Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  01.09.2013  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Pompeu Fabra i el valencianisme republicà

Men?ame
 

Editat per la Fundació Carles Salvador, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benassal, l'IEC, la Fundació Huguet i Bancaixa-Fundació Caixa Castelló, el professor Vicent Pitarch ha escrit el llibre 'Pompeu Fabra. L’autoritat admirada pel valencianisme', nascut 'per la descoberta d’una targeta postal que adreçà Pompeu Fabra a Gaetà Huguet Segarra, la primavera de 1939'.

En aquesta obra, el professor Pitarch destaca la influència del mestre Fabra en el valencianisme del primer terç del segle XX, representat entre d'altres per Carles Salvador, Almela i Vives, Àngel Sanchez Gozalbo, Manuel Sanchis Guarner o Gaetà Huguet.

Va ser Àngel Sànchez Gozalbo, 'un dels fundadors de la Castellonenca i sens dubte el suport essencial del Butlletí de la Societat, sobretot durant el franquisme', qui el 1937 'no dubtaria a reconèixer en Pompeu Fabra, el gramàtic de la generació actual'.

Fruit de la col·laboració dels intel·lectuals castellonencs amb Fabra, va ser la visita que aquest gramàtic i romanista va fer a Castelló el 23 de novembre de 1935. Pompeu Fabra, acompanyat de Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep M. de Casacuberta, visità 'la Societat Castellonenca de Cultura i altres elements valencianistes'.

El mateix 23 per la vesprada, i fins al 27, Fabra i els seus acompanyants visitaren València, on tingueren 'una reunió de treball a l'entorn del nomenclàtor del País Valencià amb Nicolau Primitiu i Manuel Sanchis Guarner'. Fabra visità també el consell de Proa, el Centre de Cultura Valenciana, l'Agrupació Valencianista Republicana, el Centre d'Actuació Valencianista, Acció Valenciana i Lo Rat Penat. Va ser un editorial del consell de redacció de Lo Rat, el 1968, (centenari del naixement de Fabra) que recordava 'un gramàtic català que va realitzar la unitat ortogràfica de la llengua que parlem les dues bandes de la ribera baixa de l’Ebre'. Lo Rat Penat admetia que Fabra va haver de 'lluitar amb una sèrie de senyors que es negaven a sotmetre’s a una unitat gramatical que no fóra la seua, ja que el desgavell era molt gran, produït per aquells que no volien acceptar un mínim d'unitat gramatical, amparant-se en el desconeixement lingüístic'. Aquest text de Lo Rat Penat acabava recordant 'aquell home que tant de benefici va fer, posant al dia una llengua parlada per set milions d’homes que viuen a la ribera de la Mediterrània, des de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó'.

Un paper important en la difusió de les idees de Fabra el va tindre el mestre Carles Salvador, considerat 'el primer fabrista valencià, divulgador incondicional de l’obra fabriana i referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme', com destaca Vicent Pitarch. De fet, com digué anys més tard Josep M. de Casacuberta, Fabra sentia 'una viva admiració per l’eficaç tasca gramatical de l'enyorat Carles Salvador', que fou segons Pitarch, qui adaptà l'obra magna de Pompeu Fabra 'a la realitat valenciana'.

Per tot això, Fabra esdevingué 'tan indiscutible com necessari al si del valencianisme' i el 'mestre eficaç que va guiar la construcció d’elements bàsics del nou valencianisme, que es bastia tot al llarg del primer terç del segle XX'. Fabra, de fet, va exercir una influència determinant 'damunt els promotors d’una de les gestes cabdals que havia fet triomfar el valencianisme de la primera meitat del segle XX: les Normes de Castelló'.

Per això, al si del valencianisme 'restava absolutament inalterable el reconeixement de l’autoritat de Fabra', com escrigué el poeta Xavier Casp, el 1945. Va ser així, com el fabrisme va ser compartit, segons el professor Vicent Pitarch, 'pels regionalistes i nacionalistes, republicans i conservadors, dretes i esquerres', a causa de l’autoritat d’aquest 'reconstructor de la nostra llengua', com el definí Carles Salvador.

Aquesta obra tan interessant de Vicent Pitarch, a més, recull i analitza un inventari considerable de documents i testimonis, que confirmen l’acceptació que va tindre la doctrina fabriana en els valencianisme de la República.