Article íntegre en català de Mas al NYT: Un referèndum per a Catalunya

  • Traducció de l'article publicat pel president de la Generalitat en motiu de l'Onze de Setembre

VilaWeb
Redacció
10.09.2013 - 19:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘L’Onze de Setembre de 2012, la diada nacional de Catalunya, un milió i mig de persones es van manifestar a Barcelona amb pancartes que deien ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. La marxa va ser una expressió pacífica d’esperança. Avui, amb el mateix objectiu, centenars de milers de ciutadans faran una cadena humana al llarg de Catalunya.

L’Onze de Setembre de 2012, la diada nacional de Catalunya, un milió i mig de persones es van manifestar a Barcelona amb pancartes que deien ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. La marxa va ser una expressió pacífica d’esperança. Avui, amb el mateix objectiu, centenars de milers de ciutadans faran una cadena humana al llarg de Catalunya.

La història de Catalunya es remunta segles enrere, quan les tribus ibèriques comerciaven amb grecs i cartaginesos a la costa mediterrània. Una cultura catalana identificable es va desenvolupar en l’Edat Mitjana i es va enfortir a través del temps, malgrat la pèrdua de la sobirania catalana al final de la Guerra de Successió espanyola el 1714, i la supressió repetida posterior del nostre govern, les escoles, la llengua i els valors.

Catalunya va lluitar per defensar la Segona República a la guerra civil espanyola de 1936-1939. Però la democràcia i l’autonomia van ser aixafats i l’idioma català va ser declarat il·legal, Espanya va patir 40 anys de dictadura brutal amb Franco.

Però a la seva mort el 1975, Espanya va fer una transformació sorprenent a una democràcia multipartidista, i el 1978 una nova constitució espanyola va reconèixer l’autonomia i la llengua de Catalunya, un cop més. Les institucions de l’autonomia català va continuar desenvolupant amb la restitució de la presidència i el parlament català, juntament amb el retorn del català a les nostres escoles.

Però els avenços no han satisfet les expectatives catalanes. Un sens fi de propostes de Catalunya a Madrid han estat rebutjades de cop o refusades per sentències judicials. Per exemple, el 2005 el parlament català va aprovar un nou estatut d’autonomia delimitant les competències que havien de ser transferides a la regió. El parlament espanyol el va aprovar el 2006 després de l’eliminació d’alguns elements clau. No obstant això, el poble català va aprovar la versió afeblida de la llei en un referèndum el juny de 2006, en veure que era millor això que no res. Després, el 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va revocar i reescriure unilateralment algunes parts crucials de la llei en un procés que el govern català creu que va ser processalment dubtosa.

Malgrat que es van fer concessions financeres a la regió basca, les nostres reiterades peticions d’un nou pacte fiscal amb Madrid per mitigar l’injust sistema actual han estat denegades una i altra volta. Hem pagat més del que ens corresponia al govern central per donar suport a les regions més pobres d’Espanya, però s’ha anat massa lluny. Catalunya rep ara menys despesa pública per càpita de més de la meitat de les altres regions d’Espanya tot i que contribueix en escreix. A més, el govern espanyol no compleix amb les seves obligacions d’inversió, fins i tot en el seu abast molt més limitat com ho exigeix l’estatut debilitat .

Hi ha molts més exemples que han conduit els catalans a sentir-se que han esgotat tots els mitjans possibles per raonar i negociar amb Madrid i l’única opció que queda és cercar la sobirania. Les últimes eleccions parlamentàries a Catalunya ens van donar el mandat de convocar un referèndum sobre el futur de Catalunya, tal i com demana la majoria de la societat i dels partits polítics.

Hi ha cinc formes jurídiques diferents dins de la legislació espanyola que un referèndum podria ser autoritzat . Canada va atorgar al Quebec el dret a fer dos referèndums separats. Més recentment, el Regne Unit va donar a Escòcia  el dret a decidir el seu futur en un referèndum sobre la independència el pròxim any. Malgrat tots els nostres esforços per aconseguir aquest dret civil bàsic, Espanya ens el nega.

Vaig recórrer al primer ministre Mariano Rajoy perquè respongués el març del 2013 al suport del 80 per cent del parlament català a la convocatòria d’un referèndum. La sol·licitud va ser rebutjada. Al juliol , vaig fer una sol·licitud formal per escrit per a celebrar un referèndum . Encara estem esperant-ne la resposta.

No busquem aïllar-nos. Els catalans són profundament europeistes i no s’imaginen un futur fora de la Unió Europea. Una nova Catalunya tindria la vuitena economia més gran de la Unió i seria un contribuent net al pressupost de la UE. Volem ser un soci europeu sòlid per a enfortir la unitat política, la seguretat i el creixement econòmic.

Tampoc no cerquem cap mal per Espanya. Estem units per la geografia, la història i la gent, perquè més del 40 per cent de la població de Catalunya va arribar d’altres parts d’Espanya o té llaços familiars estrets. Volem ser el germà d’Espanya, en condicions d’igualtat. Va més enllà dels diners o les diferències culturals. Volem el dret de tenir més control sobre la nostra economia, la nostra política, els nostres serveis socials.

La millor manera de solucionar qualsevol problema és eliminar la seva causa. Busquem la llibertat de votar. Tot individu té dret d’esperar això del seu govern, alhora que té dret de compartir amb igualtat els beneficis. A Europa, els conflictes es resolen democràticament, i això és tot el que demanem.

Busquem la justícia i la igualtat per a la nostra societat diversa. Més del 17 per cent dels 7,5 milions de ciutadans provenen de l’estranger. Però estem units en la nostra crida perquè se’ns escolti a les urnes.

Artur Mas és president de Catalunya.’

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any