Catalunya, en plena ofensiva diplomàtica espanyola

  • L'ambaixador israelià a Espanya diu que serà el pròxim consolat que s'obrirà a Europa

VilaWeb
Redacció
02.10.2013 - 17:19

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Israel ha anunciat que obriria un consolat a Barcelona, justament ara, en plena ofensiva diplomàtica espanyola contra el procés d’independència de Catalunya. Alon Bar, l’ambaixador israelià a Espanya, ha precisat que seria el pròxim consolat que obriria a Europa. Segons que explica la Vanguardia, ha dit: ‘Té molt sentit que Israel tingui un consolat a Catalunya, perquè la percepció cultural i el nombre de turistes ho mereixen.’

D’una altra banda, ha considerat ‘inacceptable’ que s’utilitzés l’holocaust en el debat sobre la independència de Catalunya. ‘Ens sembla un error, un ús inacceptable’, ha dit. Es referia a alguns debats televisius en què s’han fet paral·lelismes del cas català amb la persecució dels jueus, i també de la situació dels unionistes a Catalunya presentats com a perseguits.

Perseguits i salvats

Alon Bar ha fet aquestes declaracions a Tavascan (Pallars Sobirà), on ha presentat el projecte Perseguits i Salvats. Impulsat per la Diputació de Lleida, explicarà a traves de quatre rutes com uns 20.000 jueus van fugir de l’horror nazi pel Pirineu català. Les rutes ajudaran a conèixer els llocs de pas i d’acollida, les presons i els espais de concentració. És una manera de contribuir a la memòria històrica i alhora de consolidar el protagonisme creixent del turisme hebreu a les comarques de ponent. Alon Bar ha dit que molts jueus potser podrien trobar les seves arrels en aquests jueus evadits. Dels 80.000 refugiats que van fugir pel Pirineu un 20% eren jueus.

L’ambaixador d’Israel ha utilitzat una dita hebrea, ‘salvar una ànima és salvar un món sencer’, per a referir-se a aquest episodi i als veïns pallaresos, aranesos i urgellencs que van ajudar milers d’evadits que fugien de la barbàrie nazi.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que aquestes rutes que se senyalitzaran serviran per a divulgar aquells fets de setanta anys enrere i evitar que es repeteixin.

Durant el conflicte, molts jueus van travessar el Pirineu en direcció sud per fugir de la persecució nazi, i van fer servir diverses rutes, que quedaran senyalitzades amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica d’uns fets que acostumen a ser poc coneguts pels catalans. A Tavascan hi ha una d’aquestes rutes i s’hi ha instal·lat una fita commemorativa del projecte. En aquest monòlit s’hi pot llegir; ‘Tornem pel record als vells passos d’aquest camí’ de Salvador Espriu. Aquest text és traduït a l’hebreu, al francès i a l’anglès.

La iniciativa es desenvoluparà en dues fases. La primera consistirà en la senyalització de vies de fugida de refugiats jueus pel Pirineu durant la Segona Guerra Mundial. I la segona marcarà punts de referència com ara passos, llocs d’acollida, presons i espais de concentració, que eren utilitzats per a les deportacions dels fugitius capturats.

Tot plegat es complementarà amb explicacions històriques sobre aquestes rutes que tanta i tanta gent va seguir, en molts casos per fugir de la mort i assolir la llibertat.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha acompanyat l’ambaixador d’Israel en la presentació del projecte. També hi han participat els representants dels consells comarcals del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya, a més del Síndic d’Aran.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any