Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  17.09.2013  13:15

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Desmuntant l'estratègia d'intoxicació sobre el futur de Catalunya a la UE

Examinem la consistència dels arguments que dibuixen un futur apocalíptic amb el futur estat català fora d'Europa

Men?ame
 

L'any passat l'independentisme va fer una demostració de força històrica amb la manifestació de l'Onze de Setembre, i el govern espanyol i la premsa de Madrid van reaccionar amb una estratègia molt clara que apuntava al presumpte punt feble del sobiranisme: la por que el futur estat català restés fora de la UE. Documents i estudis de gent d'ací i de fora ja van qüestionar aleshores aquells arguments apocalíptics. Uns arguments que ara tornen a ser esbombats, curiosament pocs dies després d'una altra enorme demostració de força: la Via Catalana.

'El comptador es posaria a zero', diu avui el diari El País, que s'afegeix al discurs de la por dels altres diaris de Madrid. L'article d'El País pronostica un escenari d'incertesa i de fragilitat per a una Catalunya independent, que --diu-- restaria fora de la Unió Europea, amb els ciutadans catalans sense drets i amb fugida d'inversions.

Aquesta ofensiva mediàtica espanyola es concreta avui amb titulars com aquests: 'Brussel·les tanca l'opció sobre el futur europeu d'un estat català' (El País); 'Advertiment de la UE als sediciosos catalans' (ABC); 'La UE deixa clar a Mas que una Catalunya independent quedaria fora de la UE' (La Razón). I té rèplica en diaris editats a Catalunya, com La Vanguardia (Brussel·les avisa que Catalunya podria quedar fora de la UE') i El Periódico ('Dutxa freda europea').

La poca credibilitat d'Almunia i la posició oficial de la CE

En què es basen tots aquests missatges? En les declaracions que va fer ahir el vice-president de la Comissió Europea, el socialista espanyol Joaquín Almunia, que va dir en  una conferència a Barcelona que si Catalunya s'independitzés d'Espanya restaria fora de la UE. 'La part segregada no és membre de la Unió Europea', va amenaçar. I també fan servir de fonament les declaracions d'ahir de la portaveu de la Comissió, Pia Ahrenkilde: 'Un estat independent serà, pel fet de la seva independència, un país tercer respecte de la Unió i els tractats, des del dia de la independència, ja no seran aplicables al territori.'

Però tot seguit Ahrenkilde va aclarir que, 'de manera general', la situació 'als tractats no prejutja una situació hipotètica en un estat membre'. És a dir, va reiterar la posició oficial que des fa gairebé un any va fixar l'executiu comunitari per a referir-se al cas català: Brussel·les no opinarà d'un cas concret com el català si Espanya no ho demana.

No hi ha res de nou, doncs, sobre la posició de la Comissió Europea. I tampoc no hi ha cap novetat en l'opinió que té Joaquín Almunia del procés sobiranista català: ahir deia, taxativament, que una Catalunya independent ja no seria dins la UE; això ja ho havia dit el 5 de novembre de l'any passat, quan va rectificar unes declaracions que havia fet pocs dies abans. El 23 d'octubre havia dit: 'No es pot donar una resposta taxativa de dir que si algú se segrega es queda fora i no en sabem res més pels segles dels segles; no és així.' I va afegir: 'Tots som ciutadans europeus, i tan bon punt ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà.'

Pressió diplomàtica a l'ombra

Així com 'algú' va fer veure a Almunia que aquelles declaracions no tocaven, i el féu desdir sobre el discurs d'un estat català dins de la UE, la vice-presidenta Viviane Reding va fer un canvi de discurs semblant.

La manifestació de l'Onze de Setembre de l'any passat va agafar d'improvís tant el govern espanyol com la Comissió Europea. Amb el record recent de totes les portades de diaris internacionals plenes de fotos d'aquella gran manifestació, Viviane Reding va concedir una entrevista al Diario de Sevilla arran d'una visita que feia en aquella ciutat. En l'entrevista, Reding va negar que la legislació internacional digués que una Catalunya independent no es mantindria dins la UE.

Tot seguit, la diplomàcia espanyola es va activar per fer rectificar Reding. Un treball d'investigació del diari escocès Newsnet va demostrar aquelles pressions. Vegeu-ho ací: Espanya va pressionar la UE per manipular les paraules de Reding sobre Catalunya.

Enguany, coincidint amb aquesta ofensiva mediàtica, el govern espanyol ha pressionat --i aquesta vegada públicament-- els governs de Lituània i de Letònia, que havien expressat en sengles entrevistes a l'agència ACN el suport al procés sobiranista català i, fins i tot, en el cas letó, obrien la porta al reconeixement d'un estat català. El ministre García-Margallo va cridar a consultes els ambaixadors de tots dos països, els va renyar i el govern lituà va rectificar. La pressió no va funcionar amb el primer ministre letó, que va ratificar tot allò que havia dit.

El present de Duran; el passat de Duch

Dos polítics catalans de pes, pel cap baix, s'han afegit aquestes últimes hores a l'ofensiva mediàtica: el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: 'Agradi o no, la posició de la UE és el marc que estableixen els tractats', deia ahir per avalar el discurs d'Almunia sobre el futur Catalunya en cas d'independència.

