01.10.2013 - 15:00
Enguany s’ha commemorat que el 25 de maig de 1938 l’aviació de Mussolini va assassinar més de tres-centes persones i va deixar-ne ferides més de mil en un bombardeig de càstig a la població d’Alacant. Si acudim a la història recent, molts recordem el bombardeig del 1995 al mercat de Sarajevo on hi van morir trenta-quatre civils, pel qual el president serbi Slobodan Milosevic va ser acusat i jutjat anys després per crims contra la humanitat i violacions del dret internacional humanitari. El fet que la guerra dels Balcans fóra una de les primeres en ser televisada va conscienciar molt la població davant del que comporta la salvatjada d’atacar un mercat ple de civils.
Aquell matí de 1938, el Mercat Central d’Alacant estava ple de gent, sobretot de dones, xiquets i persones majors –la població no militar– quan una esquadrilla de nou avions feixistes italians que s’havien enlairat a Mallorca van sobrevolar la ciutat. Les alarmes antiaèries no van sonar perquè els avions van entrar per l’interior a traïció per a burlar la vigilància situada a la platja del Postiguet amb la intenció de causar el major nombre de víctimes possible. Alacant havia habilitat refugis antiaeris amb capacitat per a més de trenta mil persones, ja que havia patit uns setanta bombardejos, però aquell matí ningú va poder arribar a refugiar-se per l’efecte sorpresa de l’atac.
L’aviació feixista va descarregar més de noranta bombes al nucli urbà sobre l’objectiu civil del Mercat Central. El balanç oficial de víctimes, comptabilitzat a la baixa per les autoritats franquistes, va ser de tres-cents noranta-tres morts i de més de mil persones ferides. Curiosament, en el bombardeig aeri més recordat de la Guerra Civil, el de Gernika, la xifra d’assassinats no arribava a tres-centes persones, una quantitat sensiblement inferior a la dels vora quatre-cents morts d’Alacant.
Aquest bombardeig del bàndol colpista responia a una nova estratègia de la guerra moderna que no havia estat mai provada fins aquell moment: terroritzar la població civil que es trobava indefensa i lluny del front de guerra. El resultat de l’explosió de les bombes va ser una carnisseria on els testimonis descriuen «rius de sang pels carrers propers al Mercat Central», «carros del mercat plens de cadàvers» i parts de cossos penjades de les balconades per l’efecte de l’ona expansiva.
La resposta de Franco a la massacre va ser dir als corresponsals de premsa estrangers que el bombardeig a la població civil mai no havia existit i que es llançaven bombes només on hi havia combatents enemics. Franco va acusar el «Govern roig» de situar la població prop dels objectius militars –estem parlant del bombardeig d’un mercat municipal ple de civils– i també que els republicans desitjaven tindre víctimes per a usar-les en la seua propaganda.
En acabar la Guerra Civil, els guanyadors van imposar als habitants de la ciutat d’Alacant un silenci absolut sobre la massacre. La dictadura es va ocupar de gestionar l’oblit i ho va aconseguir de tal manera que, fins fa pocs anys, el bombardeig del Mercat Central era ignorat per la majoria dels alacantins. Quasi tots els morts van ser enterrats en fosses comunes al Cementiri Municipal d’Alacant. Les autoritats franquistes encara es van acarnissar més amb les famílies de les víctimes en col·locar una làpida sobre la fossa en la qual demanaven «una oració per les víctimes d’un fatal accident».
El 2012, gràcies a la insistència de la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica d’Alacant, l’Ajuntament de la ciutat va posar una placa informativa a la plaça del Mercat. L’alcaldessa, Sonia Castedo, del Partit Popular, es va oposar en un primer moment perquè en la placa figurara l’adjectiu «feixista» per a qualificar el bombardeig, una objecció, si més no, curiosa, quan tots els llibres d’història expliquen que les bombes van ser llançades per avions Savoia S-79 Sparviero italians enviats pel feixista Benito Mussolini –fundador del Partido Nazionale Fascista– que havia decidit donar suport aeri al general colpista Francisco Franco.
Davant la passivitat de les institucions públiques a l’hora de commemorar el 75 aniversari, la Comissió Cívica va decidir prendre la iniciativa i promoure un monument en record de les víctimes a la plaça del Mercat. L’Ajuntament va comunicar a la Comissió que no destinaria cap partida pressupostària a fer un monument, així que aquesta associació va decidir encarregar-se ella mateixa de sufragar el memorial a través d’aportacions populars.
A la història de la massacre de civils del 1938, setanta-cinc anys després dels fets, s’afig la resposta vergonyant d’alguns dels nostres dirigents polítics que, des de les institucions democràtiques que ocupen, pretenen seguir amagant i desvirtuant un episodi fonamental sense el qual no es pot entendre el temps que vivim. Gràcies a la tasca de persones com les que integren aquesta Comissió Cívica d’Alacant podrem recuperar a poc a poc la dignitat de les víctimes i les seues famílies que encara han de suportar hui en dia com alguns intenten falsificar la història.
Enllaços
Array
