06.08.2013 - 09:04
Daniel Galván, el pedòfil espanyol indultat al Marroc a petició del rei Juan Carlos, passa avui a disposició del jutge de l’Aduiència espanyola. Però el cas ha obert molts interrogants, perquè no hi ha cap precedent i els convenis entre el Marroc i Espanya tampoc no preveuen una situació similar. A més, la gestió del govern espanyol i la casa reial ha estat envoltada de contradiccions, fet que ha comportat que l’oposició ja hagi exigit a Rajoy i al CNI que en donin explicacions.
Encara que el Marroc ho demani, Galván no pot ser extradit, perquè l’estat espanyol no preveu l’extradició de ciutadans propis al Marroc per a complir una condemna.
A més, no es preveu que un govern que ha concedit un indult pugui revocar-lo, sinó que només ho pot fer un tribunal si es constata que no s’ha complert alguna de les condicions.
Avui el jutge de l’Audiència Nacional espanyol decidirà si ordena la presó provisional de Galván, la qual podria argumentar basant-se en un risc de fugida. Aleshores s’obrirà un termini perquè el Marroc argumenti la seva petició d’extradició i el motiu de la revocació de l’indult. Després serà el torn del consell de ministres espanyol, que també s’haurà de pronunciar, i tot seguit es fixarà una vista judicial per decidir si finalment Galván és extradit o no.
L’extradició, però, no es pot preveure ara per ara, ja que Galván té nacionalitat espanyola. Per això, i per evitar que el condemnat quedi impune, es podria decidir que Galván complís la pena a l’estat espanyol. Però aquesta possibilitat tampoc no és clara: primer, caldria acceptar que l’indult va ser nul de ple dret, i segon, s’hauria d’estudiar com adaptar la pena i si això és possible, tenint en compte que Galván no ha estat mai condemnat sota les lleis espanyoles. A més, no cal perdre de vista els temors que han posat damunt la taula els partits marroquins, que alerten que si Galván va ser un espia del CNI, al govern espanyol li podria interessar no tornar-lo a enviar a la presó.
Ara tot és en mans de l’Audiència espanyola, però l’excepcionalitat del cas i la manca de precedents atorguen al cas una gran incertesa.
