Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  07.07.2013  00:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Els bisbes valencians i TV3

Men?ame
 

El 17 de febrer de l’any 2011, Acció Cultural del País Valencià es veia obligada a tancar els repetidors de TV3 davant les amenaces de multes desorbitades per part de la Generalitat. La decisió prepotent de Camps era un flagrant atac a la llibertat d’expressió, com ara ha reconegut la justícia.

Davant d’aquella decisió de la Generalitat per acabar amb les emissions de TV3 al País Valencià, van ser molts els ciutadans i els partits polítics, així com els sindicats, el món de la cultura i la societat civil, que van denunciar la censura del govern Camps. Desgraciadament, els bisbes valencians no van protestar per aquesta mesura immoral de la Generalitat, a diferència del que van fer diversos bisbes llatinoamericans que, amb declaracions públiques, defensaven la llibertat d’informació a Veneçuela, Nicaragua o Mèxic.

M’hauria agradat, dels bisbes valencians, una resposta evangèlica en defensa de la llibertat, tal com varen fer diversos bisbes llatinoamericans, davant la prepotència d’alguns governs de l’Amèrica llatina.

La raó que va moure els bisbes llatinoamericans a formular aquella denúncia profètica naixia de la instrucció de la Comissió Pontifícia per als Mitjans de Comunicació Social 'Communio et Progressio', de 18 de maig de 1971, per la qual els ciutadans tenim el deure i l’obligació a una informació lliure, un dret que té el suport del Magisteri Social de l’Església.

Així, Silvio José Baez, bisbe auxiliar de Managua deia en referència als atacs del govern nicaragüenc: 'Jo com a pastor denuncie aquest fet, perquè és un atemptat a la democràcia'. Per això amb valentia i llibertat evangèlica, el bisbe Silvio animava els nicaragüencs a 'llegir diaris, a escoltar la ràdio, a veure TV i internet i a informar-se, com un deure cristià, ja que el periodisme ha de formar consciència  i la investigació compleix una funció social de denúncia de la corrupció i de la immoralitat que atempta contra la societat. No es pot fer callar els mitjans de comunicació (continuava el bisbe Silvio) quan realitzen aquesta funció social'. Igualment, els bisbes veneçolans denunciaven 'les institucions que abusen del poder, coarten la llibertat d’expressió i violen el dret a la informació'.
 
Per la seua part, el 2009, el bisbe mexicà de Tampico, José Luis Dibildox, recordava a l’Estat Mexicà, el deure de protegir la llibertat d’expressió, un dret fonamental per al desenvolupament democràtic. El bisbe Dibildox deia: 'Davant l’hegemonia dels grans mitjans de comunicació i dels principals grups de poder a Mèxic, cal altres mitjans que representen una mirada crítica i alternativa a la nostra realitat política, cultural i econòmica'.

Han passat més de dos anys d’aquella mesura antidemocràtica de Camps per a acabar amb TV3 i de retruc amb la nostra llengua, i desgraciadament, cap dels bisbes valencians (ni tampoc cap bisbe català o de les Illes) no ha obert la boca per a denunciar l’arbitrarietat i la prepotència de qui va ser president del País Valencià!! Evidentment, no m’imagine un silenci tan eloqüent dels bisbes valencians (i espanyols!!) si en compte dels repetidors de TV3, s’hagueren clausurat les emissores de la COPE o de 13 TV!!! De segur que els nostres pastors s’haurien pronunciat amb contundència, denunciant un atac a la llibertat d’expressió!!! Per què aquest silenci? Per què aquesta por a enfrontar-se amb la Generalitat Valenciana i el PP? Més d’una vegada i més de dues, l’episcopat espanyol (fins i tot encapçalant manifestacions!) ha atacat el govern del PSOE, amb enfrontaments carregats d’una gran duresa. Per què eixa diferència de tracte en relació a un partit i a un altre?

Els cristians hem de ser valents per a denunciar la manca de llibertat, vinga d’on vinga! I siga qui siga qui ataque els Drets Humans!! Algú recorda allò de 'la veritat us farà lliures'?

Al segle VI, el papa Sant Gregori en la seua Regla pastoral escrivia: 'El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no diga el que ha de ser callat ni deixe de dir el que ha de ser dit. Sovint s’esdevé que hi ha alguns prelats poc prudents, que no s’atreveixen a parlar amb llibertat per por de perdre l’estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el qui és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l’afany d’uns veritables pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes és el mateix que fugir quan s’acosta el llop'.

I Sant Gregori continua així: 'per això el Senyor reprèn aquests prelats: no han pujat a la bretxa. Pujar a la bretxa significa oposar-se als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat'. La Regla pastoral afirma encara: 'tothom qui accedeix al sacerdoci rep l’ofici de pregoner. Però si el sacerdot no predica, que potser no serà semblant a un pregoner mut?'.
 
Davant l’agressió que va sofrir ACPV, la nostra llengua, la nostra cultura i la llibertat d’expressió (una agressió reconeguda per la Justícia), quan sentirem dels nostres bisbes unes paraules semblants a les de Sant Gregori el Gran? Per què els nostres bisbes no són capaços d’oposar-se 'als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat'?