25.09.2013 - 06:00
Com s’ha de canalitzar políticament el clam de la Diada amb l’èxit esclatant de la Via Catalana cap a la Independència? Aquest és l’envit que tenen ara els partits catalans en el debat de política general que comença avui al parlament. Si el debat de l’any passat va servir per a respondre a la gran mobilització de l’Onze de Setembre, amb la convocatòria d’eleccions avançades, enguany els partits sobiranistes han expressat la voluntat de comprometre’s a establir una pregunta i una data del referèndum sobre la independència de Catalunya abans d’acabar l’any.
Els dubtes que cal resoldre ara no són tan sols la pregunta de la consulta i la data, sinó la manera de fer-la. Perquè el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va detallar cinc vies possibles dins el marc legal espanyol. El govern català i els partits que demanen un referèndum s’estimarien més que fos acordat amb l’estat espanyol, és a dir, que es fes mitjançant la primera o la segona vies que descriu el CATN: que el referèndum fos convocat per part de l’estat, aplicant l’article 92 de la constitució, o bé que el govern espanyol, aplicant l’article 150.2, transferís a la Generalitat la competència de convocar referèndums. L’altra opció en què l’estat espanyol tindria un paper actiu seria la reforma de la constitució. Tanmateix, la possibilitat que l’estat faciliti la consulta per una d’aquestes tres vies sembla remota.
Per això el govern català i els partits favorables al dret de decidir enllesteixen la llei de consultes, que el parlament hauria d’aprovar aquesta tardor. És l’instrument que es reserva la cambra per a convocar una consulta sense el permís de l’estat, a diferència de la llei de consultes per via de referèndum aprovada el 2010, que requereix autorització del govern espanyol. CiU i ERC, en el pacte de legislatura, es van comprometre a aprovar la nova llei: ‘a partir dels treballs iniciats en l’anterior legislatura, tot incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn’, diu l’acord. Aquesta llei permetrà de convocar consultes amb caràcter consultiu, no vinculants, però que fan possible de copsar l’opinió de la ciutadania.
El govern espanyol podria impugnar la llei de consultes al Tribunal Constitucional, tal com va fer amb la declaració de sobirania del parlament, i deixar-la sense efecte. En aquest cas, el president de la Generalitat, Artur Mas, ja va dir que l’alternativa seria la convocatòria d’unes eleccions que tindrien caràcter plebiscitari. El parlament resultant d’aquestes hipotètiques eleccions, si hi hagués una majoria de diputats independentistes (d’acord amb el programa electoral), seria l’encarregat de fer la declaració d’independència.
Data i pregunta
El compromís del govern és de fixar la data i la pregunta del referèndum abans de final d’any. Ara, en aquest debat de política general CiU no hi vol concretar ni l’una cosa ni l’altra. ‘Pot ser molt fàcil, però és important que l’acord sigui entre quatre o cinc en lloc de dos, perquè això hi dóna força. Podria ser precipitat de fer-ho en aquest debat’, deia Jordi Turull.
El pes polític i mediàtic que ha assolit aquestes darreres setmanes el dret de decidir i les converses amb el govern espanyol per a poder exercir-lo fa previsible que aquest sigui el tema més present en el debat. Les cartes entre Artur Mas i Mariano Rajoy, el manifest que Joan Rigol, ex-president del parlament, va preparar per al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la Diada i la Via Catalana, han col·locat la consulta en el centre de l’actualitat política. Afegim-hi encara la possibilitat que alguns grups pressionin perquè del debat surti una pregunta i una data concretes per a la consulta. Tot plegat fa que una part del guió que preparen el govern i els partits giri entorn de la qüestió nacional.
Tot amb tot, la crisi, el pressupost de la Generalitat, els possibles nous imposts, les retallades, els sous dels treballadors públics i les relacions institucionals entre els governs català i espanyol també tenen un espai previst en el debat entre els partits i el govern.
