24.06.2013 - 10:04
L’ex-analista de la CIA Edward Snowden, acusat d’espionatge pel govern dels EUA, va sortir ahir de Hong Kong i es va traslladar en un vol comercial fins a Moscou, on va aterrar a migdia. Des de la capital russa, Snowden va demanar l’asil a l’Equador, però segons l’agència russa Interfax, que cita una font anònima, a les 12.05 (hora catalana) volarà cap a l’Havana (Cuba), on s’espera que faci escala abans de volar cap a l’Equador.
El portal Wikileaks, que diu que ha assessorat Snowden per a facilitar-ne la sortida de Hong Kong, va confirmar la sol·licitud d’asil polític a l’Equador: ‘Es dirigeix a la República de l’Equador a través d’una ruta segura per a sol·licitar asil i va acompanyat de diplomàtics i assessors legals de Wikileaks.’
Snowden se suma així al fundador de Wikileaks, Julian Assange, que va demanar asil polític al mateix país per esquivar les peticions d’extradició de Suècia i els EUA. L’Equador l’hi va concendir el 2012 i des de fa un anu es troba confinat a l’ambaixada equatoriana a Londres, perquè el govern britànic no li concedeix cap salconduit per sortir-ne.
Snowden, refugiat a Hong Kong després d’haver filtrat informació sobre operacions secretes de vigilància d’internet dels governs nord-americà i britànic, va abandonar la ciutat l’endemà que transcendís que els EUA havien començat els tràmits per demanar-ne l’extradició i li havien retirat el passaport.
Un tribunal nord-americà havia acusat divendres Snowden de ‘robatori de propietat del govern, comunicació no autoritzada d’informació de defensa nacional i comunicació deliberada d’informació classificada de comunicacions d’intel·ligència a persones no autoritzades’.
Els documents recollits i filtrats per Snowden als diaris ‘The Washington Post’ i ‘The Guardian’ detallen nombroses operacions secretes de vigilància executades per les autoritats nord-americanes i britàniques en informes confidencials, memòries i ordres judicials i el mateix Snowden, en una entrevista concedida a ‘The Guardian, va confessar que n’era el filtrador.
Aquests documents van corroborar la sol·licitud d’informació i dades pertanyents a desenes de milers d’usuaris de tot el món a empreses tecnològiques com Google, Apple i Facebook, o l’espionatge encobert als membres de les delegacions dels països participants a la cimera de les vint principals potències mundials que es va fer a Londres el 2009.
