Quim Arrufat: ‘Cal actitud desobedient amb els mercats financers i amb l’estat espanyol’

  • Entrevista amb Quim Arrufat, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya

VilaWeb
Laura Ruiz i Trullols
16.08.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa només nou mesos que el tres diputats de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) són al Parlament, però ja han demostrat que tenen un estil polític propi i ganes de qüestionar les rutines instaurades. En aquesta entrevista el portaveu del grup, Quim Arrufat, diu que en els primers mesos de feina han procurat representar ‘una part de la ciutadania que té la sensació que la seva veu, amb la cruesa i la radicalitat que té, no és al parlament’. A les portes de l’Onze de Setembre, Arrufat explica que participaran de la cadena humana alhora que assistiran de les manifestacions de l’esquerra independentista. Tot i això, critica la manca de transparència dels qui lideren el procés cap a la independència i la capitalització que en fa el govern de CiU. És del parer que ‘cal que el lideratge es mantingui a la societat perquè es reforçaria molt més la confiança de la gent, també dels qui dubten de la independència’.

L’ANC fa una crida perquè els diputats participeu de la Via Catalana al Parc de la Ciutadella. Hi anireu? 
—És important que els diputats hi participem, però com tothom. De fet, els diputats a favor del dret a decidir o de la independència ja hem fet actes i votacions conjuntament. Aquest Onze de setembre, però, el protagonisme l’ha de tenir la gent, perquè no hi ha hagut grans mobilitzacions socials des del darrer. En tot cas, nosaltres anirem cadascú a diferents punts del Principat per participar de la Diada. Jo aniré a Olèrdola i en David Fernàndez, a l’Hospitalet de Llobregat. 

Heu adaptat les manifestacions perquè no coincideixin amb la cadena? 
—Sí, la de Girona es farà al matí i les de Lleida, Reus i Barcelona més tard al vespre. Donem suport a totes les accions socials que es facin per aconseguir que es faci la consulta. Ara bé, creiem que no han de ser obedients amb l’actual govern. Són dues coses diferents i que no poden anar lligades pel bé de l’èxit de la consulta. Per tant, esperem que tothom que pugui participi de les diverses manifestacions i que estigui atent dels esdeveniments de després de l’Onze. 

Pere Navarro va dir que els militants del PSC i el govern no haurien de participar de la cadena. Què n’opineu? 
—El PSC, i Navarro en particular, es retrata cada vegada que parla sobre el dret de decidir. És legítim que es posicioni al costat del ‘no-dret de decidir’, de la ‘no-democràcia’. Juntament amb Ciutadans i el PP, opten per l’immobilisme absolut i per no permetre que la societat catalana decideixi. Òbviament nosaltres som als antípodes del que significa el PSC i l’actual direcció.

I el govern hauria d’anar-hi? 
—El govern ha capitalitzat massa aquest procés. Ho hem dit també a l’ANC i als altres agents implicats: el procés l’ha de guiar la societat; no pot dependre de les fluctuacions d’un partit concret que té uns interessos en una situació econòmica concreta, unes finances concretes i problemes interns amb els jutjats. Que el govern participi o no és indiferent però no pot ser que en sigui el protagonista. Durant aquest any s’han fet moltes cimeres però la societat no ha tornat a mobilitzar-se significament ni a tenir veu pròpia; la cadena humana és l’ocasió perquè torni a succeir. 

Creieu que el procés avança massa lentament?
—La cadena és un esglaó necessari i que ajuda a construir un moment que esperem que arribi aviat. No em preocupa que vagi lent o ràpid, sinó qui marca el ritme. Perquè ara mateix el marca una comandància que no tenim clar que sigui transparent. No sabem si només mira pels interessos de la realització de la consulta i el seu èxit o si també s’hi barregen d’altres interessos.

