09.09.2013 - 00:40
El ceretà Kilian Jornet, campió del món de curses de muntanya, va haver de ser rescatat ahir per la policia francesa al massís del Mont Blanc, a la cara nord de l’agulla du Midi, a uns3.800 metres d’altitud, on s’entrenava. Jornet i el seu acompanyant, que no es van fer cap lesió, havien perdut temps per culpa d’una breu desorientació en el camí. El mal temps que s’acostava i el fred van fer que optessin per demanar el rescat.
Això sí, el rescat es va haver a peu de fer a peu per causa del mal temps i la policia va retreure a Jornet que anés amb un equipament massa lleuger, especialment amb sabatilles esportives de cursa i no pas amb un calçat més pesant.
Aquest és el comunicat de Jornet al seu bloc, explicant els fets. Avisa que l’experiència ha de servir d’avís per a no menystenir mai el poder de la muntanya:
‘El 8 de setembre feia un itinerari de muntanya a la cara Nord de l’agulla du Midi (França), l’anomenat esperó Frendo. És un itinerari que ja havia fet anteriorment anant lleuger de material. Anàvem segons l’horari previst, per tenir temps de sortir abans no arribés el mal temps, equipats amb el material d’escalada necessari (tant per a roca com per a glaç). Segurament vaig ser poc previsor pensant que les temperatures serien més càlides i no agafant prou jaquetes. En l’últim tram de desnivell vam perdre molt temps quan vam agafar un camí equivocat i tornant de nou al correcte. A cinquanta metres del cim de l’agulla du Midi, i veient que la meteorologia empitjorava ràpidament, i que continuar podia posar en risc el meu acompanyant, vam decidir de trucar al PGHM (grup de rescat d’alta muntanya). Ells ens van dur fins al cim de l’agulla du Midi, sense cap més entrebanc que una mica de fred. Vull aprofitar l’ocasió per agrair el treball sempre tan professional i eficaç que fan els cossos de salvament en muntanya.
Això és un avís que la muntanya és dura, i que malgrat ser meticulosos és perillosa. Cal mostrar-s’hi humil perquè els nostres errors, sobretot quan es va lleuger, es poden pagar cars. Hem de ser conscients del risc que volem prendre, tant individualment com el de les persones que ens acompanyen, d’acord amb les nostres capacitats físiques, tècniques i també de la nostra experiència.’
