‘Aquesta vaga ha sobrepassat el llindar educatiu: és una vaga social’

  • Entrevistem Neus Tur, portaveu del comitè de suport a la vaga indefinida a les Illes creat a Barcelona

VilaWeb
VilaWeb
Bel Zaballa
24.09.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La vaga indefinida de docents a les Illes ha desvetllat un moviment de suport arreu del país, que ha pres forma de concentracions, manifests i ajuts econòmics mitjançant donatius a una ‘caixa de resistència’. També s’ha creat un comitè de suport amb nucli a Barcelona, que centralitza totes les accions de solidaritat, principalment al Principat, i en coordinació amb el comitè que hi ha al País Valencià. ‘Després de la concentració de la plaça de Sant Jaume, uns quants mallorquins que vivim a Barcelona ens vam reunir i vam veure que la cosa era prou grossa, prou greu, i que podíem donar-hi un cop de mà. Vèiem que feia falta solidaritat i suport de tot arreu per fer-se’n ressò. Són 150 euros de cada mestre per dia de vaga i és un atac molt gros, tant a l’educació pública com a l’educació en català.’ Ho diu en aquesta entrevista Neus Tur, illenca instal·lada a Barcelona i una de les responsables del comitè de suport a la vaga, que demà serà a l’Espai VilaWeb (19.30) per parlar d’aquest ajut des de la resta del país. 

Quina feina fa aquest comitè?  
—Coordinem els actes de solidaritat i fem difusió de tot allò que passa a les Illes. També aconseguim suport econòmic explicant què és la caixa de resistència (que ja ha recollit més de cent mil euros), en els actes i tertúlies a tot el país, per donar més força a la lluita dels docents. La intenció és obtenir adhesions i suport tant del sector educatiu com del lleure, les plataformes de defensa de la llengua i entitats que creuen en el país. I també ajudar en tot allò que ens demanin des de les Illes.

Ha tingut una gran resposta i un gran ressò arreu.
—Ens han sorprès força tantes i tantes mostres de suport, al País Valencià, al Principat, Andorra i Catalunya Nord. Nosaltres feim feina sobretot al Principat per no trepitjar-nos amb el comitè que ja hi ha al País Valencià, encara que el país és un. Hi ha hagut una resposta gegantina!

Com pot evolucionar la vaga, tenint en compte que potser molts mestres no poden aguantar sense cobrar gaire temps més?
—El suport econòmic és molt important per als mestres. Per això les assemblees de mares i pares s’han posat d’acord per fer torns de vaga amb els mestres: per tal que no perdin tant de sou, durant uns dies els pares no duran els nins a l’escola i uns altres dies els mestres faran vaga. Però jo crec que aquesta vaga ja ha passat el llindar de la comunitat educativa i s’ha convertit en una vaga social. Fins i tot hi ha discrepàncies internes al PP, i batlles que s’han manifestat públicament contra el TIL i demanen diàleg. El PP tenia una posició de força i deia que la vaga era minoritària i s’acabaria per motius econòmics. Però, tot i que Estarellas, Camps i Bauzá diuen que aplicaran el TIL tant sí com no, pens que cada vegada es troben més aïllats i es demostra més que la minoria són ells. De fet només el 22% del total de la població els va votar. És clar que el factor econòmic és molt important, però així com van passant els dies, la vaga agafa més força. 

Què s’hauria de fer ara per mantenir les mobilitzacions i evitar que la protesta es desinflés?
—Això que han fet fins ara. Hi ha un teixit associatiu i una cultura assembleària que és impressionant i aplega tota la societat. De moment, cal continuar les mobilitzacions fins que no s’hagin aprovat els mínims demanats per l’assemblea docent, entre els quals hi ha la reincorporació dels tres directors d’institut expedientats, la retirada del TIL, l’eliminació de l’augment d’alumnes per classe, etc. És el que es demana per començar a negociar l’acabament de la vaga indefinida. En aquest moment no es pot renunciar a cap de les reclamacions que tenim des del principi perquè la protesta no disminueix pas, sinó que cada vegada agafa més força. 

Es pot considerar una protesta històrica…
—Indiscutiblement. Però també és ver que des que va arribar Bauzá al govern hi ha hagut una resposta ciutadana espectacular, forjada des de la societat civil i no capitanejada ni per sindicats ni per partits polítics. No sé si recordau la vaga de fam de Jaume Bonet, o la manifestació de cinquanta mil persones contra la nova llei de la funció pública i en defensa del català com a llengua materna i pròpia de les Illes Balears. Arran de tot això s’han creat moltes plataformes, entitats de defensa de la llengua i hi ha hagut una revifada del sentiment identitari que jo no recordava. I, evidentment, mai no hi havia hagut una vaga indefinida a les Illes. És històrica. I també és històric el consens que hi ha entre la societat civil sobre aquesta qüestió. 

Bauzá ha aconseguit que una gran part de la societat civil es posés d’acord contra seu?
—I tant. Contra les retallades i contra aquesta política nociva que per ell és com una obsessió. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any