Quan dieu que el lideratge no és transparent, us referiu al govern, a CiU, a l’ANC…? 
—Vol dir que desconeixem on es prenen les decisions. Evidentment el govern té una posició preeminent, després hi ha ERC no sabem ben bé en quina posició i part de l’ANC… Són els qui marquen el ritme i ens preocupa en funció de quins interessos ho fan. El procés té un suport ampli però el lideratge no ho és tant i això és una deficiència. Per això, sobretot als pobles on tenim presència, hem engegat la campanya ‘Independència per canviar-ho tot’, amb què pretenem socialitzar la idea que la independència ha de ser un contracte transparent, un compromís de qui s’hi suma. 

Quines són les consignes de la CUP per al procés?
—Volem la independència amb contingut. I això no vol dir que la vulguem només si és d’acord amb el nostre model de societat, sinó que volem que es tingui la garantia que tothom hi podrà dir la seva. Que hi hagi totes les cartes sobre la taula i que no es marquin ni des d’Alemanya, ni per pactes anteriors ni pels interessos particulars de ningú. No pot ser que es comenci de zero un nou estat però que no es democratitzin les decisions. La qualitat de la independència és primordial. Cal que el lideratge es mantingui en la societat perquè es reforçaria molt més la confiança de la gent, també dels qui dubten de la independència. 

Quan us agradaria que és fes la consulta?
—Ens agradaria que ja s’hagués fet, però tenint en compte els ritmes que se segueixen, coincidim amb la majoria social i política del país: el 2014 és la data límit. Tant se val quina sigui la situació, el 2014 hauran de passar coses. La millor seria una consulta, que entenc que serà via desobediència del govern. 

Quina és la pregunta que us agradaria que es plantegés?
—En tot cas, la paraula ‘independent’ o ‘independència’ hi ha d’aparèixer. No volem preguntes que donin peu a la reformulació del sentit del vot de la gent. A ningú no se li escapa que si només posa ‘estat’ és poc clar perquè estat també ho és Alaska. 

—Quan al parlament es va votar la declaració de sobirania, vàreu optar per dues abstencions i un vot a favor. Us en penediu?
—Cada vegada estem més convençuts d’aquell vot perquè vam denunciar que els principis sobre els quals es pretenia fer la sobirania no eren respectats ni es respectarien. I, efectivament, nou mesos després no tenim consulta ni lideratge concret. En aquell moment, com que acabàvem d’entrar al parlament, potser no es va entendre, però volíem marcar fronteres per demostrar que no estàvem d’acord en el fet que s’arruguessin els lideratges i el disseny del procés del país que hem de construir. 

—En aquell moment se us va acusar de trencar la unitat…
—Crec que és imprescindible que a vegades ens distanciem de la majoria perquè, mostrant una unitat merament declarativa, davant dels fotògrafs, donaríem carta blanca als actuals líders del procés. El procés va començar per la consciència crítica que el nostre paper dins de l’estat espanyol no és ni positiu ni just i continuarà tenint sentit si la mantenim. No podem regalar el procés a forces que històricament no han treballat pel bé del conjunt de la població i que han traït sovint les promeses de llibertat. No cal anar gaire enrere per entendre que l’estatut el va retallar Artur Mas. 

—Precisament, de cara a les eleccions europees, hi ha veus que demanen un front catalanista. Us hi sumareu?
—Ens hauran d’explicar bé quin sentit té anar dretes i esquerres de la mà. Sumarà o restarà treballar amb qui té casos oberts de corrupció i barrejar els qui opten per privatitzar amb qui s’hi oposa radicalment? A la independència hi arribarem per la diversitat política i no per la unitat de pensament ni amb un sol projecte polític. 

—Així, amb qui teniu presentat presentar-vos?
—Encara valorem si la CUP, d’arrel municipalista, s’ha de presentar a les europees. En cas que decidíssim que sí, veuríem amb quines forces dels Països Catalans o de l’estat espanyol, com que és circumscripció única, ens hi presentaríem.  

