Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  20.09.2013  06:00

Espanya porta el procés català al terreny internacional

L'ofensiva se centra en la pertinença a la Unió Europea · Per Mas és un bon senyal: 'Ja ha començat la campanya pel no'

Men?ame
 

L'ofensiva diplomàtica de l'estat espanyol contra el procés sobiranista que viu Catalunya s'ha accelerat arran de l'èxit de la Via Catalana. Ahir el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va fer un pas més en aquesta direcció. Si fa uns dies s'havia reunit amb els ambaixadors lituà i letó, amb un èxit desigual segons els seus propòsits, ahir, d'una banda, va citar tots els ambaixadors de la Unió Europea i, d'una altra, es va entrevistar amb el comissari europeu del Mercat Interior, el francès Michel Barnier. García-Margallo va assegurar que en la trobada amb els ambaixadors no s'havia tractat de les reivindicacions d'independència de Catalunya, però per la majoria costa de creure, i, de fet, just després de la reunió va dir que el seu govern defensaria sempre la constitució i la unitat d'Espanya amb totes les eines diplomàtiques que tingués a l'abast.

En sortint de la reunió, alguns ambaixadors van dir que no havien parlat de Catalunya. Però, per exemple, l'ambaixador d'Eslovàquia va afirmar que no era autoritzat a parlar del contingut de les converses. L'equip del ministre espanyol va assegurar que s'havia parlat de la situació econòmica a Europa, de les eleccions alemanyes i de Síria.

Barnier: 'Brussel·les no hi intervindrà'

Quant a la reunió amb el comissari Barnier, en la conferència de premsa posterior tant Margallo com el comissari van tornar a amenaçar amb la idea que Catalunya seria expulsada de la Unió Europea en cas d'independitzar-se. García-Margallo va exhibir així el suport públic del comissari europeu, que, amb tot, va dir que la Unió Europea vetllaria per respectar la sobirania dels ciutadans i que l'organització territorial i institucional de cada país recau en ells mateixos 'i no és tasca de Brussel·les'. De fet, va dir que la Unió Europea no pensava intervenir en el procés, car això era competència de cada estat. Això sí, respecte de la pertinença a la Unió, va repetir la doctrina difosa per l'estat espanyol: 'La regla és que si una regió que forma part d'un estat membre s'independitza, queda fora de la Unió i ha de negociar un nou tractat d'adhesió.'

García-Margallo, per una altra banda, va dir que l'obligació del govern espanyol era ara 'intentar convèncer els catalans que els convé estar plenament integrats a Espanya i a Europa'. Per Margallo, l'adhesió d'Espanya a la Unió ha beneficiat tot l'estat espanyol, però especialment les comunitats 'més obertes': Catalunya i el País Valencià.

Mas, satisfet: 'Ja ha començat la campanya del no'

El president de la Generalitat, Artur Mas, per una altra banda, va veure amb bons ulls l'actitud del govern espanyol i, de fet, va agrair al ministre García-Margallo que finalment s'ocupés de la reivindicació de Catalunya en favor d'una consulta. 'Cada dia criden ambaixadors, vol dir que ja els deu preocupar això', va dir davant el grup parlamentari de CiU, en la trobada per preparar el nou període de sessions. Mas va manifestar que preferia que el govern espanyol hagués 'començat la campanya del no' recordant que fa un any es parlava d'un 'estirabot d'estiu'. Per Mas, el fet que el govern espanyol maldi per fer la campanya del no a la independència, significa que ja tenen coll avall que s'acabarà fent una consulta sobre el futur de Catalunya.

Mas també va voler plantar cara a l'ofensiva amb què el govern espanyol pretén difondre que un estat català hauria de restar fora de la UE i de l'euro: 'Catalunya, sigui com sigui, es mantindrà dins l'euro', va dir. I va remarcar que als inversors internacionals de primer nivell no els preocupava si Catalunya era estat o no, si formava part d'Espanya o no, sinó si continuaria tenint la moneda única europea, cosa que va garantir. En suport a aquest argument va recordar que hi havia països que no eren de la UE i que tenien l'euro per moneda. També va remarcar que el mapa europeu actual i el de fa quinze anys no tenien res a veure, car hi ha nous països, 'gairebé tots petits, alguns molt més petits que Catalunya'.

Men?ame