Com s’ho va fer Kilian Jornet per batre el rècord del Mont Blanc?

  • Amb mig litre d'aigua i un equipament molt lleuger, va batre un rècord que vigia de vint-i-tres anys ençà

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
12.07.2013 - 12:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Kilian Jornet es va llevar ahir al matí, ben d’hora, a les 4.48, a Chamonix (Alta Savoia), al peu del massís del Mont Blanc, a 1.040 metres d’altitud. Tenia el propòsit era de pujar i baixar el Mont Blanc, el cim més alt dels Alps, de 4.810 metres, seguint la ruta històrica dels Grands Mulets, tan ràpid com fos possible, batent el rècord que tenia des de feia vint-i-tres anys Pierre André Gobet, amb cinc hores i tretze minuts. Ho va fer acompanyat del seu amic, l’esquiador de muntanya Matheo Jacquemond.

Al cap de tres hores i mitja d’haver sortit de la plaça de l’església de Chamonix, tots dos assolien el cim del Mont Blanc, després d’haver escalat la Jonction (2.589 metres), haver passat pel refugi de Grands Mulets (3.051) i el refugi Vallot (4.362).

Segons la crònica publicada al Facebook de Jornet, Jacquemond i Jornet van fer el tram entre la Jonction i el Vallot lligats amb una corda per raons de seguretat. Durant el descens, que Jornet va trigar una hora i vint–i-set minuts a fer, el seu company va tenir una petita caiguda a la Jonction i es va lesionar, de tal manera que des d’aquell moment el català va continuar tot sol.

‘Sabíem que faria bon temps i que era un bon dia per a intentar-ho. Vam mantenir un ritme constant durant la pujada. Anàvem lligats amb en Mathéo, per anar més segurs i esquivar les escletxes’, explicava Jornet a l’arribada. ‘Vaig caure en la baixada i em vaig fer una mica de mal a la cama. I tot que estava bé, sentia que no podia córrer tan ràpid com volia, o sigui que vam acordar amb en Kilian que anés sol i que jo ja baixaria amb en Vivien. Estic content d’haver ajudat en Kilian’, diu Jacquemond.

A més dels dos corredors, van anar acompanyats en alguns trams de Seb Montaz, el director responsable del documental ‘Una línia fina’ de Jornet, que va enregistrar imatges de la gesta. I també van tenir l’assessorament del guia de muntanya Vivian Bucher.

El material

Jornet, seguint els principis del projecte Summits of My Life, va córrer amb material molt lleuger. Va dur unes vambes de córrer per muntanya amb claus, en comptes de botes i grampons; uns pantalons curts, pantalons paravent, una samarreta tèrmica de màniga curta, una jaqueta paravent, un ‘buff’, ulleres de sol, guants, mig litre d’aigua, dos gels de glucosa, un rellotge i quinze metres de corda.

Les dades

Les dades de la fita són impressionants:

Distància recorreguda: 28 quilòmetres i mig.

Desnivell positiu: 3.770 metres.

Velocitat mitjana: 5,7 km/h o 10,29 minuts per quilòmetre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any