27.09.2013 - 06:00
El president de la Generalitat, Artur Mas, en el debat de política general d’ahir, va aprofitar una rèplica a Pere Navarro per respondre a la proposta de ‘tercera via’ de Josep Antoni Duran i Lleida. ‘La tercera via, ja la vàrem utilitzar fa temps. La majoria de la cambra també l’ha utilitzada no fa gaire temps, vosaltres i nosaltres. Què era la tercera via? Era l’estatut, promogut pel parlament, aprovat per les corts, passat pel sedàs, aprovat pel poble de Catalunya. No és una tercera via això? Em dirà que en parla el senyor Duran. D’acord, però resulta que ja l’hem provada, la tercera via. Si haguessin funcionat les terceres vies, no seríem on som. Som on som perquè hem acumulat cent anys de decepcions amb les terceres vies.’
La ‘tercera via’ de Duran es basa en un pacte fiscal i competències exclusives en llengua, cultura i educació. I en la consulta, el sí correspondria a votar aquest canvi d’estatus, de tal manera que els partidaris de la independència haurien de votar que no. Duran vol evitar una pregunta directa sobre la independència, i vol situar la qüestió en un canvi d’estatus polític.
Sobre el model federal que defensa el PSC, Mas va tornar a demanar a Navarro que convencés el PSOE perquè posés per escrit la seva reforma constitucional i es posés d’acord amb el PP, cosa que de moment no ha fet. Va revelar que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, li havia explicat que havia demanat a Alfredo Pérez Rubalcaba que concretés què volia canviar de la constitució i que encara no ho havia fet.
Sintonia amb Junqueras per a avançar cap a l’estat propi
Mas i Junqueras es van posar d’acord que calia impulsar ‘eines d’estat’ per evitar que el pressupost i les finances de la Generalitat quedessin en mans de l’estat espanyol: ‘Qui decideix el pressupost és el govern espanyol, i no el ciutadans de Catalunya amb les seves institucions. Ens falten els instruments d’un estat, hi estic d’acord’, va dir el president de la Generalitat.
Mas va recordar el repartiment desigual de la càrrega de la rebaixa del dèficit: ‘No hi haurà més retallades, però el dèficit que ens han imposat per a l’any que ve és de l’1%. Entre el 2013 i el 2014 ens hem de menjar 1.200 milions d’euros: només per baixar de l’1,6% d’enguany a l’1% de l’any que ve. I el conjunt del dèficit a l’estat espanyol és el 5,8%.’
‘La resposta és votar‘
Mas també va repassar les temptatives dels governs catalans de diversos signes polítics durant aquests darrers cent anys per aconseguir un tracte just del govern espanyol. ‘Durant temps havíem pensat –el catalanisme de tot signe, el de Cambó i de Prat de la Riba i Macià i Companys, i Tarradellas, i Pujol i Maragall i Montilla–… En cada moment s’ha intentat que l’estat espanyol fos comprensiu, col·laborador, respectuós. I les respostes, amb matisos, han estat en el fons les mateixes. En aquest estat podrem trobar els instruments que ens fan falta? La meva resposta i posició és invariable. Després de cent anys, la resposta és votar. La decisió en majúscules, després de cent anys, l’ha de prendre el poble de Catalunya.’
‘La UE no tindrà més remei que obrir les portes a Catalunya’
En la intervenció que va tancar el debat, Mas es va mostrar convençut que la UE acceptaria una hipotètica Catalunya independent: ‘Estic segur que Europa, quan es mira endins, quan s’interpel·la pels seus valors, no té més remei que obrir les portes. A Europa sempre s’han donat facilitats a aquells que hi volien ser.’ I va demanar que no es confonguessin les posicions prèvies que prenien alguns estats europeus i alguns dirigents comunitaris amb les que puguin demostrar al final.
Així mateix, va apuntar que Europa sempre havia volgut aplegar tots aquells països que havien demanat de ser-hi, amb l’excepció de Turquia, va dir, que havia estat enganyada, car li asseguraren que hi entraria i després li hi negaren l’accés. ‘Però en tots els altres casos, començant per la reunificació alemanya, mai no es va parlar de problemes jurídics; sempre es va abordar el tema amb consciència política de resoldre les coses’, va raonar.
