17.06.2013 - 06:00
Des de fa un mes, el coreògraf Cesc Gelabert, un dels pioners i més reconeguts professionals de la dansa contemporània del nostre país, publica periòdicament a YouTube una curiosa sèrie de solos enregistrats amb l’iPhone. La sèrie es titula ‘Domènech’, el nom del carrer de Barcelona en què es troba l’estudi de la seva companyia. No es tracta, només, d’una nova forma d’experimentació artística de Gelabert, sinó que és un crit de protesta, a la desesperada: Gelabert s’ha vist forçat a deixar l’estudi, al qual ha treballat els darrers vint-i-set anys, pels impagaments de les subvencions de la Generalitat. Ja ho avançava fa uns dies en aquesta entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, en què denunciava el punt crític en què es troben les companyies del país i avisava que Catalunya corria el risc de perdre la dansa com a expressió artística pròpia i de deixar escapar la feina feta al nostre país en els darrers trenta anys. ‘Si no aconseguim que els pocs diners que ens donen ens els donin amb un calendari pactat, la dansa catalana s’esfondra’.
Cultura desconvoca la reunió d’aquest dimarts amb el sector
El departament de Cultura ha desconvocat la reunió que tenia prevista amb la professió per aquest dimarts per encarar la situació. S’hi havia de se discutir també el tan esperat pla integral de la dansa, en qual es va començar a treballar fa deu anys i que encara no ha cristal·litzat. Mentrestant, les companyies encara no han cobrat els diners corresponents a les ajuts del 2012 i no s’ha obert cap convocatòria per a les subvencions de 2013. Però el cas de Gelabert, per més que il·lustratiu, no és pas, ni de lluny, l’únic. La situació de precarietat pels impagaments de la Generalitat és extrapolable a la majoria de sectors culturals i són molts els àmbits que es troben a la corda fluixa a l’espera d’uns diners que esperaven cobrar i que ja han invertit en els respectius projectes i muntatges.
Altres coreògrafs com Sol Picó o Maria Rovira, de Trànsit Dansa, han hagut de reduir el nombre de col·laboradors i ballarins. I alguns, com la mateixa Picó, es van acollir al préstec concedit per l’Institut Català de Finances per a poder rebre una part de la subvenció de 2012. Un préstec que ella mateixa anomena ‘préstec pervers’, perquè, com tot préstec, genera interessos amb el pas del temps. I els temps, de moment, no corren a favor de la dansa.
Xavier Martínez Torrejón, president de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) i codirector de la companyia Mar Gómez, resumia així la situació en declaracions a El País la setmana passada: ‘És extrema i requereix mesures immediates. Si no, a mig termini el sector de la dansa viurà una ‘amateurització’ progressiva que no només es carregarà un sector professional que fa anys que lluita pel seu desenvolupament, sinó que privarà la societat del dret de a la cultura en condicions acceptables’. Per Martínez, als impagaments de la Genearalitat cal sumar-hi la reducció d’uns pressupostos destinats a les arts escèniques ja de per si molt minsos i l’apujada de l’IVA. Gelabert ho relatava a Catalunya Ràdio de la següent manera: ‘En aquest país volíem tenir una dansa amb personalitat pròpia i no podrem. Construir cultura és difícil. Destruir-la, és molt ràpid.’ És per tot això que les companyies de dansa catalana s’han plantat i exigeixen a la Generalitat el pagament de les subvencions de l’any passat.
La sèrie Domènech
En els vídeodanses, Gelabert estableix un diàleg íntim amb l’espai i amb els elements que el componen: les guixetes, les portes, les escales, l’ascensor, els armaris… És un diàleg de comiat, trist i nostàlgic. Aquest cap de setmana ha publicat el desè ‘Domènech’, en el qual se’l veu en un pla fix passejar-se per l’estudi, canviar-se de vestuari, accelerant i desaccelerant la imatge, jugant amb el terra… Vegeu-lo:
Vegeu també alguns dels altres ‘Domènechs’. En total, explica, en vol dotze. És a dir, encara dos més.
Domènech I:
Domènech II:
Domènech III:
Domènech IV:
Domènech VII:
