26.06.2013 - 06:00
Vaig prometre que en tornaríem a parlar, i ve-t’ho aquí (i encara hi tornarem, perquè és important): a l’hora d’analitzar el discurs cal tenir molt present la situació comunicativa. Una persona responent a una pregunta més o menys informalment davant un micròfon no construeix el discurs igual que si llegís el telenotícies. Vacil·lacions, correccions que faci ella mateixa sobre la marxa o formes idiolectals (pròpies de la parla de cadascú) no constitueixen necessàriament errors. Aquesta setmana molts heu proposat com a pífies la mala pronuncia de ‘havia’ o el ‘què’ tònic del relatiu ‘el que’ (que, sense ser una pronúncia normativa, no és blasmable en el discurs oral) del segon sommelier, que no constitueixen, per dir-ho així, errors de manual.
‘Toscana, la Rioja i Bordeus’
Entre tots heu mantingut sense saber-ho un intens debat sobre la pronúncia correcta dels tres topònims. Molts heu suggerit neutralitzar la o del primer i dir ‘Tuscana’, tot i que dir-ho amb o es pot considerar un intent de pronúncia de l’original i per tant seria igualment vàlid; quant a la Rioja, uns quants us heu passat de frenada demanant pronunciar la jota a la catalana (si atrapeu cap ésser viu capaç de fer-ho en públic porteu-me’l, si us plau); finalment, i aquí és on s’amagava la catanyolada que ens detalla l’Àngel Pons: ‘Més greu, però, és quan menciona la ciutat francesa de Burdeos (en castellà) quan en català seria Bordeus (o Bordeu) [Burdeus en el cas d’aquest parlant] i en francès Bordeaux.’ És un cas paral·lel al de Petromiralles, que havíem vist l’altra setmana.
‘Per res’
Al pobre tastavins hi heu trobat de tot (com ara el plural popular ‘només HI HAN vins’), però la catanyolada genuïna que emmascarava el seu discurs era ben bé al final de tot, dita quasi sense alè: ‘…no l’emmascara per re’ (del castís ‘para nada’). Hauria hagut de dir, tal com ho fa Vicenç López a la seva solució: ‘Pots tastar l’últim (vi) sense que els trets característics dels anteriors te l’emmascarin gens ni mica.’ O senzillament ‘gens’, o ‘ni gota’.
‘Noves entrades’
‘A la venda 30.000 noves entrades per al concert…’, deia el titular. Catanyolada molt camuflada (tot i que, tal com justament escriu l’Àlex Fernàndez, ‘darrerament s’ha escampat com una taca d’oli i ha envaït contextos en què en català se solen emprar més naturalment altres formes’) que us ha fet ballar el cap, fins i tot a l’hora de proposar solucions. Ho diré com la Marta Pallarès: ‘30.000 entrades més (tan noves són les 30.000 últimes com les 60.000 primeres.’
Els guanyadors de la setmana:
Lluís Casas Duocastella (que la clava quan diu: ‘No m’agrada gens el catanyol automàtic que surt de traduir l’edició en castellà. Fins i tot quan no hi ha errades té una estructura poc natural.’)
Valentí Rossell Riera, un dels participants més matiners (i més lacònics) de tots.
I ara, el moment més esperat: les catanyolades de la setmana
Amb una novetat: el cartell és una aportació d’una catanyolaire conspícua, la Maria del Mar Català, que ha volgut compartir amb nosaltres les seves sensacions. No us hi feu mal.
1. Cartell (nivell 1): (Supermercats Keisy, juny del 2013)
2. Ràdio (nivell 1): (Catalunya Ràdio, 25 de juny de 2013).
Recordeu que les solucions s’han d’enviar a través d’aquest formulari, on haureu d’indicar les vostres dades i especificar la resposta en el camp ‘Catanyolades’. Al camp que hi ha a continuació, ‘Solucions’, hi heu d’escriure les propostes per a corregir-les. La setmana que ve direm les solucions i el guanyador del concurs.
