Fot-li castanya al catanyol (VI)

  • Sisena i darrera sessió d'aquesta temporada del concurs lingüístic de VilaWeb, amb Pau Vidal · Anunciem els guanyadors de la setmana

VilaWeb
Pau Vidal
10.07.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després de la catanyolada oculta del cartell del dia passat, aquesta setmana he fet bondat i només n’hi havia una a cada àudio… per mi. Vosaltres n’hi heu sentides tantes a en Pau Gasol que això semblava un concurs, aviam qui n’hi trobava més (la Roser Cussó, en Jordi Miralda i la Laura Marí, set!, i la Maria Jesús Chenovart… vuit!). Per això aprofito l’ocasió de recordar-vos que és catanyol tot mot o expressió que viu i treballa a Catalunya i passa inadvertit al parlant. ‘Bueno’, ‘algo’ i companyia no els considerem catanyolades perquè la totalitat dels parlants els reconeixen com a barbarismes, encara que els facin servir. ‘Tumbona’, en canvi, sí, perquè tot i que fa pocs estius encara ens feia grinyolar les orelles, ara com ara un bon nombre de parlants la diuen amb la consciència ben tranquil·la.
 
A petició d’un participant, aclareixo que, en cas d’empat, primer desempaten l’exactitud, la genuïnitat i la claredat d’exposició de les vostres respostes i, si persisteix (cosa que passa sovint: ho he tornat a fer massa fàcil?), apliquem el mètode patentat de la rifa. Queda dit.
 
‘Totes elles’
 
‘Les coses, totes elles, anirien d’una manera raonablement diferent’, deia exactament el conseller. Aquest sintagma destacat no és necessari, però Francesc Homs l’hi posa per emfasitzar la situació. Sinó que hi engalta un híbrid empipador format per un determinant i un pronom fort de tercera persona, només aplicable a persones (tal com diu la Montserrat Batlle, ‘aquestes, les elles, sí que em fan pupa!’). Solucions que proposeu: totes, tottot plegat, i fins i tot no res (per bé que es perdria un poc l’èmfasi). A mi totes quatre m’hi van bé.
 
Quant a l’expressió ‘Si del que es tracta és de pagar…’ (que Homs pronuncia ‘del què’), més d’un la hi heu esmenada, i ja heu fet bé (tot i que és una pronúncia tradicional). Ara, que fóra millor la forma menys retòrica ‘Si es tracta de pagar’ em penso que és més una qüestió d’estil que una altra cosa.
 
‘Igual podria tornar’

És ben cert que l’idiolecte de Pau Gasol és molest perquè conté molts barbarismes (‘bueno’, ‘pues’, ‘algo’: tots ‘de nivell 1, 0 o prenatal’, els qualifica l’Anna Llobet), formes col·loquials (‘poguer’, ‘dongués’), ieisme sistemàtic (‘nivei’, ‘aià’, ‘iiga’) i sintaxi desmenjada (‘si no passa res així dràstic’). Xavier Marí diu que, ‘encara que no sigui un locutor, és un personatge públic que hauria de cuidar la pronúncia’. Ja té raó, ja (per cert, a mi, igual que a la Montse Serra, hi ha una altra expressió que m’empipa força:  ‘Això de fer anar el ja amb tanta alegria és molta moda: ja ens veiem, ja et truco, ja ens diem algu,… ÉS FA-TAL.’ En el cas d’en Gasol era ‘ja et dic’.
Tanmateix, la catanyolada irrevocable (i la prova és que ha passat per alt fins i tot a algun concursant dels que cada setmana les encerten totes) és l’adverbi igual usat amb sentit de probabilitat: en català no diem ‘igual podria tornar’. Això ha de ser, tal com heu proposat tants, ‘potser podria tornar’ o ‘encara podria tornar’ (tal vegada, en canvi, no hi encaixa, ni per registre ni per variant).

Guanyadors
 
George Vidal, que no s’hi posa per poc: ‘”Bueno”, “pues”, i “algo” són les primeres paraules estrangeres que hi vaig trobar molt esteses, per Catalunya. No les havia sentides mai quan aprenia català a Boston amb la meva professora de Mataró. Finalment, he hagut de fer una investigació sobre l’ús castellà de la paraula “igual”, ja que aquest ús no l’he sentit mai. Sembla que es podria substituir amb “potser”.’

Joaquim Vilarnau, que ha sabut vèncer amb flegma anglesa la temptació d’incloure-hi ni tan sols un dels barbarismes lèxics, fonètics i morfològics del jugador. 
 
No ha estat afortunada a la rifa, però destaco igualment el comentari de la Maria Rosich: ‘Seguir amb el sentit de continuar ha estat admès, però a mi continua sense agradar-me.’ 

Les catanyolades de la setmana
 
Per celebrar que aquesta setmana és l’última abans de vacacions, que deia ma padrina (i ho deia ben dit: desconfiats, consulteu DIEC), un àudio d’actualitat, que sabem que hi xaleu molt, i una catanyolada escrita una mica… com ho diria, especial. Bon estiu i alerta amb les gandules. Ens retrobarem passada la calor.

1. Àudio (nivell 2): (Agència Catalana de Notícies, declaracions del president de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Xavier Pomés, 8 de juliol de 2013).

2. Premsa escrita (nivell 2): (Ara, 9 de juliol de 2013)

Recordeu que les solucions s’han d’enviar a través d’aquest formulari, on haureu d’indicar les vostres dades i especificar la resposta en el camp ‘Catanyolades’. Al camp que hi ha a continuació, ‘Solucions’, hi heu d’escriure les propostes per a corregir-les. La setmana que ve direm les solucions i el guanyador del concurs.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any