‘No havia estat mai independentista, però ara no permetré que ens espoliïn’

  • Entrevista amb Eduardo Reyes, president del col·lectiu Súmate, que es presenta avui a Bellvitge

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
03.10.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Eduardo Reyes té seixanta anys i en fa cinquanta que va arribar a Catalunya amb els pares i set germans. Venia de la ciutat on havia nascut, Còrdova, en cerca d’un futur millor. Avui Reyes, que viu Cervelló (Baix Llobregat), amb fills i néts catalans, és el president de Súmate, una entitat que aplega ciutadans castellanoparlants que volen la independència de Catalunya. L’entitat es presenta aquest vespre, a dos quarts de vuit, a la Biblioteca – Centre Cultural de Bellvitge. ‘Catalunya és tractada com una colònia’, diu amb contundència en aquesta entrevista.

L’entitat Súmate s’ha fet coneguda sobretot arran del vídeo que va publicar el cap de setmana passat amb testimonis que expliquen per què volen un estat propi. ‘Amb el vídeo i l’esforç que hem fet hem aplegat més gent’, diu Reyes. I ens explica que l’entitat va començar amb un primer grup de coneguts d’uns quants municipis del Baix Llobregat. ‘Jo sóc de Cervelló, i n’hi havia de Sant Boi, Cornellà, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí… Alguns ens coneixíem de la feina. I vam posar fil a l’agulla. Vam anar ampliant el cercle per Twitter i Facebook i, com que tots vivíem en pobles i ciutats de la vora, no ens va costar gaire d’organitzar-nos.

Quant temps fa que us vau començar a reunir?
—Ara fa quatre mesos. Ens trobàvem per parlar de tant en tant sobre la independència. I ens dèiem que a Catalunya som un col·lectiu molt important, els castellanoparlants: aproximadament un 50%. Vèiem que no fèiem res, que no ens implicàvem políticament i que en general passàvem de llarg de la política. I vam creure que calia fer alguna cosa que realment fos efectiva, que volíem dir què pensàvem.

Què dieu a la gent d’origen espanyol que no ho veu clar?
—Potser a alguns els fa vergonya de dir que són espanyols i que volen la independència de Catalunya. I els diem que hem de fer alguna cosa, perquè els nostres pares van venir aquí per tenir una vida més digna. I per això vam voler actuar.

Vós vau venir amb els vostres pares. Què en recordeu?
—Va ser una mica traumàtic, però per als nens era més aviat com una aventura. Després sí que he anat recordant les cares dels pares i com ploraven quan deixaven enrere tot allò. I se m’encomanava. Però mira, els meus pares són enterrats aquí i jo també em moriré aquí. I els meus fills són d’aquí, i cap dels meus germans, que som vuit, no vol pas marxar-ne. La meva família ja té més arrels aquí que no allà. Ara, no deixem pas d’anar a Còrdova.

Ni deixeu pas de sentir-vos cordovès.
—No, i n’estic molt orgullós. De petit recordo quan jugava al Patio de los Naranjos de la Mesquita de Còrdova, on em van batejar. Tot allò m’agradava. M’agradava i ho enyoro i hi he anat moltes vegades. La meva dona és catalana i la meva filla i els meus néts parlen català. Els meus néts em parlen tant en català com en castellà. A mi sempre em surt el meu idioma matern, al qual no vull renunciar, és clar.

I quan sentiu que Fernández Vara, parlant dels extremenys, diu que una Catalunya independent hauria de tornar tots els qui van emigrar, què us passa pel cap?
—Et sents encara més utilitzat. No havia estat mai independentista, però no permetré que des d’un govern, o sigui qui sigui, ens manipulin, ens espoliïn i ens facin treballar com a esclaus per fer un repartiment desequilibrat de les regions d’Espanya. Que ens tornin els immigrats, diu. Doncs a veure qui se n’hi vol tornar. Que ho demanin.

