Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  30.06.2013  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Somriures de Bombai

Men?ame
 

En un món marcat per l’egoisme i per la mentida, reconforta trobar una persona, un jove periodista barceloní de trenta-i-pocs anys, a qui un viatge de vacances a l’Índia li va canviar la vida de dalt a baix. Jaume Sanllorente, tot i que volia conèixer Sudàfrica,  per una casualitat de la vida va anar a l’Índia: 'vaig veure molts xiquets pel carrer, xiquets abandonats per la pròpia família perquè no els poden mantienir. Les xiquetes ho passen molt pitjor, perquè sovint les venen a prostíbuls'. Durant un mes, Jaume Sanllorente anava descobrint l’horror i la misèria a què es veuen sotmesos els infants: 'He vist com les pròpies famílies amputen un braç o una cama, o les dues coses a un xiquet, per tal que faça més llàstima quan va a captar. Quan més mutilat estiga, més almoines podrà obtenir'. Però no són només les famílies que tracten així els infants. Hi ha també les màfies que mutilen i exploten als xiquets.

Un any més tard Jaume Sanllorente va tornar a l’Índia, on conegué un orfanat a punt de tancar, la qual cosa feia que els xiquets acollits caigueren en poder de les màfies locals: 'l’orfenat, totalment arruïnat, acollia 40 xiquets dels tres al dihuit anys. Sense diners, estaven a punt de tancar-lo. I a la porta de l’edifici vaig vore un Jeep negre: eren els mafiosos que ja estaven a l’aguait per fer-se amb els xiquets, mutilar-los o vendre’ls a un prostíbul'.

Jaume Sanllorente va tornar a Barcelona, totalment 'descol·locat'. Decidí vendre tot el que tenia, i amb l’ajuda d’una ONG que va fundar, Somriures de Bombai, tornà a  l’Índia i es va fer càrrec de l’orfenat. Avui, més de deu mil persones apadrinen aquests xiquets, que poden tornar a somriure: 'Aquests xiquets són els meus herois, els meus mestres. M’ensenyen a no tindre por, tot i que estic  amenaçat de mort  per les màfies'.  El contacte amb la pobresa i el sofriment d’aquests xiquets ha canviat la vida d’aquest jove: 'No hi ha una felicitat més gran, que fer feliços als altres'.  

L’orfenat que va trobar aquest jove ha canviat com de la nit al dia: 'contracte matrimonis perquè visquen, en casetes unifamiliars, amb un grupet d’orfes. Vull que els xiquets puguen créixer amb afecte, en una família. De fet, l’amor és l’adob de totes les llavors'. Actualment, i gràcies als nombrosos amics de Somriures de Bombai, aquests infants orfes poden viure amb dignitat i estudiar, cosa que era impensable abans: 'Contracte per a l’orfenat els millors professors, perquè els xiquets puguen tindre la millor formació possible. I que quan siguen majors, puguen escollir el camí de les seues vides'. Aquest jove periodista ha portat la il·lusió i l’alegria a un món ferit per la pobresa i per la insolidaritat: 'El govern de l’Índia fa el que pot, però hi ha tants funcionaris corruptes!!'. Ara els xiquets han trobat l’afecte i l’estima que mai abans no havien conegut: 'Vull que somien!! Els ensenye a somriure, perquè cada somriure il·lumina el món. Ara veig el somriure de Matunga, de Raja, de Priya.. A Priya la vam traure, amb set anys d’un prostíbul on la va vendre sa mare. Avui, amb deu anys, somnia a ser mestra. Encara avui et dóna les gràcies quan la crides pel seu nom'. Jaume Sanllorente ha viscut casos  dramàtics com el de Matunga: 'Amb cinc anys va veure com son pare cremava amb àcid la cara de sa mare, i com sa mare va xafar amb una pedra el cap de son pare, mentre dormia. Encara tenia restes del cervell de son pare enganxats a la roba, quan me la portaren'.

Jaume Sanllorente ha tastat les dificultats i la duresa de la vida a Bombai: 'No puc fer-me arrere, tot i que estic amenaçat de mort. Per acollir intocables o leprosos, han arribat a escopir-me'. Però Jaume Sanllorente, en la seua lluita per aconseguir un món millor, no es rendeix: 'No em pensava mai el regal que em faria la vida: un orfenat. Si aneu a la Índia, abraceu a un leprós. És inimaginable el que pots ajudar a un ésser humà, només amb això'.

Gràcies a la pàgina d’internet sonrisasdebombay.org, aquesta obra solidària de Jaume Sanllorente fa miracles.