Avui s'hi ha afegit Jaume Duch, el portaveu del Parlament Europeu. Duch ha dit a Catalunya Ràdio que si Catalunya esdevé independent restaria fora de la Unió Europea i, a més, que li fóra molt difícil de tornar-hi a entrar. Les seves opinions personals es poden posar en context a la vista del seu passat polític. Ell va ser un dels líders de les joventuts de la UCD a Catalunya a final dels anys setanta, va ser candidat pel partit d'Adolfo Suarez en les primeres eleccions autonòmiques, quan encara es feia dir Jaime i va arribar al parlament europeu treballant com a assistent d'una diputada d'Unió. Ací en teniu més informació: Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador.

Arguments contra la por

Ara fa un any van proliferar les asseveracions segons les quals un estat català fóra condemnat a l'ostracisme. Aleshores a VilaWeb ens vam fer ressò de més d'una anàlisi que deia ben bé la contrària.

El Col·lectiu Wilson va presentar el mes de novembre de l'any passat l'estudi Europa, Europa, segons el qual Espanya pot tenir efectivament capacitat de vetar l'ingrés de Catalunya a la UE, però no d'impedir que signi acords bilaterals de lliure comerç amb la UE, ni la lliure circulació de persones per l'espai Schengen.

'D’entrada, els interessa de dir que posaran el vet, però un cop fet el referèndum, els interessarà tot el contrari, perquè per exportar a Europa han de passar per Catalunya i voldran que Catalunya assumeixi una part proporcional del deute de l’administració central espanyola', diu l'estudi.

Sobre la circulació de mercaderies: 'Fins i tot en el cas que Espanya s’entossudís a expulsar Catalunya de la Unió Europea, no podria evitar que Catalunya signés tractats de lliure comerç amb la UE i, per tant, les empreses catalanes podrien exportar a Europa amb la mateixa llibertat, drets i obligacions amb què ho fan ara.'

En relació amb la circulació de persones: 'Si bé Espanya podria vetar l'accés de Catalunya a l'espai Schengen, els catalans hi tindrien accés en la condició de ciutadans espanyols.' Perquè 'l'article 11.2 de la constitució espanyola que diu que cap ciutadà espanyol pot ser privat de la seva nacionalitat. Per tant, com que el govern espanyol no podria suprimir la nacionalitat espanyola dels ciutadans de Catalunya, aquests podrien viatjar des de Catalunya a qualsevol país de l’espai Schengen'. En tindrien prou de portar el passaport o el DNI espanyol. I seria una situació transitòria.

I quant a l'euro: 'Com que no hi ha manera d’evitar que un país faci servir la moneda que més li convingui, les amenaces que Catalunya serà expulsada de l’euro no tenen gens de sentit.'

L'informe encarregat pel parlament britànic

També és significatiu un informe publicat la tardor de l'any passat per encàrrec del parlament britànic. S'hi detalla com una Escòcia independent continuaria dintre de la UE. En resum, el document diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volen continuar essent, 'difícilment se'ls hauria de fer sortir i tornar a entrar de la mateixa manera que els ciutadans d'un país com Turquia'.

L'informe, el va elaborar el professor Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea i considerat un dels màxims especialistes en l'ampliació comunitària. Actualment forma part de la direcció  de la Trans European Policy Studies Association i és membre del St. Antony’s College de la Universitat d'Oxford. Vegeu ací més informació sobre aquell informe i la traducció al català del document sencer.

Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya

I el mes de maig passat el prestigiós economista Roland Vaubel, assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim, va publicar un estudi en què defensava el dret de secessió de Catalunya. Vaubel hi critica els principals dirigents de la Unió Europea que han fet declaracions dient que Catalunya i Escòcia restarien fora de la UE i haurien de demanar la readmissió. Es refereix a declaracions fetes per José Manuel Durão Barroso i el seu predecessor, Romano Prodi, a més de Viviane Reding, Herman Van Rompuy i Martin Schultz. 'La seva posició no té gens de fonament d'acord amb els tractats europeus. Tampoc no n'hi ha cap precedent en la legislació de la UE. Ni aquesta qüestió s'ha resolt mai en cap acord de l'ONU ni de la Convenció de Viena. Tan sols són casos pràctics, i varien entre les organitzacions internacionals.'

Vaubel és partidari de seguir la solució que ofereix la Convenció de Viena en aquests casos, és a dir, que els tractats vigents en el moment de la secessió continuïn en vigor en tots els estats que es deriven del procés. I diu: 'Si Catalunya se separa d'Espanya i Escòcia del Regne Unit, tots continuaran formant part de la Unió Europea. Tant l'estat escindit com l'altre hauran d'acordar com es reparteixen els drets i les obligacions. Si no complissin les obligacions, tant l'un com l'altre podrien ser expulsats de l'organització internacional.' I sempre podrien renegociar amb els altres estats membres de la UE les seves obligacions quan ho consideressin oportú. Vegeu un ampli resum de l'informe de Vaubel.

Men?ame