En quin moment comenceu a veure que la independència és la millor solució per a Catalunya?
—Sóc dels qui van confiar molt en Felipe González, perquè sortíem d’una dictadura i qualsevol hauria fet un pas per en Felipe; era un líder que gairebé tothom esperava, era com un messies. Però després veus que González i el seu felipisme van fer que ells visquessin molt bé i que continuessin vivint molt bé. I els qui vam pencar no vivim pas tan bé. El felipisme es va enfonsar. I ja hem vist que la dictadura que vam viure ha donat pas a una democràcia que és una dictadura disfressada de democràcia. No crec que hi hagi gaire gent que pensi que això és una democràcia. En una democràcia t’haurien de deixar votar, oi? Si guanyés el no, ho acataríem. I si guanyés el sí, que ho acatin ells. I recordem també els nostres pares, que ho van deixar tot, van lluitar i van poder arribar a viure més dignament perquè nosaltres tinguéssim una vida millor. És això que ara llencen en un sac foradat. No em sentiria digne dels meus pares si no agafés les regnes que ells van deixar i aconseguíssim que això arribés a bon port.

Què us diu la família de Còrdova sobre el fet que defenseu la independència?
—Andalusia podria ser també una terra rica si no fos a les mans de quatre ‘señoritos’ i quatre cacics i en mans de la duquessa d’Alba. I admiro també, per exemple, Diego Cañamero [activista del Sindicat Andalús de Treballadors], que juntament amb més gent lluita per una mínima igualtat i una dignitat per poder-hi viure. Allà ja ho van arrasar tot. I ara ho volen fer aquí. A base de sacrificis, Catalunya es manté. Però és que Catalunya aporta molt més que no rep. I això és injust. Quan parlo amb la meva gent, a part les diverses respostes que em donen, interiorment ens donen tota la raó del món i ens admiren. La gent del sud admira els catalans per la manera de ser i de voler treballar i prosperar i invertir en desenvolupament i tecnologia.

Voleu dir que hi ha admiració, per més que no s’entengui la voluntat dels catalans de ser independents?
—Aquí també hi ha persones que tenen por d’expressar-ho. A la junta de Súmate hi ha una senyora que es diu Nicolasa, que és de Sevilla. Ha estat víctima d’algun mal gest de la seva família perquè s’ha declarat independentista. És independentista per bé que fa dos anys no tenia ni idea de què era això de la independència. Però es va anar informant de què feia el govern espanyol amb Catalunya. Tota la colla que hi ha a la junta de Súmate ha tingut algun cas d’indignació per part de la família. I pensen que no es mereixen que la seva família els tracti amb menyspreu perquè també lluiten per un futur per a ells.  

En el vídeo només exposeu arguments econòmics per a la independència de Catalunya. També en poseu de lingüístics, culturals, històrics damunt la taula?
—I tant. Jo vaig cantar ‘Cara al sol’ a sis anys. Era una vergonya. Avui Catalunya té un dels millors sistemes d’ensenyament, i el senyor Wert té molt poca educació. Catalunya no pot ser atacada així. Quan vaig venir a Catalunya era estrany de sentir la gent parlar en català. Quan vaig conèixer la meva muller i m’hi vaig casar em va explicar la història de la seva família i que el seu avi havia estat estomacat al carrer per haver parlat en català. I això en el fons es va fer amb tot el poble de Catalunya. Jo parlo català i m’agrada la llengua catalana i la manera de ser dels catalans. I ara em sento molt més català que no espanyol perquè el govern espanyol m’ha donat tots els motius perquè sigui així.

Si el govern espanyol oferís demà un concert econòmic continuaríeu volent la independència?
—En primer lloc, penso que Espanya no ho farà. Però, a més, li diria al senyor Mas que no acceptés cap pacte per bo que fos, perquè segur que és un engany. Això és com un matrimoni que se separa i un demana perdó mil vegades a l’altre. No demanis perdó mil vegades; si ho fas tantes vegades és perquè no t’ho mereixes. Catalunya ha estat espoliada des que fou conquerida. Catalunya és tractada com una colònia: ens donen allò justet per anar fent retallades cada vegada. I nosaltres anem pagant com més va més impostos. Si el govern espanyol hagués estat una mica intel·ligent, jo l’hauria defensat. Però saps què? Que jo he de defensar el futur dels meus fills i dels meus néts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any