Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  16.09.2013  09:20

Jordi Évole, contra la majoria silenciosa de Sáenz de Santamaría

Li demana que no parli en nom seu i reclama al govern espanyol que deixi votar els catalans

Men?ame
 

El periodista Jordi Évole ha publicat un article al diari El Periódico titulat 'Un de la majoria silenciosa' en què desfà l'argument brandat per la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre els catalans que no van participar ala Via Catalana.

'Apreciada vice-presidenta, jo no vaig anar a la cadena, però li pregaria que la pròxima vegada que parlés de majoria silenciosa no m'hi comptés, no s'apropiés el meu silenci. Perquè li ben asseguro que quedar-me a casa no significa tenir l'opinió que vostè interessadament pressuposa', diu Évole. 

I continua: 'Jo no he estat mai gaire de pàtries. Ni d’aquella ni d’aquesta. Despenjaria el banderot de la plaça de Colón, m’incomoden les banderetes espanyoles als canells d’alguns, com m’incomoda viure en un lloc on l’estelada s’ha convertit en adorn habitual de balcons, braçalets o vambes', afegeix. I encara: 'Si realment volen escoltar la "majoria silenciosa", deixin-la votar. I si la Constitució és un obstacle, reformin-la: vostès i el PSOE ja tenen experiència en reformes constitucionals exprés. I, posats a demanar, facin-ho més d’hora que tard. Perquè jo també tinc pressa.'

Évole explica que els qui creuen encara en els ponts entre Catalunya i Espanya, com ell mateix, ja són minoria, i diu: 'Si algú em dóna motius per canviar d'opinió, aquests són vostès, que amb la seva actitud s'han convertit en la màquina més bèstia de fer independentistes. […] Des que governen, vostès no han perdut un sol minut a intentar entendre el que passa aquí. De vegades tinc la sensació que són vostès els primers interessats que Catalunya s'independitzi.'

I acaba dient: 'Em diuen que amb la independència Catalunya serà lliure. Serà lliure d'Espanya per poder equivocar-se o encertar pel seu compte, com és lícit. Però lliure amb majúscules no m'ho acabo de creure. I no és que jo ara sigui lliure. No ho sóc.'