Un tallat, per favor

El 30 de maig passat vaig anar a l'escola oficial d’idiomes d'Alacant a fer un examen de valencià. Com que era prompte, em vaig dirigir amb una amiga a la cafeteria del centre. Estic en la barra i dic: 'per favor un tallat'. La treballadora es dirigeix a dues persones (que després estaven organitzant la gent del examen) que també estaven a la barra i diu amb un to de veu destacable: 'No puedo soportar los días que hay examen de valenciano porque la gente viene y pide las cosas en valenciano. Mira, es que no oporto esos días. Si el examen es de inglés, francés, alemán o ruso me da igual, pero los días de valenciano no puedo con éllos'.

Sembla mentida que en el 2013 els valencianoparlants hàgem d'escoltar eixos comentaris despectius, al nostre país,  sobre la nostra llengua. Quina falta de respecte vers les persones que l'estimem. No vaig reaccionar perquè havia d'anar a l'examen, però sembla que al final sempre som els mateixos qui callem. Vaig sentir una gran sensació d'humiliació a la meua persona i manera d'expressar-me.

Aquestes situacions viscudes en un edifici públic de l'escola d'idiomes són les que provoquen de vegades que el nacionalisme es faça més radical perquè finalment sols ens queda la protesta i el sentiment de ràbia d'haver d'estar sempre lluitant per poder expressar-nos  en la nostra llengua,  igual d'oficial que el castellà.

Reaccionant d'una manera positiva i recordant que era una cafeteria senzilla, amb no massa complicacions, els demostraré que amb 10 o 15 paraules, i amb bona voluntat, els dies d'examen de “valenciano” podrien ser-li més suportables i fins i tot poder gaudir-los: Sucre-azucar, infussió-infusión, tallat-cortado, bombó-bombón, cafè del temps-cafe hielo y limón, pastisset de tomata-empanadilla, etc...

Alacantins valencianoparlants, on sou? Quant de mal van fer els anys del franquisme i els posteriors que no heu sabut ni pogut estimar i valorar el VALENCIÀ. Hauran de passar molts anys, però ací estarem esperant-vos i junts de la mà avançarem gaudint i estimant la nostra llengua.

La manca d'autoestima que tenen milers i milers de  valencians respecte de la seua llengua i la seua identitat és encara, hui en dia, una malaltia sense diagnosticar i que per tant no es pot tractar. Filòlegs, mestres i polítics: trobeu prompte eixa vacuna que faça del VALENCIÀ ja per sempre  una llengua de primera.