‘Invertim en futurs ambaixadors de la cultura catalana’

  • Entrevista amb les fundadores del bloc 'Patufets al món'

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
17.08.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada vegada hi ha més famílies de catalans a l’estranger i aquestes quatre mares que viuen a West Cork (Irlanda), Berlín (Alemanya), Johannesburg (Sud-àfrica) i Ulm (Alemanya) van decidir que volien compartir les inquietuds que sorgeixen quan eduques els teus fills en català en indrets on s’hi parlen majoritàriament d’altres llengues. Marta Fonollosa, Gemma Terés, Montessat Queralt i Marta Garrich han creat el bloc ‘Patufets al món‘ i una pàgina de Facebook que serveixin ‘de punt de trobada virtual per als patufets escampats pel món’. Ens expliquen què fan i quin són els seus plans de futur de la mateixa manera com estan acostumades a treballar: virtualment i a vuit mans. 

Com va sortir la idea de crear ‘Patufets al món’? 

Marta Fonollosa: Estava estudiant el màster Educació i TIC i havia de fer un projecte sobre una comunitat virtual. Es valorava que la idea solucionés un problema real i vaig començar a pensar en situacions que m’afectaven directament. Ja havíem engegat ‘Catalanets a Berlín’ però vaig pensar en un projecte que posés en relació casals i grups de famílies de parla catalana d’arreu del món, per tal de facilitar la tasca de transmetre la llengua i la cultura catalana als nostres fills. Vam escriure a la Direcció General de Política Lingüística, als responsables del Parla.cat i al Departament d’Ensenyament per tal de convèncer-los de fer un curs de català flexible (semi-presencial o virtual) per a infants. Estàvem convençudes que calia facilitar el retorn de les famílies que aquesta anys estan emigrant per la crisi i que potser tornaran, però també cal pensar que, en cas que no tornin, invertim en futurs ambaixadors de la cultura catalana. 

Gemma Terés: Sí, després de veure la immobilitat de les institucions catalanes a les quals vam escriure des de Catalanets a Berlín, vam estar uns mesos amb la idea adormida. Quan a l’Ara van obrir un portal per posar en contacte els catalans a l’estranger, vaig pensar que aquesta era la nostra! Vaig redactar un text fent una crida per saber si hi havia altres famílies amb les mateixes inquietuds… i vaig rebre una allau de respostes! Tres mesos després, la Marta Garrich em va escriure un e-mail dient que havia llegit la crida. Ens va empentar i vam començar a moure-ho de seguida! 

Marta Garrich: Per mi era important perquè des que ens vam traslladar a Johannesburg el 2009 busco mainada que parli català, perquè la Leila, la meva filla gran, tot just comença a parlar el català quan vam arribar i vull que no desconnecti. 

Us coneixíeu d’abans o us vau conèixer un cop vau començar el projecte?

Marta F.: Amb la Gemma ja ens coneixíem dels Catalanets a Berlín, una comunitat de famílies de parla catalana que llavors es trobava cada dijous per fer jocs i cantar cançons en català i ara fa trobades regulars un mínim d’un cop al mes. Amb la Marta Garrich i la Montserrat ens vam conèixer a partir del moment en què la Marta Garrich va conactar-nos. 

Viviu en quatre indrets ben allunyats, com us coordineu

Marta F.: Primer de tot vam fer una reunió d’Skype per poder parlar totes quatre. El projecte ja estava arrancat, a través del Facebook, però no en teníem prou. Després de milers de missatges, alguns documents a Google Drive i unes quantes reunions per Skype o Google Hangout decidim que el més fàcil és obrir un blog.

Gemma: Més endavant, però, no descartem convertir-nos en web. Ja veurem com avança: hem fet un nou fitxatge, l’Anna Molins, de Munic, que està treballant en la creació d’un fòrum. 

Montserrat Queralt: Físicament, per ara, totes quatre mai ens hem trobat…

Marta G.: El que tenim a favor nostre és que hora amunt, hora avall estem dins de la mateixa franja horària, cosa que facilita la comunicació… malgrat que també això suposa que no podem ser com la borsa, que sempre està oberta en algun lloc del món. Quan dormim, dormim totes.

Quina acollida ha tingut el portal? 

Montserrat: Molt bona acollida, en pocs mesos hem fet comunitat i la gent participa en el projecte. Això és senyal que l’esperaven.

