10.09.2013 - 11:38
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García Margallo, ha dit aquest matí a Madrid que la Via Catalana ‘no porta enlloc’ i que el govern espanyol no accediria mai a un referèndum d’autodeterminació pactat amb Catalunya. Segons Margallo qualsevol procés d’independència hauria de ser fruit d’una declaració unilateral que tindria conseqüències ‘desastroses’ per a Catalunya. En canvi, ha defensat un nou model territorial i una millora del finançament com a ‘via alternativa’ que ‘satisfaci les necessitats i desigs dels catalans i posi punt final a la desafecció’.
Margallo ha fet aquestes manifestacions en el transcurs d’una conferència al fòrum ‘España Internacional’ on ha assistit també la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, en resposta a les preguntes dels periodistes sobre la Via Catalana i el diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya.
El ministre ha assegurat que la celebració de la cadena humana és una demostració ‘clara’ que a l’estat hi ha llibertat d’expressió i que, per tant, no es compleix cap dels tres requisits que marca el dret internacional per al dret d’autodeterminació: pobles colonials, ocupació militar o negació dels drets fonamentals.
Respecte a la possibilitat d’un acord per a un referèndum d’autodeterminació ha assegurat que ‘la sortida de Catalunya d’Espanya seria necessàriament una declaració unilateral d’independència’, perquè ‘la constitució espanyola té dos articles, i només dos, la resta és literatura: L’article 1.2 diu que la sobirania pertany al poble espanyol en el seu conjunt, i per tant la secessió d’un territori hauria de ser aprovada per tots els constituents, i l’article 2 que diu que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible’.
Per tant, segons Margallo, al contrari d’Escòcia, ‘no és possible un referèndum pactat’ a Catalunya. ‘Ho és al Regne Unit, on no hi ha un ordenament constitucional escrit, i no ho és ni a la Constitució espanyola ni en cap altra de les constitucions escrites, presents i pretèrites’. Ha reiterat que ‘no hi té cabuda una secessió pactada’ i qualsevol secessió partiria d’una ‘declaració unilateral d’independència’ que ‘tindria consequències gravíssimes per a Espanya i per a Catalunya’.
En aquest punt ha insistit que qualsevol territori que se separi d’un estat membre ‘queda exclòs de la UE, i això val per a Escòcia i per a Catalunya’.
‘Via alternativa’ per frenar la desafecció
Tancat el camí de la secessió, segons Margallo, ‘és obvi’ que cal buscar una formula que permeti a Catalunya d’encaixar a Espanya. Ha defensat una reforma del model territorial perquè ‘tenim una constitució de 1977 i l’organització territorial és probable que hagi de ser revisada’.
‘Quan vam fer l’article 8è es va marcar un camí cap a l’autonomia, no es va fixar l’autonomia. Això ja ha culminat en aquests moments i tenim una experiència, i ara som a la UE, i per tant probablement cal revisar […] l’organització territorial respectant sempre l’article 2 de la Constitució’.
Segons Margallo, fer aquesta revisió del model territorial és ‘senzill’, perquè cal fer ‘el mateix que s’ha fet a la UE per fixar les competències relatives de la UE, dels estats membres i les compartides amb principi de subsidiarietat. Hem de buscar una solució al problema del finançament’.
I ha afegit: ‘Sempre he dit que el sistema fiscal espanyol està ancorat en la reforma fiscal de 1977 que són principis que s’han fet vells. […] Cal estudiar-ho i, un cop canviat el sistema fiscal, cal encaixar el sistema de finançament de tots els actors de la vida pública: l’adminsitració central, les comunitats, ajuntaments i seguretat social’.
La Via Catalana ‘no porta enlloc’
Respecte de la Via Catalana, Margallo ha insistit que ‘a Espanya i a Catalunya no els convé l’adéu a Espanya’, que ‘seria adéu a la UE i tindria conseqüències importants’ perquè Catalunya perdria entre el 20% i el 25% del PIB.
‘Cal explicar que aquesta via no porta enlloc, buscar una via alternativa que satisfaci les necessitats i els desigs dels catalans i que posi fi al clima de desafecció a aquells que en senten a Catalunya, cosa relativament senzilla’.
Segons el ministre, la fórmula ha d’incloure ‘infrastructures, llengua, cultura i finançament’, i ‘explicar que en un món globalitzat la secessió de territoris no és la formula més adequada’.
