Montserrat Tura: ‘Si les coses continuen així, votaré sí a la independència’

  • L'ex-consellera respon en aquesta entrevista a l'ex-ministre Corbacho: 'No deixaré de ser socialista pel que ell digui'

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
26.06.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Montserrat Tura es dedica sobretot a la seva professió, la medicina. Però la política la continua preocupant, sobretot ‘en aquest moment transcendent de la història de Catalunya’. En aquesta entrevista a VilaWeb, parla d’un progressiu allunyament respecte de la posició actual del PSC, i sobre un possible pas a ERC diu que ha de fer ‘el seu procés’. Això sí, respon a Corbacho, que va convidar qui se sentís independentista a anar-se’n del PSC, que allò que digui no la farà marxar del partit. I confessa que si les coses continuen com fins ara, acabarà votant que sí en un referèndum.

Us heu sentit al·ludida quan Corbacho convidava els independentistes del PSC a anar-se’n del partit?
—És clar que m’he sentit al·ludida. Pot opinar què vulgui, però l’ideari socialista, que és aquell que vol un món més just i igualitari, i més lliure, és la meva ideologia i no me la pot pas prendre. Perquè el senyor Corbacho digui això no deixaré de ser socialista.

Què li passa, al PSC?
—Això que passa amb l’espai socialista és una pena, perquè l’acció dubitativa i sovint l’afirmació per negació –en comptes de tenir un projecte clar, negar el projecte dels altres– va fragmentant l’espai electoral que sempre havia estat important i constructiu dels ponts més importants socialment que s’han creat mai a Catalunya.

Dieu que us sentiu al·ludida per les declaracions de Corbacho. Això és perquè votaríeu sí en un referèndum sobre la independència?
—Si les coses continuen com fins ara, i si cada dia ens aixequem amb la definició d’un nou menysteniment cap a l’existència d’una nació mil·lenària com és Catalunya, acabaria votant que sí. Si l’estat és incapaç de prendre consciència de la gravetat del problema que ha creat amb aquesta interpretació restrictiva, restrictiva, restrictiva i restrictiva de la constitució, i ha arribat al menysteniment i fins i tot al menyspreu i al maltractament cap a Catalunya; si l’estat diu que, faci què faci, sempre hi estarem enganxats, doncs hem de dir que no, que faci què faci, no. Però també em sembla que no s’ha explicitat prou el camí que ens ha de portar cap a la consulta. Tampoc no sembla que s’hagi explorat prou si abans de la pregunta sobre si independència sí o no s’hauria de preguntar si la unió dels pobles i nacions que configuren Espanya ha de ser lliure.

Voleu dir que hi hauria d’haver dues preguntes?
—Si li pogués dir al president Mas què voldria, li diria que si es preguntés primer sobre si volem que els pobles i nacions que configuren l’Espanya actual haurien d’estar units lliurement, hi hauria un vot afirmatiu aclaparador, i el toc d’atenció a les institucions espanyoles i el reconeixement internacional seria més alt. Al cap d’uns mesos, es faria la pregunta sobre si volem formar part d’Espanya. Així, el camí seria més sòlid.

Però amb tantes convocatòries no hi hauria un risc de cansament del procés?
—Sí, però ara fa la sensació que si vas un dia al col·legi electoral i diposites un vot a l’urna, ja s’ha arreglat. I no és així, ja ho sabem tots que no és així. El dubte és si cal jugar-s’ho tot a una partida i que hi pugui haver una decepció, o bé perquè es perdés el primer referèndum, o perquè l’endemà no passés res. No és que dubti de la força del poble de Catalunya, però en tot cas els instruments per a desanimar-nos són molt poderosos, i en aquest cas cal recordar que la crisi continua al galop. Ara, hi ha la il·lusió extraordinària d’una majoria de catalans que vol una major llibertat de Catalunya. Aquest és l’element més positiu de tot i que els qui dirigeixen aquest procés no poden malmetre ni decebre.

Què en penseu, que el PSC es desmarqui del Pacte Nacional pel Dret de Decidir?
—Ens passem l’estona parlant de la llibertat, de la llibertat de decidir, de la llibertat d’anar i de venir, de votar sí o no. Ells tenen la llibertat de no anar-hi, per més que pensi que s’equivoquen. En tot cas em preocupen les explicacions que s’han donat per no anar-hi; una de les explicacions és la manca de pluralitat. Doncs si no hi van les diferents opcions polítiques, encara és menys plural. He sentit, més que no una crítica a qui dirigeix el procés –que jo també penso que no ho fa bé, el president Mas–, una crítica fonamentalment a alguns dels assistents, a algunes entitats com la UGT i la Federació d’Entitats Regionals, dient-los que hi anaven per no ser titllades de poc patriòtiques. Em sembla que són prou grans per a saber per què hi van o per què no hi van. I he sentit el secretari d’organització que es ficava amb l’Assemblea Nacional Catalana.

