Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  30.07.2013  06:00

Serra Ramoneda: 'Em repugnava emetre preferents des de les Caiman, però hi obligava el Banc d'Espanya'

L'ex-president de Caixa Catalunya ha participat avui a la comissió parlamentària sobre la gestió es les caixes

Men?ame
 

Antoni Serra Ramoneda, ex-president de Caixa Catalunya entre el 1984 i el 2005, va repartir responsabilitats ahir entre el govern espanyol, el Banc d'Espanya i la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) que van supervisar en tot moment la gestió dels equips directius de les caixes i els plans d'expansió. Serra Ramoneda, que va comparèixer en la comissió parlamentària d'investigació sobre la gestió de les caixes, va acceptar que emetre participacions preferents domiciliades a les illes Caiman, un paradís fiscal, no li agradava, però que hi obligava el Banc d'Espanya: 'Em repugnava, francament, però si volies col·locar títols, o passaves per les illes Caiman, amb la benedicció del Banc d'Espanya i del Ministeri d'Hisenda, o no et menjaves res.'

A instàncies de la diputada Gemma Calvet, d'ERC, Serra Ramoneda va respondre que hi havia dues coses que en aquests moments faria diferent d'allò que havia fet com a president de l'entitat. En primer lloc, treure pes al sector immobiliari.

Va recordar que en aquell temps, l'ex-director general de l'entitat, Josep Maria Loza, havia defensat sovint davant el consell d'administració la necessitat de desviar una part dels crèdits del sector immobiliari al sector de les pimes. Aquesta proposta no va ser acceptada pels membres del consell perquè el sistema legal espanyol dóna més garanties als bancs que concedeixen crèdits al sector immobiliari que no als que ajuden el sistema productiu i les pimes. 'El sistema espanyol ens hi empenyia', va dir ahir. I també: 'Caixa Catalunya, en comptes d'aixecar el peu de l'accelerador, va continuar pitjant-lo' en inversions immobiliàries i en promotores. Segons xifres facilitades per ell mateix, entre el 2004 i el 2008 l'entitat va passar de 6.000 treballadors a 7.000, de 1.004 oficines a 1.200 i de 16.000 milions en crèdits en garantia real a 35.000 milions.

Serra Ramoneda va recordar que mentre Caixa Catalunya pitjava l'accelerador en el sector immobiliari la Caixa s'havia desfet de la participació que tenia en la immobiliària Colonial i Banc Sabadell havia desinvertit en la immobiliària Landscape l'octubre de 2006 amb una venda de 990 milions a la immobiliària Astroc Mediterrània.

La segona cosa que faria diferent seria fer tant cas de les consultores internacionals que recomanaven compres i adquisicions d'empreses que després, amb el pas dels anys, s'havia demostrat que no eren tan sanejades com havien certificat aquestes empreses consultores. 'Les auditores i els "headhunters" que vénen amb noms i ínfules de Nova York són molt perillosos. Molt perillosos', va dir.

Serra Ramoneda va defensar el nomenament com director general de Josep Maria Loza, que va decidir durant el seu mandat: 'Al senyor Loza li deixaria ara i sempre la meva cartera', va dir ahir amb contundència.

Les fusions, una 'bestiesa com una casa'

Antoni Serra Ramoneda va adreçar paraules crítiques a la política del Banc d'Espanya d'obligar les caixes a fusionar-se per fer una caixa més gran que competís amb els bancs. Per ell, aquesta política és una 'bestiesa com una casa', tal com s'ha demostrat per exemple amb Manlleu, Sabadell i Terrassa, que han acabat essent una caixa petita amb dificultats i comprada pel BBVA.

'Sous vergonyosos'

Per Serra Ramoneda, la situació de les caixes, tant per l'actuació immobiliària com per la comercialització dels híbrids i els pagaments de les indemnitzacions als directius, ha resultat un fet vergonyós: 'Cal preguntar-se com s'ha arribat a aquesta situació demencial', va dir, i amb uns sous que no tenen cap justificació en un entorn social on tothom pateix. 'Si fos més jove cridaria més, però ja tinc vuitanta anys i no tinc esma. Jo vaig arribar a cobrar 113.000 euros bruts. Tres anys després es parlava de pagar 600.000 euros –ha dit–. Quan es diu que el senyor Todó havia de cobrar 800.000 euros perquè ho diu el mercat és mentida. Això és mentida.'

'Els promotors i immobiliaris sí que han tingut dació en pagament; els clients no'

En relació amb la dació en pagament, Serra Ramoneda va recordar que les caixes l'havien feta efectiva amb les promotores immobiliàries. 'Els promotors i immobiliaris sí que han tingut dació en pagament; els clients no', va dir. I va recordar que això era possible perquè les promotores immobiliàries tenien estipulada una limitació de responsabilitat com a societat i, en canvi, un comprador individual no té prevista aquesta limitació de responsabilitat.

Així mateix, va dir que l'entitat s'hauria de vendre com més aviat millor perquè cada dia que passa la situació hi empitjora. Sí que va coincidir amb el president executiu de Catalunya Banc, Adolf Todó, a l'hora de defensar que l'entitat s'hauria d'haver venut en la segona subhasta que s'havia ajornat.

Finalment, va admetre que veure l'entitat en l'actual estat de fragilitat econòmica li causava un sentiment 'agre'. I va manifestar el desig que el final fos el mínim de traumàtic per a la plantilla.

Men?ame