Maragall i Mascarell proposen una candidatura unitària al Parlament Europeu per l’estat propi

  • Criden a renunciar als interessos de partit per fer arribar un missatge a Europa

VilaWeb
Redacció
12.07.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un manifest amb el títol Junts a Europa va aplegar ahir al vespre els impulsors d’una candidatura unitària al Parlament d’Europa. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l’ex-conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall; i el vice-president de l’ANC, Jaume Marfany, van apadrinar aquesta iniciativa, que pretén agrupar en una sola llista els partits, entitats i ciutadans que vulguin un estat per a Catalunya. Maragall i Mascarell van aprofitar les intervencions a l’acte per demanar a les formacions polítiques que deixin de costat els seus ‘interessos legítims de partit’ i s’uneixin, per enviar un missatge a la UE en favor de l’estat propi.

Gairebé un centenar d’assistents van acompanyar la presentació del manifest i la candidatura en un acte que van cloure Maragall i Mascarell. El conseller de Cultura va assegurar que compartia completament el contingut del document públic i la idea que l’inspira amb vista a les eleccions europees. ‘És assumible, signable i hauria de ser defensat per la majoria de ciutadans de Catalunya’, va dir. Per ell, ara a Catalunya ‘hi ha anhel d’unitat’, i una iniciativa com aquesta hi dóna resposta. ‘La gent sap que la unitat és una de les poques eines que té la societat catalana, l’eina més solida, per a mostrar-nos davant d’Espanya, i l’única que els intransigents que hi pot haver a Espanya entenen’, va sentenciar.

Maragall –que va explicar que els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV) donaven suport a l’acte i volien ser-hi, però no van arribar a temps– va qualificar les eleccions europees de ‘regal per a Catalunya’. ‘Són una magnifica oportunitat per a saber expressar tot allò que s’ha dit aquí i que vol la societat’, va dir. I va demanar als catalans: ‘Podem desaprofitar i refusar aquest regal?’ Per això, afegint-se als arguments del manifest, va reclamar que es posés la lògica de país per sobre de la dels partits, ‘absolutament legítima, però insuficient en un moment com aquest’. Per ell, els partits ‘comencen a saber que avui una expressió unitària reforçaria i recompondria el diàleg entre la ciutadania i el sistema de partits’.

Un altre dels participants a l’acte va ser el vice-president de l’ANC, Jaume Marfany, que va destacar que les eleccions europees del 2014 eren una oportunitat única per deixar clar que ‘el nostre destí l’escrivim nosaltres’. Va afegir que calia aprofitar ‘el magnífic altaveu’ que són les europees per demostrar el convenciment que volem ser un nou estat d’Europa aviat. I és per això que va animar partits i societat civil a maldar per configurar aquesta candidatura unitària. ‘Els qui no ho facin, el poble i la història els passarà factura’, va sentenciar. I va deixar oberta la possibilitat que en una mateixa data puguin convergir les eleccions europees i la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Un manifest amb més de 1.000 signatures

El filòleg i escriptor Joan Solana va ser l’encarregat de llegir i presentar el manifest per demanar la ‘presentació d’una candidatura unitària catalanista en les eleccions al Parlament Europeu a celebrar el maig de 2014’. El document ja ha rebut més d’un miler d’adhesions i signatures de ciutadans, partits i entitats de tot Catalunya.

El manifest comença constatant que les pròximes eleccions al parlament europeu ‘haurien de ser una fita clau per a avançar en els nostres propòsits col·lectius’ i que per això ‘és l’hora de la unitat’. Remarca que a Catalunya ‘ara és prioritari aconseguir un estat que ens ajudi a superar la crisi, que permeti continuar millorant el model propi de cohesió social desenvolupat durant dècades i desplegar les potencialitats dels sectors econòmics productius, de l’educació, de la ciència, de la cultura i de la llengua catalana’.

I de la mateixa manera es posa de manifest que ‘les forces polítiques majoritàries a Espanya es neguen rotundament a tractar del tema de l’única manera acceptable en democràcia: fent possible l’inici d’un procés que permeti expressar i mesurar la voluntat de crear un estat propi’. Aquí, però, el document obre la possibilitat que aquest estat sigui plenament independent o ‘en la versió d’un acord de sobiranies que ho inclogui explícitament’.

El manifest convida les institucions catalanes a intentar per totes les vies democràtiques possibles la convocatòria de la consulta i la creació d’un estat propi. S’hi destaca que la forma més efectiva de pressionar en aquesta línia seria constituint un govern d’unitat catalanista, ‘que permetés de sumar esforços tant per aplicar polítiques de superació de la crisi i recuperació del progrés econòmic, com per dissenyar el pla d’acció que conduís al referèndum imprescindible’.

Conscient de la dificultat d’aquest govern unitari, el manifest proposa aquesta candidatura unitària a les eleccions europees, de la qual formin part partits polítics, moviments socials i ciutadania que comparteixin ‘un compromís explícit en relació amb el concepte central d’estat propi i, al mateix temps, l’aspiració de contribuir activament al procés de construcció de l’Europa federal’. La candidatura, però, es formula com una acció ‘compatible amb la llibertat dels europarlamentaris d’incorporar-se al grup parlamentari europeu amb el qual s’identifiquin’.

Els impulsors asseguren que la candidatura unitària catalanista ‘aspira a aconseguir uns resultats que comportin tants representants com els que poden tenir estats de demografia semblant’. Aquest fet indicaria, segons el manifest, el pes específic de Catalunya en la UE ‘i posaria en evidència els dèficits democràtics i la injustícia de la falta de reconeixement que la realitat catalana pateix per part de l’statu quo de l’estat espanyol’.

Mohedano, de l’executiva del PSC, hi dóna suport

Maragall i Mascarell no van ser els únics participants vinculats al socialisme català. Al seu costat hi havia Fabian Mohedano, de l’executiva nacional del PSC i destacat membre del corrent intern Avancem, que lidera Joan Ignasi Elena. Mohedano va reconèixer que és difícil de fer una candidatura unitària, però va assegurar que no era pas desgavellat i tenia sentit ‘aprofitar la reivindicació de més democràcia un dia d’eleccions’. Tot i admetre que des d’Avancem i el PSC no s’hi havia pres cap posició, va agrair als impulsors que els fessin pensar en aquesta possibilitat.

A l’acte també hi va intervenir l’ex-eurodiputat d’ERC, Bernat Joan, que es va mostrar partidari de la candidatura unitària perquè ‘hi ha raons polítiques, raons de voluntat d’arribar a poder-se crear com a nació dins la UE, i raons pràctiques i estatístiques’. Joan va esperonar els impulsors a aconseguir aquesta llista conjunta per poder crear ‘un nou bloc clar al parlament europeu de representants que volen que Catalunya decideixi per ella mateixa’. I va defensar que el catalanisme, a més, ‘pot aportar, precisament europeisme a Europa i federalisme europeu, perquè Catalunya és un territori ple d’europeisme’.

El sociòleg Salvador Cardús també va intervenir-hi per dir que volia ‘donar suport al manifest i a la candidatura unitària, que no és cap quimera’. Cardús també va lloar la feina que eurodiputats catalans de CiU, ERC, ICV i PSC havien fet junts a l’hora ‘de defensar Catalunya a Europa’. Segons ell, si això s’ha pogut fer amb candidatures diferents, seria més efectiu de fer-ho junts. ‘Seria també un bon instrument per a guanyar la confiança dels ciutadans’, va dir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any