El ‘putsch’ de Munic (II): el cop d’estat fracassa, de moment

VilaWeb
Jordi Badia i Pere Cardús
09.08.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si ahir vam veure la primera part de l’anomenat ‘putsch’ de la cerveseria (o ‘putsch’ de Munic), avui en veurem l’acabament i una mica més. L’endemà dels discursos abrandats i els crits d’eufòria de la taverna de Munic, una gernació es concentra al centre de la ciutat per celebrar el naixement d’una nova Alemanya.

La manifestació, que és reprimida, té una transcendència enorme, tant per a Alemanya com per a tot el món. I també unes conseqüències immediates: Hitler és enviat a la presó, on dictarà ‘Mein Kampf’, el llibre que conté les línies mestres de la ideologia nacional-socialista i el full de ruta cap al poder.  

«L’endemà –un dissabte– a migdia una gran gentada envaïa la Maximilianplatz i els carrers veïns. El general Ludendorff i Adolf Hitler havien estat puntuals. Von Kahr, però, es feia esperar i no acabava d’arribar mai. Quina explicació tenia la seva absència? Una de molt senzilla. El president del Govern bavarès havia dedicat la nit a reflexionar i arribà a la conclusió que l’havien ficat en una aventura sense solta ni volta, en una empresa condemnada a fracassar sense remei. I si l’empresa havia de fracassar tant se valia que l’autor del fracàs fos el mateix Von Kahr en col·laboració amb el general Von Lossow. Sense tenir ni la més lleugera sospita del que anava a succeir, la manifestació dels conjurats, presidida per Ludendorff i Adolf Hitler (sense Von Kahr) es va posar en marxa i mig quilòmetre més enllà trobà el pas barrat pels soldats d’un Batalló d’Infanteria amb els fusells encarats i el genoll a terra. Per a descarregar el seu fusell els soldats de Von Lossow no es feren pregar i un parell de dotzenes de manifestants van deixar la vida al mig del carrer, mentre Ludendorff i Hitler salvaven la llur tirant-se a terra amb exemplar heroisme. Un cop aixecats, els capdavanters de la manifestació, gairebé tots ells del partit de Hitler i col·laboradors personals seus, foren agafats i empresonats. Condemnats per un tribunal militar, Hitler i un escamot dels seus lloctinents foren portats a la fortalesa de Lansberg, per a passar-hi el temps de llurs condemnes. A la fortalesa de Lansberg Hitler va dictar al seu secretari i amic molt íntim, Rudolf Hess, mecanògraf de professió, el seu llibre ‘Mein Kampf’ (‘El meu combat’), exposició i defensa de la doctrina racista, farcell de llocs comuns sobre la història, la política i l’economia, breviari de l’antisemitisme militant, que durant vint anys esdevingué, successivament, el catecisme del moviment nacional-socialista, la doctrina oficial del govern alemany i el llibre de capçalera d’una part del poble alemany, d’una part només, si bé, per desgràcia, massa grossa. Fracassat estrepitosament el que en podríem dir ‘cop d’estat de la cervesa’, el triumvirat dels seus organitzadors es va dissoldre com una bombolla de sabó. De Ludendorff ningú no en va a tornar a parlar seriosament abans de la seva mort. De Hitler tothom sap que se’n va a tornar a parlar molt i durant molt de temps. Von Kahr va desaparèixer ben aviat de la vida pública i no havia de morir, assassinat, fins al cap de deu anys llargs. El seu cadàver fou trobat a la vorera d’un bosc dels afores de Munic quan Hitler feia tres setmanes que governava a Berlín.»

Text extret del llibre ‘Seixanta anys d’anar pel món‘, d’Eugeni Xammar, publicat per Quaderns crema
© 2007, by hereus de Josep Badia
© de l’edició, 1991, 2007 by Quaderns Crema, S.A.U.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any