11.07.2013 - 06:00
Ferran Mascarell, Bernat Joan i Salvador Cardús són algunes de les personalitats que acompanyaran avui al vespre Ernest Maragall en la presentació de la plataforma Junts a Europa, que promou una candidatura unitària de les forces catalanistes a les eleccions europees del maig de l’any que ve. El propòsit és de visualitzar en els comicis europeus la voluntat política, transversal, d’assolir un estat propi. Avui a les set del vespre es farà la presentació pública del manifest, a la seu de les institucions europees, al passeig de Gràcia. El text ha aplegat un miler d’adhesions per internet.
El manifest porta per títol ‘Unitat Catalanista al Parlament Europeu – Catalunya nou estat d’Europa (una proposta a la ciutadania i als partits polítics de Catalunya)’. I descriu la situació actual de Catalunya com ‘una de les cruïlles més importants de la nostra història contemporània’.
El text recorda la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut i el refús de les forces polítiques espanyoles majoritàries a facilitar un procés per a expressar la voluntat de la ciutadania catalana. I, tot seguit, defensa un govern d’unitat catalanista com a via democràtica més efectiva per a assolir aquest estat.
No obstant això, el manifest diu que hi ha una altra via que pot ser molt efectiva: ‘la presentació d’una candidatura unitària a les eleccions europees del 2014’.
Llibertat d’incorporació dels grups parlamentaris
Segons el manifest, la unitat de representació i acció catalanista és compatible amb la llibertat dels diputats europeus d’incorporar-se al grup parlamentari amb què s’identifiquin. Això sí, prèviament han d’haver fet explícit un compromís amb el concepte d’estat propi.
La candidatura catalanista unitària, tal com es defineix al text, aspiraria a aconseguir uns resultats que signifiquessin tants representants ‘com els que poden tenir estats de demografia semblant’. D’aquesta manera, diu, es podria veure el pes específic de Catalunya a la Unió.
Ara per ara, la proposta de candidatura unitària ha estat rebuda més aviat amb fredor. I Iniciativa ja va dir després de fer-se públic el manifest que no tenia intenció de participar-hi.
