Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  11.07.2013  22:16

Maragall, Mascarell i l'ANC proposen una candidatura unitària al Parlament Europeu per l'estat propi

Criden a renunciar als interessos de partit per fer arribar un missatge a Europa

Men?ame
 

Un manifest amb el títol Junts a Europa ha aplegat aquest vespre els impulsors d'una candidatura unitària al Parlament Europeu. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l'ex-conseller d'Ensenyament, Ernest Maragall, han apadrinat aquesta iniciativa que intenta aglutinar en una sola llista els partits, entitats i ciutadans favorables a que Catalunya tingui un estat propi. Maragall i Mascarell han aprofitat les seves intervencions a l'acte per demanar a les formacions polítiques que deixin de costat els seus 'interessos legítims de partit' s'uneixin, donant un missatge a la UE en favor de l'estat propi.

Gairebé un centenar d'assistents han acompanyat la presentació del manifest i la candidatura en un acte que han clos Maragall i Mascarell. El conseller de Cultura ha assegurat 'compartir completament' el contingut del document públic i la idea que l'inspira de cara a les eleccions europees. 'És assumible, signable i hauria de ser defensat per la majoria de ciutadans de Catalunya', ha dit. I és que el conseller creu que ara a Catalunya 'hi ha anhel d'unitat', i una iniciativa com aquesta en dona resposta. 'La gent sap que la unitat és una de les poques eines que té la societat catalana, l'eina més solida, per mostrar-nos davant d'Espanya, i l'única que els intransigents que hi pot haver a Espanya entenen', ha sentenciat.

Per la seva part, Maragall -que ha assegurat que els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV) donaven suport a l'acte i volien ser-hi però no han pogut- ha qualificat les eleccions europees de 'regal per a Catalunya'. 'Són una magnifica oportunitat per saber expressar tot el que s'ha dit aquí i que vol la societat', ha sentenciat, preguntant als catalans si 'podem desaprofitar i rebutjar aquest regal'. És en aquest sentit que s'ha sumat als arguments del manifest per reclamar que 'es posi la lògica de país per sobre de la dels partits, absolutament legítima, però insuficient en un moment com aquest'. I és que per Maragall, els partits 'comencen a saber que avui una expressió unitària reforça i recomposaria el diàleg entre ciutadania i el sistema de partits'.

Un altre dels participants a l'acte ha estat el vice-president de l'ANC, Jaume Marfany, que ha destacat que les eleccions europees de 2014 són 'una data clau, una oportunitat única' per deixar clar que 'el nostre destí l'escrivim nosaltres'. En aquest sentit, ha cridat a 'aprofitar el magnífic altaveu' que són les europees per 'demostrar el convenciment de que volem ser el proper estat d'Europa i volem ser-ho aviat'. I és per això que ha animat a partits i societat civil a fer 'tots els esforços que calgui per configurar aquesta candidatura unitària'. 'Els que no ho facin, el poble i la història els passarà factura', ha sentenciat, tot deixant oberta la possibilitat que en una mateixa data puguin convergir les eleccions europees i la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Un manifest amb més de 1.000 signatures

El filòleg i escriptor Joan Solana ha estat l'encarregat de llegir i presentar el manifest que dóna empara a la demanda de la 'presentació d'una candidatura unitària catalanista en les eleccions al Parlament Europeu a celebrar el maig de 2014'. El document ja ha rebut més d'un miler d'adhesions i signatures de persones, partits i entitats d'arreu de Catalunya.

El manifest comença constatant que les pròximes eleccions al Parlament Europeu 'haurien de ser una fita clau per avançar en els nostres propòsits col·lectius' i que per això 'és l'hora de la unitat'. En aquest sentit, es remarca que a Catalunya 'ara és prioritari aconseguir un estat que ens ajudi a superar la crisi, que permeti continuar millorant el model propi de cohesió social desenvolupat durant dècades i desplegar les potencialitats dels sectors econòmics productius, de l'educació, de la ciència, de la cultura i de la llengua catalana'.