Marta F.: Molta gent ens escriu agraïda de trobar una comunitat com aquesta. Fins i tot hi ha alguns emigrats sense fills que ens han escrit per dir-nos que ens tindran en compte quan tinguin fills.

Marta G.: Per mi la clau és que surt d’una necessitat real viscuda, no ens l’hem inventada. No som ni les primeres ni les últimes que ens trobem en aquesta situació però potser sí que som la primera generació que se sent prou còmode amb les noves tecnologies perquè convivim amb elles des de fa temps i ens han ajudat amb la nostra tasca.

Gemma: Fins i tot el nom del blog, Patufets al món, també es va decidir mitjançant propostes i votacions a la pàgina del Facebook. 

Arran de la crisi, cada vegada hi ha més catalans que se’n van a viure a l’estranger. Ho heu notat? 

Marta F.: Ja fa temps que hi ha crisi, i en canvi, el nostre projecte és molt nou. Per tant, no ho hem notat especialment, tot i que ens ha escrit unes quantes persones acabades d’emigrar i em sembla que fins i tot algú que tenia la intenció de fer-ho. Sobretot ens escriuen famílies que busquen grups de joc en català a la vora de les seves poblacions d’acollida a Taiwan, Austràlia, Berlín, París, Philadelphia… Crec que ens hem consolidat com a punt de trobada de les famílies que se senten aïllades i no tenen o no coneixen un casal català a la vora.

Montserrat: Intueixo que en els propers mesos moltes de les famílies que estan marxant s’afegiran al projecte. He estat al meu poble de Catalunya de vacances i força gent em parla d’amics i amigues amb fills que marxen a treballar o buscar feina a fora i els parlen del bloc i del grup del Facebook.

Quins són els vostres objectius a mitjà termini? Què us agradaria que passés amb el portal? 

Marta F.: Sobretot volem que les famílies se sentin còmodes —reduir les dificultats— en la tasca de transmetre la cultura catalana als seus fills. Per exemple, aquest any hem compartit textos i idees per explicar Sant Jordi en les llars d’infants dels nostres fills. Hem traduït i versionat la llegenda a l’anglès i a l’alemany per adaptar-la al nostre gust i a la nostra situació. Des de la comunitat també hi ha molt interès en la secció de recursos, però un cop més, ens trobem que nosaltres no en som expertes. 

Gemma: M’agradaria que no només els pares, també els nens poguessin gaudir de la comunitat virtual. Ara per ara el Facebook i el blog han arribat gairebé únicament als pares. Estem pensant fòrmules per a qué els menuts també es relacionin entre ells en català independentment d’on visquin. Per als que no tenen amics catalans a prop, estaria bé presentar-los-en de virtuals, per a què utilitzin i entenguin la llengua catalana com a llengua de joc, de contacte amb gent de la mateixa edat, que sigui una llengua interessant i amb un valor social per ells. Pensem, fins i tot, en colònies o casals pensats específicament per a aquests patufets que parlen català a l’estranger. 

Montserrat: De diners i pressupostos no n’hi ha, però d´idees i de ganes de treballar per la nostra cultura i identitat, moltes. 

Us agradaria que els pares que es trobin en aquesta situació també es trobin cara a cara a més de compartir experiències i dubtes a la xarxa?

Marta F.: Si més enllà de les fronteres virtuals, hi ha famílies que es troben, fantàstic! No és un objectiu principal del projecte, però és un resultat addicional molt positiu. És normal que es creïn complicitats. 

Marta G.: Jo vaig conèixer a un dels pares, de València, a Barcelona aquest estiu arran de la pàgina, aprofitant que tots dos hi érem. El vaig portar a una llibreria on compro llibres en català per als petits, de la qual havíem parlat en una de les discussions on-line entre tots. Jo crec que les mares i pares ja s’aniran coneixent en persona, si ho veuen oportú malgrat que tampoc no deixa de ser una de les coses a considerar més endavant, però posats a demanar… el que a mi m’encantaria és poder enviar als meus fills, la Leila i a en Zaki, a una escola d’estiu perquè reforcessin la llengua i compartissin experiències amb altres Patufets al món.

Gemma: Molts dels entrevistats de la secció d’Entrevistats ja ens han convidat a trucar-los, a trobar-nos, en cas de coincidir temporalment en un mateix país i alguns usuaris del Facebook han aprofitat per anunciar quins dies serien a Catalunya durant les festes per mirar de coincidir. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any