09.07.2013 - 08:14
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va cobrar sobresous del PP en diner negre durant el 1997, el 1998 i el 1999, quan era ministre de José María Aznar, segons consta als suposats documents originals de la comptabilitat del partit que tenia l’ex-tresorer del PP José Luís Bárcenas i que avui publica el diari El Mundo. Concretament, els documents revelen que Rajoy va cobrar set milions de pessetes el 1997, 4.200.000 pessetes el 1998 i aquesta mateixa quantitat el 1999. En total, 15.400.000 pessetes, és a dir, 92.500 euros que hauria cobrat il·legalment. A més, també van cobrar sobresous en diner negre Francisco Álvarez-Cascos, aleshores secretari general del PP; Rodrigo Rato, vice-president econòmic; Jaime Mayor Oreja, ministre de l’interior, i Javier Arenas, que era ministre de Treball.
El Mundo publica les fotos de dos fulls de llibreta arrencats, amb apunts d’entrades i sortides de diners entre el 1997 i el 1999. A nom de M.R. hi ha una sortida de 2.800.000 pessetes i unes altres dues de 2.100.000. El 1998, n’hi ha una de 2.100.000 a nom de M. Raj., i el 1999 una sortida d’aquesta mateixa quantitat de diners a nom de M. Rajoy.
Aquests cobraments vulnerarien la llei d’incomptabilitats del 1995, que prohibeix cap mena d’ingrés extraordinari, públic o privat, a membres de l’executiu.
Segons aquesta comptabilitat, Rajoy va cobrar aquests diners en metàl·lic i en una caixa de puros que l’aleshores tresorer, Álvaro Lapuerta, li duia en persona al ministeri. Això mateixa feia, segons El Mundo, amb Mayor Oreja i amb Rodrigo Rato.
Cascos, Oreja, Rato…
Francisco Álvarez-Cascos és qui més diners va rebre segons la suposada comptabilitat original. El 1997, se li haurien entregat 11.000.000 pessetes. El 1998, haurien estat 3,3 milions de ptes. i el 1999 hauria rebut tres pagaments de 3.300.000 pessetes. Javier Arenas, que era ministre de Treball i Afers Socials, hauria cobrat el 1997 un total de 2.800.000 pessetes.
Per la seva banda, el 1997, Jaime Mayor Oreja hauria rebut la mateixa quantitat de diners que Rajoy, mentre que Rodrigo Rato s’hauria beneficiat d’un sobresou de 7.560.000 pessetes. L’any 1998, el llavors titular d’Interior va rebre’n 4.200.000 pessetes segons els papers de Bárcenas, i el vicepresident econòmic es va enfilar fins als 4.560.000 pessetes.
La conversa amb Bárcenas
El Mundo publica aquests documents l’endemà que el seu director, Pedro J. Ramírez, els portés a l’Audiència espanyola. I apareixen dos dies després de la publicació d’una conversa de Ramírez amb Bárcenas, en què admetia haver participat en una suposada trama de finançament il·legal del partit durant aquests últims vint anys.
‘Pocs dies abans d’ingressar a presó, Luis Bárcenas em va explicar durant un llarga conversa que durant, com a mínim, aquests últims vint anys el PP s’ha estat finançant de manera il·legal, rebent donacions en metàl·lic de constructors i altres empresaris que, a canvi, obtenien adjudicacions o contractes de les administracions governades pel partit’, començava explicant Pedro J. Ramírez.
Aquests diners, explica, s’ingressaven als comptes del partit, una segona part es destinava a pagar en negre les campanyes electorals i una tecera quedava desada per a ‘altres finalitats’, que segons Bárcenas eren bàsicament pagar sobresous en metàl·lic cada trimestre a dirigents del partit: el president, el secretari general i els vice-secretaris generals.
‘Els diners es lliuraven en bosses o maletes al despatx del tresorer Álvaro Lapuerta al carrer Gènova i en presència de Bárcenas, en qualitat de gerent. Tots dos comptaven els bitllets i els desaven a la caixa forta’, explica el director del diari, que continua: ‘Quan el donant marxava del despatx, Lapuerta treia de la cartera de mà una targeta de visita i al dors hi escrivia en lletra petita el nom i la quantitat de l’entrega. Bárcenas feia el mateix en un llibre de caixa. Periòdicament Lapuerta comprovava les targetes amb les anotacions de Bárcenas i, si eren conformes, les certificava’. Al cap de pocs dies, Lapuerta trucava al responsable competent de la qüestió que afectava el donant, diu Ramírez: ‘Com va? Sóc Álvaro Lauperta. Et trucarà tal persona. Tinc interès que la rebis. No sé de què et parlarà, però et demano que siguis amable i feu un cafè’.
Ramírez diu que Bárcenas va assenyalar-li la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, com a responsables de les ‘notícies desfavorables’ cap a ell, i que en una reunió amb Mariano Rajoy va instar-lo a aturar Cospedal: ‘O pares els peus a aquella tia o et quedes sense secretària general!’, li va deixar anar al president del govern, a qui també va explicar el cobrament d’una comissió de 200.000 euros per encàrrec del PP de Castella-la Manxa a canvia d’una adjudicació. Quan Bárcenas li va ensenyar els documents acreditatus de l’operació, Rajoy es va posar les mans al cap: ‘Mare de Deú, Luis, com pots tenir aquests papers!’, explica Ramírez que recordava Bárcenas.
També diu: ‘Bárcenas em va explicar que el passat mes de gener va deixar els papers al seu amic i adovcat Jorge Trías perquè en valorés la transcendència i els guardés davant d’un eventual escorcoll al seu domicili. Segons ell Trías va traïr la seva confiança, va fer fotocòpies i les va passar al diari El País pocs dies després que El Mundo va revelar el pagament sistemàtic de sobresous en metàl·lic.’
El passat 27 de juny el jutge va ordenar presó sense fiança de Bárcenas, després de declarar sobre la seva fortuna dipositada en comptes a Suïssa.