I de la mateixa manera es posa de manifest que 'les forces polítiques majoritàries a Espanya es neguen rotundament a tractar el tema de l'única manera acceptable en democràcia: fent possible l'inici d'un procés que permeti expressar i mesurar la voluntat de crear un estat propi'. Aquí, però, el document obre la possibilitat a que aquest estat sigui plenament independent o 'en la versió d'un acord de sobiranies que ho inclogui explícitament'.

El manifest convida les institucions catalanes a intentar per totes les vies democràtiques possibles la celebració de la consulta i la creació d'un estat propi. En aquest sentit, es destaca que la forma més efectiva de pressionar en aquesta línia 'seria la constitució d'un govern d'unitat catalanista, que permetés sumar esforços tant per implementar polítiques de superació de la crisi i recuperació del progrés econòmic, com per dissenyar el pla d'acció que condueixi al referèndum imprescindible'.

Conscient, però, que és complicat, el manifest aposta per 'la presentació d'una candidatura unitària a les eleccions europees de 2014' de la que formin part partits polítics, moviments socials i ciutadania que comparteixin 'un compromís explícit en relació al concepte central d'estat propi i, al mateix temps, l'aspiració de contribuir activament al procés de construcció de l'Europa federal'. La candidatura conjunta, però, es planteja com un fet 'compatible amb la llibertat dels europarlamentaris d'incorporar-se al grup parlamentari europeu amb el qual s'identifiquin'.

Els impulsors asseguren al document que la candidatura unitària catalanista 'aspira a aconseguir uns resultats que comportin tants representants com els que poden tenir estats de demografia semblant'. Aquest fet indicaria, segons el manifest, 'el pes específic de Catalunya en la Unió i posaria en evidència els dèficits democràtics i la injustícia de la falta de reconeixement que la realitat catalana pateix per part del 'statu quo' de l'estat espanyol'.

Mohedano, membre de l'Executiva del PSC, hi dóna suport

Maragall i Mascarell no han estat els únics vinculats al socialisme català que han intervingut a l'acte. Al seu costat hi havia Fabian Mohedano, membre de l'executiva nacional del PSC i destacat membre de la corrent interna Avancem, que lidera Joan Ignasi Elena. Mohedano ha reconegut que és difícil fer una candidatura unitària, però ha assegurat que 'no és descabellat i té sentit aprofitar la reivindicació de més democràcia un dia d'eleccions'. Tot i admetre que des d'Avancem i el PSC 'no hem pres una posició al respecte', Mohedano ha agraït als impulsors 'que ens feu pensar en aquesta possibilitat'.

Mohedano, a més, ha considerat que la iniciativa 'ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors que vam cometre amb l'estatut, i a unir el catalanisme polític i tots els demòcrates que creiem en el dret a decidir'. 'Cal un pacte a nivell de Catalunya. Des d'Avancem diem que primer el pacte a Catalunya i després amb Espanya', ha conclòs.

A l'acte també ha intervingut l'ex-eurodiputat d'ERC, Bernat Joan, que s'ha mostrat partidari de la candidatura unitària perquè 'hi ha raons polítiques, raons de voluntat d'arribar a poder-se crear com a nació dins la UE, i raons pràctiques i estadístiques'. Joan ha esperonat els impulsors a aconseguir aquesta llista conjunta per poder crear 'un nou bloc clar al Parlament Europeu de representants que volen que Catalunya decideixi per ella mateixa'. Joan ha assegurat que el catalanisme, a més, 'pot aportar, precisament europeisme a Europa i federalisme europeu, perquè Catalunya és un territori ple d'europeisme'.

El sociòleg Salvador Cardús també ha parlat a la presentació per dir clar que volia 'donar suport al manifest i a la candidatura unitària'. 'No és cap quimera', ha dit. Cardús també ha lloat la feina que eurodiputats catalans de CiU, ERC, ICV i PSC han fet junts a l'hora 'de defensar Catalunya a Europa'. Segons ell, si això s'ha pogut fer amb candidatures diferents, seria més efectiu fer-ho junts. 'Seria també un bon instrument per guanyar la confiança dels ciutadans', ha dit.

Men?ame