08.08.2013 - 12:12
Fermin Muguruza (Irun, 1963) actua demà divendres a Lloseta en el que serà el seu darrer concert en format multitudinari a l’illa. Feia sis anys que el basc no trepitjava terres mallorquines, des que el 2007 triomfàs a Porreres amb ‘Euskal Herria Jaimaica Clash’. La Veu de Mallorca ha pogut parlar amb ell sobre el seu futur i diversos temes d’actualitat.
Què es trobarà el públic al concert de Lloseta de demà?
En aquesta gira present amb la meva banda (Kontrakantxa), el meu darrer disc recopilatori, Radar FM, un CD amb cançons de tota la meva carrera en solitari, que inclou temes com ‘Dub Manifest’ o ‘In-komunikazioa’. No obstant això, també tocaré algun dels èxits de Kortatu i Negu Gorriak.
La veritat és que em fa moltes ganes tocar a Mallorca després de tants anys. Alguns seguidors un poc ‘bojos’ (rialles) han pressionat perquè vengués i jo també.
Vostè que ha treballat en mitjans de comunicació, com valora el projecte d’Ona Mediterrània?
La ràdio és el meu mitjà de comunicació preferit. De fet, durant molt de temps vaig conduir un magazine diari a l’emissora Egin Irratia i m’apassionava. És imprescindible l’existència d’una ràdio en català a Mallorca. Sóc un gran defensor de les llengües i cultura minoritzades i està clar que a les Illes Balearss’ha comès un acte d’ignorància i desidia per part de les autoritats en no donar suport als mitjans en català.
‘No more tour 2013’ sona a darrera gira.
‘No more tour 2013’ és, en realitat, un codi intern entre els meus músics i jo. Està clar que després de trenta anys en actiu, les gires són cada vegada més espaiades. En principi, amb aquest format internacional i massiu, no hi haurà més concerts. En el futur voldria dedicar la meva energia al sector audiovisual.
En la seva darrera pel·lícula-documental, Zuloak, buceja en la cultura ‘underground’ del País Basc… Com ha canviat el panorama musical en els darrers 30 anys, des que Fermin Muguruza va començar?
L’evolució ha estat apassionant: el més interessant ha estat la influència del context sociocultural. Així, en els anys 80 es va produir una concentració de grups sota el segell de Esan Ozenki, i els 90 la independència musical. En la primera dècada del mil·leni s’ha donat una gran dispersió i mestissatge d’estils.
Com viu el procés de pau del País Basc?
La veritat és que, en molts de moments, ho visc amb angúnia per l’immobilisme amenaçant. Ara es parla del desarmament unilateral ‘a la basca’ -l’alternativa a negociar amb l’executiu de Rajoy- i aquesta via es va configurant com a la més pausible. En tot cas, està clar que la lluita armada ha acabat.
I la ja imminent independència catalana?
La contemplo amb molta il·lusió. Sempre he estat una part activa de la lluita dels Països Catalans. Vaig tocar amb tota la banda al Camp Nou pel Concert per la Llibertat. Per a mi el procés és molt emocionant.
