08.07.2013 - 10:23
Han passat alguns anys: l’Urgell ha augmentat en bellesa i prosperitat. La vinya s’hi fa ara abundant i hermosa, poguent així sos fills delectar-se abastant a son temps los dolços bagots dels ceps plens de verda pampolada, creixent-hi arreu arbres frondosíssims que donen goig als ulls i sombra benefactora; les vincladisses canyes s’ajunten i agermanen amb los encara més doblegables vímecs hermosejant les vores de sigles i reguerons per on hi corre, com per les venes la sang, l’aigua ajogassada, remorejant i fecunda que rega sos camps immensos, sos horts i olivars i ses majoles: als beneficis del Canal, passats ja los calamitosos temps de tercianes i quartanes que el delmaven, s’hi uneix ara la comoditat d’una carretera que enllaçarà les dues poblacions que fiten un de sos extrems, Balaguer i Tàrrega: sos pobles creixen; sa prosperitat aumenta, sos fills, en general, senten i creuen… Ben haja l’Urgell, donques!
Lo casal dels Batlle-vells també ha tret nova i bonica pampolada: tot riu en ell, tot demostra goig i benestar i santa pau, fora i en comptades ocasions, lo rostre de l’amo, del bondadós don Manel en qui lo temps no ha pogut esborrar del tot los fondos solcs que hi deixaren passades desventures.
Quan ve lo juny, quan los segadors tornen al poble, sos ulls s’enterboleixen, son posat és trist, son pit sospira i gemega d’amagat si ningú el sotja. Se sent la gralla al lluny; les colles entren al poble i ell s’amaga a dins de son quarto: anava a fer-ho —quan lo tornem a trobar nosaltres— deixant lo solar des d’on se contemplava una posta de sol magnífica, com ho són casi tots los dies les de l’Urgell.
Josep Maria Bosch Gelabert [Josep Maria Valls i Vicens], Lo segador. Novel·la de costums del Pla d’Urgell. Barcelona, Impremta de la Renaixensa, 1892, p. 231-232 (fragment).
Foto: Marta Benavides
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.
