Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  17.07.2013  06:00

Autor/s: Pau Vidal

Fot-li castanya al catanyol (VII)

Us anunciem els guanyadors d'aquesta setmana del concurs lingüístic de VilaWeb, amb Pau Vidal

Men?ame
 

Aquesta setmana, l'última de l'estiu, segurament per culpa de la calor, els follets de la impremta ens han jugat una mala passada: la tercera frase de la segona catanyolada va sortir amb un cos de lletra tan xicarró que gairebé ni es podia llegir. I, ves per on, no solament és on hi havia la pífia sinó que es tractava, tal com vaig avisar, d'un cas una mica especial. Allà sota ho explico.

'fagin vostès una llei concursal'

Han sovintejat les denúncies de la o tònica de 'total' i de la ge de 'fagin' que fa servir el president de la fundació de Sant Pau, Xavier Pomés, però no les considerem catanyolades, perquè la primera és una pronúncia tradicional (el parlant hi reconeix un mot pseudo-culte i el diu a la llatina, igual com passa amb 'súper' quan fa de prefix i amb 'semàfor'), i la segona és una variant pròpia del català central (en altres llocs s'usa la forma 'faiguin', per exemple). Allò que fa grinyolar les orelles és aquest pronom personal en funció de reforç, 'facin vostès', pròpia del castellà (directament emparentat amb l'esguerro de pregunta de la consulta: 'Vol vostè que Catalunya etcètera?'). El català, senzillament, no l'hi posa. 'Digan ustedes lo que quieran', per exemple, en català seria 'Diguin (o digueu) el que vulguin (o vulgueu)'.

'Un somriure de capteniment'

Ja vaig anunciar que era una catanyolada especial. La majoria heu buscat les pessigolles, amb raó, a la locució verbal 'apostar per' (jugar fort, optar, decidir-se per), que en efecte és controvertida, però té tots els números d'entrar a la llista de les noves incorporacions quan el DIEC torni a fer cabàs. De moment l'Optimot ja l'accepta i la majoria de mitjans de comunicació la fan servir. No, la catanyolada, sorprenent, tan sorprenent que costa una mica d'explicar i tot, és la que figura al titolet. Com és 'un somriure de capteniment'? Coneixem el de circumstàncies, el forçat, el fals, el d'orella a orella, però el de capteniment? Què devia voler dir el redactor de la notícia quan se li va escapar un sintagma tan eteri? Dues hipòtesis. La de J. Badia: 'Diuen paraules (i àdhuc fins i tot mots) que sonen bé o amb escaiença adient', i la de Lluís Casas: 'Hi he reconegut el castellaníssim 'sonrisa contenida.' Amb el cor a la mà, com que és impossible de saber com volia qualificar el famós somriure, qualsevol resposta era vàlida (sempre que delatéssiu la construcció, que de fet no heu estat pas pocs). Per exemple, aquesta de la Magda Gascon: 'Diuen somrient els tres socis de la llibreria.'

Guanyadors

Òscar Alegret, que ho explica detalladament: 'No sé veure què s'hi vol dir, ben bé, amb "un somriure de capteniment", ni m'imagino quina expressió castellana s'hi amaga, però estic convençut de la patinada. "Capteniment" vol dir "comportament, conducta", de manera que "somriure de capteniment" no té cap ni centener. ¿Potser el redactor volia dir "un somriure de complicitat/d'intel·ligència/d'avinença"?'

Lluís Casas, que proposa de reformular tota la declaració del senyor Pomés, però, això sí, 'el que més pudor em fa és el "vostès" pleonàstic, que a la reformulació he eliminat'.

I el comentari de la setmana, el de la Roser Cussó, sobre la síndrome de veure errades pertot arreu: 'I ho deixo aquí ja que en veig d'altres però potser després de més de vint anys a l'estranger tot em sembla (massa) catanyol...'

Ara sí, avui no hi ha pífies proposades perquè els castanyolaires ens n'anem de vacances. Bon estiu i molta lletra.