28.09.2013 - 06:00
Parlar de Normandia, per a molta gent, és recordar l’històric desembarcament aliat a la platja de Juno, el de 6 juny de 1944. Parlar de Normandia, per a alguns altres, és degustar un formatge de Camembert. I encara, per a alguns, parlar de Normandia és viatjar al passat i rememorar les conquestes del poble normand (mig víking, mig franc) d’ara fa mil anys, d’Anglaterra a Sicília. Tot i ésser una de les regions més antigues de l’estat francès, la identitat normanda és força desconeguda i menystinguda. Per remeiar-ho, Florian Hurard i Chloé Herzhaft impulsen aquest cap de setmana la primera Festa dels Normands.
Florian Hurard i Chloé Herzhaft, en efecte, van començar a pensar a la primavera com podien fer augmentar el sentiment identitari i unitari a l’antic ducat i van decidir convertir la festa de Sant Miquel, patró dels normands, en una mena de ‘Sant Patrici irlandès’ de Normandia.
La iniciativa ha captivat entitats, centres escolars, institucions i administracions dels cinc departaments en què es divideix Normandia a l’estat francès (agrupats en dues regions, l’Alta Normandia i la Baixa Normandia), a més de les illes Anglonormandes del canal de la Mànega, uns territoris dependents de la Corona britànica on la gent gran encara conserva el parlar normand.
El normand, en efecte, és una de les llengües d’oïl sense reconeixement explícit ni a Normandia ni a les illes del Canal: només a la de Jersey, l’anglès comparteix oficialitat amb el francès (com a llengua de cultura, tal com passa a Aosta), tot i que la parla local, el jerseiès, és d’origen normand. També són d’origen normand moltes paraules integrades a l’anglès arran de la invasió d’Anglaterra encapçalada per Guillem el Conqueridor, el 1066.
Amb el fenomen de la immigració, els normands també van introduir alguns trets lèxics propis al francès del Quebec i el Canadà, i la bandera actual del minúscul arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, sota de Terranova, incorpora la ikurriña basca, la blanc-i-negra bretona i l’emblema dels dos lleopards normands, en record dels pescadors d’aquests tres pobles que van establir-s’hi des del segle XVII.
