08.07.2013 - 00:42
Twitter i altres invents diabòlics van plens de comentaris sobre una anècdota de dijous passat, quan el presentador estrella d’un programa televisiu de gran audiència va tancar l’últim programa de la temporada amb uns versos d’Estellés. Ep! Parlem d’un canal espanyol de televisió d’àmbit estatal.
La llàstima és que el presentador, a banda que citara els versos en castellà, va castellanitzar també el nom del poeta. ‘Vicente Andrés Estellés’, va dir, de manera que tots els qui l’escoltaren i no conegueren Estellés ara creuran que l’idioma en què es van pronunciar els versos era l’idioma en què es van escriure. A banda de la qüestió del nom, hauria estat bé que Pablo Motos, que és de qui parlem, haguera dit els versos també en l’idioma original: que se sàpia que ací hi ha una cultura diferent, pròpia i normal -encara que en realitat això és una batalla que ja done per perduda.
De tota manera, crec que el fet que he qualificat al principi d’anecdòtic no ho és tant. No és res de l’altre món, d’acord, però és un senyal més de la derrota que estan patint aquells qui durant anys han programat una repressió metòdicament feroç i tenaç, un intent d’esborrar de les consciències una concepció distinta i digna de país.
Que fins i tot en un espai comunicatiu gens procliu a alegries ‘plurinacionals’ es reconega, implícitament, la vàlua d’Estellés, evidencia la ‘repopularització’ del poeta i la de moltes altres coses que vivien somortes i que ara ja han perdut l’estigma de la semiclandestinitat induïda.
Estan perdent. I aquesta derrota que es va fent palesa cada dia que passa els dol. Molt. I més quan ja tenien la victòria dins la mà.
