Poema de David Mira

Cal escoltar la història
    –ens obliga la vida
    dels qui hem sigut i som
    i serem: l’arbre dura!–
        cal sentir la memòria
    –ens obliga la història
    amagada en els plecs
    de l’horror genocida–
        cal ser memòria viva:
    reconstruir les formes repintar els colors
    del nostre vell paisatge
    del nostre bell llenguatge
    dels nostres vius llinatges enriquits i augmentats
    “per just dret de consciència” del país
    que anem fent –que encara fem
    que encara…