Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  02.10.2013  14:32

Autor/s: ACN

Els sismes per la plataforma Castor poden durar mesos un cop aturada l'activitat

L'Observatori de l'Ebre, que monitoritza l'activitat sísmica a la zona, admet que no esperaven la intensitat registrada però recorden casos similars en altres magatzems

Men?ame
 

No és possible fer una predicció científica de l'evolució futura dels moviments sísmics que es registren a la zona de la plataforma del projecte Castor, però podrien continuar produint-se durant "dies o mesos", fins i tot després de paralitzar els treballs d'injecció de gas al subsòl. La responsable de la secció sísmica de l'Observatori de l'Ebre, Estefania Blanch, recorda l'experiència d'altres casos similars, com un magatzem de gas a Rússia, que va generar també una activitat sísmica similar durant força temps. Al centre, encarregat de monitoritzar l'activitat sísmica al voltant del Castor, sorprèn encara la intensitat que han assolit alguns dels 300 terratrèmols detectats en menys d'un mes.

La xarxa de deu estacions de l'Observatori ha pogut recollir com, a partir del passat cinc de setembre, quan va començar la tercera injecció de gas al magatzem submarí Castor, queien tots els registres existents. "Vam passar de no tenir sismes a tenir terratrèmols diaris, no era habitual", constata Blanch. Durant els passats dies 12 i 13 de setembre, es van arribar a assolir fins a 40 terratrèmols diaris, tot i que menors d'1,8 graus en l'escala de Richter, és a dir, imperceptibles. Segons l'experta, a l'endemà del dia 17, quan s'hauria aturat la injecció, la sismicitat i la magnitud van començar a disminuir.

Però va ser un miratge. El dia 19 un nou moviment arribava als 3,5 graus, el 24 dos terratrèmols de 3,7 i 3,9 graus. El rècord, aquest passat dimarts a la matinada, amb un moviment de 4,2 graus que es va deixar sentir des de Tarragona a Castelló -una magnitud sense precedents des de l'any 1930, quan va tenir-ne lloc un d'intensitat 4, mentre que aquest hauria estat catalogat de 3-. "Esperàvem aquesta sismicitat i aquests repunts però no tan elevats. En alguns llocs on hi ha magatzems, la sismicitat induïda pot durar uns dies o mesos", ha admès Blanch. Seria el cas d'unes instal·lacions similars que es van posar en marxa a Rússia, on també es va produir terratrèmols de major magnitud al que és habitual.

Tot i que cap expert, inclosa la mateixa responsable de la secció sísmica de l'Observatori, s'atreveixi a fer previsions de la durada o finalització dels moviments sísmics. Aquest cas convertiria en plausible, segons subratlla, que els moviments sísmics es puguin allargar durant força temps després des que la planta hagi deixat d'injectar gas i que no s'hi produeixi cap activitat, tal i com sosté la mateixa empresa Escal UGS, que assegura haver donat compliment a l'ordre del Ministeri de cessar la injecció. 

De fet, aquest dimarts el Govern va posar en dubte aquesta paralització total dels treballs a la plataforma marina, després que l'Institut Geològic de Catalunya detectés moviments per compressió durant els treballs d'injecció de gas i, posteriorment al dia 26, quan Madrid ordena l'aturada de tasques, de distensió. En un comunicat, l'empresa no precisava si, més enllà d'aquestes operacions, havia aturat també altres tasques, com la possible extracció de gas del subsòl que va apuntar el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès.

Blanch, però, confia que els estudis encarregats pel Ministeri -en funció dels resultats dels quals s'hauria de prendre la decisió de tornar a permetre les operacions a la plataforma marina- poden acabar revelant l'origen exacte de l'activitat sísmica puguin esclarir de forma més precisa l'origen dels terratrèmols. "Quan van aturar la injecció es va veure una baixada magnitud i dels terratrèmols, però per alguna cosa que encara no sabem n'hi ha de més grans. Analitzant les dades en sismicitat induïda es pot treure l'origen", manté.

Una altra de les incògnites que rodeja aquest episodi sísmic -en una zona, la de la costa de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat, que habitualment registra una mitjana dels entre deu i quinze terratrèmols anuals, pràcticament tots imperceptibles- és la regularitat amb que alguns dels moviments més intensos es produeixen cap a la matinada, entre les cinc i les sis. "Normalment són casualitats que es produeixin en aquestes hores. Podria haver un període de recurrència, a la matinada. S'ha d'analitzar", ha apuntat Blanch. 

Monitorització sísmica del Castor


L'Observatori disposa d'una xarxa de deu estacions sísmiques, incloent les de l'Institut Geogràfic Nacional, l'Institut Geològic de Catalunya així com les dues instal·lades a la costa del Montsià i el Baix Maestrat arran del conveni signat l'any 2010 amb Escal UGS per monitoritzar l'activitat sísmica a la zona. La recepció de dades de les xarxes dels organismes nacionals i estatals els permet detectar fins a moviments inferiors als 0,5 graus a l'escala Richter.

Assegura que només en el cas que el terratrèmol superés la magnitud 5 a l'escala de Richter es podrien produir danys importants, no tant en les estructures però si en façanes i elements ornamentals. Així, tot i que no són habituals, l'any 1995 es va deixar sentir un terratrèmol de 4,9 graus davant la costa de Tarragona sense causar danys significatius. "Voldria dir a la gent que estiguin tranquils, que això s'està estudiant. No només per instituts d'aquí sinó també per experts d'Europa. S'està treballant per saber què passa. Però no podem dir una previsió, fins quan durarà", rebla.

Men?ame