Eduard Sadurní: ‘Pedalo per empènyer el procés sobiranista’

  • Entrevista amb l'impulsor de la iniciativa 'Pedalem per la Independència'

VilaWeb
VilaWeb
Laura Ruiz i Trullols
13.08.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Eduard Sadurní tenia ganes de conèixer el país que somia veure convertit en estat independent. I va decidir que la millor manera de fer-ho era trepitjant-lo amb una bicicleta i acompanyat de tothom que s’hi animés. Per això, va organitzar la marxa ‘Pedalem per la Independència‘. L’entrevistem després de l’etapa que els ha dut de Sort a Viella. Diu que està molt satisfet de l’acollida que té la iniciativa: a molts pobles i ciutats els reben amb un reguitzell d’estelades i els organitzen activitats. La ruta prevista arriba als 2.400 quilòmetres, durant els quals Sadurní pretén difondre una visió ben optimista de la independència abans de l’Onze de Setembre.

—Per què vas decidir recórrer Catalunya amb bicicleta? 

—Vaig tenir aquesta idea perquè feia temps que volia fer una ruta per Catalunya i conèixer llocs fins ara desconeguts per mi. Mai no he estat a Mollerussa o a Solsona, ni al Delta de l’Ebre! I pensava: com pots estimar el país si no en coneixes la meitat? Vaig concloure que la millor manera de conèixer-lo era trepitjant-lo i, com que m’agrada fer esport, vaig pensar que ho podria fer amb bicicleta. A més, entenc que la independència és una oportunitat que tenim els catalans per a créixer com a persones, és un projecte de vida, i vaig pensar que podia portar aquesta manera optimista de veure-la arreu! Per tant, també pedalo per empènyer el procés sobiranista.

—Com ho has organitzat?

—Vaig buscar un informàtic per fer la web i ara hi ha una encarregada de contactar amb les assemblees territorials, perquè procurem fer activitats plegats, tot i que estan molt ocupades amb la cadena humana. També hi ha una encarregada de les xarxes socials, que és on ens donem a conèixer i expliquem tot el que anem fent. Som cinc en total, però jo sóc l’únic que faig la ruta amb bicicleta! Tenim quatre patrocinadors i també recaptem alguna cosa amb les samarretes que venem a tothom qui s’apunta a pedalar.

—Quanta gent pedala?

—Vam començar a pedalar l’1 d’agost i érem trenta-cinc persones, però ara ja se n’han inscrit més de dues-centes. Moltes repeteixen i vénen a més d’una etapa. Ningú no farà tot el recorregut, però hi ha gent que ha participat en vuit de les dotze etapes que hem fet fins ara. Com que l’ambient és tan festiu i sa, la gent que ho prova vol repetir!

—Així, esteu contents amb l’acollida?

—Hem tingut dinars pagats per restaurants i carnisseries i hem entrat gratuïtament a piscines municipals. També hem fet visites guiades a Santa Coloma de Farners, a la Bisbal d’Empordà, a Ripoll, al Museu Episcopal de Vic… i no parem de fer activitats. Com que pots conèixer més de prop la història de les comarques, estimes una mica més el país.

—On dormiu?

—En Xavier Macià es va encarregar de posar a la pàgina web tot de propostes d’allotjament de menys de trenta euros per a cadascuna de les etapes. Avui, per exemple, hem dormit a l’alberg de Sort. També ens han ofert lloc per a dormir a cases i pavellons municipals. Com que tot ha estat precipitat, no hem tingut temps d’organitzar-ho, però crec que es crea tanta complicitat amb la gent dels pobles que hauríem pogut ser acollits arreu.

—Teniu moltes anècdotes? 

—Cada dia és una aventura. Hi ha molts pobles que ens esperen: a Sant Pau de Segúries ens van fer una rebuda amb estelades espectacular; a l’estany de Banyoles hi vam acabar una etapa més d’una vintena de persones, i a Puigcerdà ens van rebre amb una estelada que feia 32 metres quadrats! Va ser molt maco perquè vam passejar-la amb la gent del poble.

—De moment l’esforç recompensa?

—Sí, sí, molt. Només de la gent que s’hi inscriu cada dia, això ja no té preu. Es crea un ambient molt bo, encara que no t’esperi ningú. Avui mateix érem onze i quan hem arribat a dalt de tot del Port de la Bonaigua ens hem abraçat tots. Érem un de Manresa, un de Ripoll, dos de Celrà, un de Sabadell…

—I fins quan pedalareu?

—Fins al 10 de setembre, perquè l’11 toca participar a la cadena humana. Volia entendre quin potencial tenim com a país i de moment ja he vist que tenim de tot: unes muntanyes increïbles, agricultura, indústria… Cada comarca és diferent i encara ens falten moltes coses per veure!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any