—Vàreu treure tres diputats la primera vegada que us presentàveu al parlament. Ja ho heu paït?
—Crec que a nivell personal no ho pairem mai. En tot cas, el compromís dels nostres diputats és ser-hi només una legislatura. Per tant, no hem arribat per quedar-nos-hi sinó per assentar un espai polític. A nivell organitzatiu ja ens hem adaptat als ritmes. En aquests mesos hem après molt i no només en positiu, sinó sobretot en negatiu: no ens agrada com funciona la política. 

—Per què?
—Acostumats a fer política al carrer i als ajuntaments, del parlament ens ha sorprès que tot es faci de cara als mitjans de comunicació. En comptes de seure a parlar de les diferents qüestions, tot es basa en estudis de mercat electorals. Les propostes es fan a través de declaracions davant de càmera, i això ens ha deixat descol·locats perquè és fins a límits incalculables. Ningú no ens ve a dir mai res, sinó que ens assabentem de tot pels mitjans. 

—Algunes de les vostres intervencions han causat furor a les xarxes socials…
—Sí, això és el que procurem. Nosaltres als mitjans hi sortim més aviat poc, però intentem escampar els nostres arguments, que són nous i xocants, mitjançant les xarxes socials. Mirem de representar una part de la ciutadania que té la sensació que la seva veu, amb la cruesa i la radicalitat que té, no és al parlament, on hi ha un excés de cortesia. Si tenim davant Narcís Serra, un lladre de guant blanc, li hem de traslladar la indignació del carrer. Pensem que és un paper que algú havia de fer. 

—Penseu que aporteu alguna cosa nova a la política catalana?
—Suposo que sí. M’imagino que hi ha determinades forces que, com ens passa als ajuntaments, un cop entra la CUP, adopten posicionaments que havien perdut i arguments que havien oblidat. Fem de tensor polític de la resta de partits. Hem constatat, però, que durant sis mesos el govern no ha fet res més que aplicar retallades. Les ‘big four’ marquen com s’han de fer i ells les executen. 

—Precisament la setmana passada el govern va decidir prorrogar els pressupostos. 
—Sí, ja es preveia. Hem de recordar que han prorrogat uns pressupostos que van ser pactats entre CiU i el PP. Són uns pressupostos d’austeritat com a política neoliberal i CiU i ERC no els presenten perquè no hi hagi cost polític, però continuaran havent-hi retallades. 

—Què passarà amb els del 2014?
—Crec que el negoci passa per allargar els pressupostos fins que hi hagi data de la consulta o algun element que els permeti desviar l’atenció. Entenem que aquesta tardor s’afrontaran, no sabem si amb un dèficit real o fictici. 

—Què faria la CUP davant de l’ofec de Madrid?
—Pressupostos i consulta no són dos temes qualssevol. El que hauria de fer un govern que respectés les necessitats de la societat abans que la dels mercats són uns pressupostos austers d’acord amb les necessitats de la gent. Austers com a valor, tal com procurem fer a la CUP amb les despeses. I caldria defensar-los davant de l’estat espanyol i la comunitat europea i internacional. Caldria tenir una actitud desobedient amb els mercats financers i amb l’estat espanyol d’acord amb les voluntats de la societat. 

—En el vostre programa defensàveu un estat independent fora de la Unió Europea, però el suport de les institucions i països europeus és important per al procés cap a la independència. 
—Aquí és on hi ha el desllorigador de tot plegat: a canvi de què ens permetran ser independents? Aquesta és la pregunta clau que ningú no ens vol respondre. A canvi de l’obediència als mercats? Que paguem un deute impagable? Que fem reformes neoliberals que ens empobreixin com a societat però que permetin a l’euro i als mercats fluctuar amb més normalitat dins del nostre país? No demanem directament sortir de la Unió Europea, sinó que qüestionem el rumb que pren actualment, perquè fa temps que ha deixat de ser un projecte democràtic. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any