Fa un temps declaràveu sentir-vos incòmoda en el PSC. Entenc que aquesta incomoditat encara hi és. Fa poc vau deixar la direcció local del PSC de Mollet; ara penseu a deixar el partit?
—Jo vaig fent coses amb la meva relació amb aquest partit. És clar. I de vegades amb tot el dolor de la meva ànima, perquè és el projecte polític en què he militat tota la vida. Amb tot el dolor de la meva ànima. Però jo ara no hi tinc responsabilitats, en aquest partit. Tinc un carnet pel qual pago una petita quota. Però sempre confio que passarà alguna cosa que reconstruirà aquest espai socialista, aquesta ideologia que no feia incompatible un món on les persones eren iguals i un món en què Catalunya era lliure, en què els socialistes treballaven perquè ho fos. I no passa, més aviat es va esmicolant de mica en mica.

Creieu que aquest paper el pot fer ara ERC? Us hi sentiríeu còmoda, dins d’ERC?
—Són partits diferents. Jo demano a aquesta Esquerra Republicana que abraci els preceptes socialdemòcrates, que els va tenir durant la Segona República. Qui defensava el progrés, l’emancipació obrera i dels treballadors del camp era ERC. Jo vull que ERC faci aquest paper i que sigui d’esquerres realment, i ara ho té difícil perquè per una banda dóna suport a una formació conservadora, que garanteixi aquest camí cap a una més gran llibertat de Catalunya i el gran desafiament d’ERC és sortir-se’n, d’aquest suport al govern actual, sense perdre els principis ideològics d’esquerres.

Si ERC complís aquesta condició, us hi veuríeu dins?
—Encara no he deixat la meva militància del PSC i, per tant, ho faré tot a la meva manera. De vegades a Twitter em trobo gent que em ve a exigir que ara mateix, perquè ho diuen ells, he de fer no sé què. Jo demano a la gent que respecti més de trenta anys de militància socialista. I jo he de fer el meu procés, però sense renegar d’allò que he fet fins ara, d’allò que he estat, de com ho he fet. Perquè en el fons estic convençuda que quan va ser el moment vaig fer allò que era correcte.

Hi ha gent que treballa per la recomposició de l’esquerra nacional, com Ernest Maragall. Com ho veieu?
—Ara veig un fraccionament de l’esquerra nacional. Tenim la sensació que els partits d’esquerres són en un moment de crisi i de gran dramatisme social. Exceptuant l’eix nacional, l’eix social el veig debilitat en un moment en què els principis ideològics de l’esquerra haurien de coincidir amb la reivindicació social. I més aviat ho veig molt fraccionat. I hauríem de parlar a fons sobre si cada vegada que neix una nova formació és un pas cap a la reconstrucció o bé cap a la debilitació. S’ha de continuar fraccionant? El fraccionament no ha estat mai bo. Si hi ha escissions, ha de ser perquè neixi alguna cosa més forta, més poderosa. Això m’agradaria veure.

On van els votants que perd el PSC?
—El vot d’esquerres del PSC se’n va a ICV i el vot que se’n pugui anar a Ciutadans seria el del cansament del sistema, de no trobar maneres noves de fer política. I no crec que Ciutadans sigui una manera nova de fer política, però apareix i es presenta com a tal.

I en la part nacional, per què la gent ha deixat de votar el PSC, per què es veu més com una marca del PSOE a Catalunya?
—Després del 25-N ja vaig dir que ‘posats a fer, millor genuïns’. És a dir, posats a fer, la gent no va votar CiU, va votar ERC; no va votar federalisme, va votar PP, que es podria haver ensorrat i no ho va fer, o Ciutadans en alguns casos. Però seria massa simple dir que Ciutadans viu del vot espanyolista de socialistes.

Us veieu tornant a primera línia política més endavant?
—El llenguatge ens posa paranys, i darrerament està de moda dir ‘polítics’ o ‘política’ com un concepte molt genèric que ho abasta tot. Si política vol dir estar preocupada per tot allò que passa al món i estar disposada a treballar i a actuar i a dedicar-me a l’activisme polític, no deixaré mai la política. Però si política volgués dir ocupar un càrrec públic, afirmo que no fa falta tenir-ne cap per a dedicar-se a la política i tenir preocupacions socials. I aquí m’he instal·lat, i faré tant com calgui per tots els meus conciutadans i per tots nosaltres, perquè ens espera un futur difícil; i per Catalunya i les seves ànsies de llibertat, perquè són evidents i mai no havien estat tan clares com ara.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any