Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.06.2013  09:00

La IX Cursa de Cantonigròs, Memorial Ramon Oliu, es farà el 9 de juny

Oliu va ser pioner de la marató a Catalunya i impulsor de les curses populars

Men?ame
 

La Cursa de Cantonigròs es fa cada any com a homenatge al desaparegut Ramon Oliu, creador de la primera marató popular que es va celebrar a Catalunya l’any 1978 a Palafrugell, i de la qual se’n va derivar tot el que coneixem avui com el món popular del córrer. La cursa és de 10 quilòmetres. El recorregut és fa per una pista forestal amb sortida i arribada a Cantonigrós (amb un curt tram d'asfalt pel poble), la població on va néixer l’Oliu, i és caracteritza per ser eminentment popular i no competitiva. Enguany, i com els darrers anys, hi haurà també dues curses infantils: una de 800 metres a les 9,15 i una altra de 2.500 a les 9,30, abans de la prova dels 10 kms que començarà a les 10. Les inscripcions per a totes les curses seran gratuïtes. Enguany, la cursa està adherida a l’acció engegada per l’ANC “Corre per la Independència”.

DETALLS:

Dia:diumenge 9 de juny de 2013

Lloc: Cantonigròs

Distància: 10 quilòmetres

Hora sortida: 10,00 del matí

Curses infantils: 800 metres per a nens i nenes de 2 a 9 anys (sortida a les 9,15)

2.500 metres per cadets de 10 a 14 anys (sortida a les 9,30)

Caire de totes les curses: No competitives

Inscripcions: Gratuïtes

Recollida de dorsals: Abans de la cursa, en el lloc de la sortida (Camp de futbol)

Premis: No.

Avituallaments: Qm.5 i arribada. (Infantils: arribada)

Degustació gratuïta: Productes de la terra en acabar la cursa a Can Colom

Vestuari i dutxes: Camp de futbol

Guarderia: Servei gratuït per facilitar que els pares corrin la cursa de 10 kms

Pàrquing: A dojo. (Excepte als voltants de la sortida/arribada, on es prega no fer-ho)

Semblança de Ramon Oliu

Ramon Oliu (Cantonigròs 1923 – Hamilton 2005) ha estat una de les figures més importants de l’atletisme català. Introductor i impulsor de la vessant popular, cal considerar-lo com el veritable promotor de les curses a peu a Catalunya.

Llicenciat en química per la Universitat de Barcelona, va anar de jove a Estats Units a treballar, on va adquirir uns coneixements científics de molt alt nivell: Master d’Enginyeria de Petrolis i Master d’Enginyeria Química entre altres coses. A les primeries de la dècada dels setanta, quan tenia 48 anys, va arribar a la conclusió que necessitava fer exercici físic. Va començar a fer-ho al voltant de casa seva, a Princenton, i poc a poc es va convertir en corredor veterà de llarga distància, coincidint amb la febre per córrer que es s’estava produint a Estats Units, el seu país d’acollida.

Va quedar seduït per la marató al córrer la de Nova York l’any 1976 i, retornat a Barcelona l’any següent per motius de feina, va voler estendre la modalitat del córrer pel plaer de córrer. En front de l’estranyesa i perplexitat del vianants, solia fer-ho amb pantalons curts pels voltants del Palau de Pedralbes de la Diagonal de Barcelona, en una època en que els corredors que practicaven l’atletisme ho feien tan sols dintre dels estadis.

Va anar a la federació a preguntar en quina època es corria la marató popular a Barcelona. En respondre-li que no se’n feia cap, ni a Barcelona ni en lloc (tan sols hi havia la del Campionat d’Espanya per a federats, que se celebrava cada any i prou), va decidir que un dia no gaire llunyà l’organitzaria ell. Es va posar en contacte amb atletes que mai no sortien de les poques pistes que hi havia aleshores, i també amb dirigents esportius que quedaven esglaiats per les seves propostes de fer curses a peu pels carrers. I així, l’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l’ajuda de Ralmon Vancells, Joan Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol, va servir per difondre per tot Catalunya els avantatges del córrer de forma popular.

Per les seves relacions amb els organitzadors de la marató de Nova York, va aconseguir que un equip de Catalunya, format per Domingo Catalan, Josep Molins, Fernando Francisco, Josep Pro i Jordi Jorba, fos invitat a participar en la mítica prova de la ciutat dels gratacels d’aquell any 1977, on, contra tot pronòstic, van aconseguir un tercer lloc.

L’any següent (1978) va organitzar la primera marató que es va fer a l’Estat a Palafrugell, amb 185 atletes. I després de dos anys seguits al Baix Empordà -a Barcelona no era possible per manca de permisos-, va posar en marxa la primera marató de la ciutat de Barcelona l’any 1980.

Dotat d’unes excepcionals qualitats com a organitzador, en Ramon Oliu va fer una feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des de la creació de les primeres maratons, fins a curses de llarga distància, passant per conferències, xerrades, articles, i la publicació d’un llibre l’any 1979 i reeditat el 1999, “L’essència del córrer”, que va ser - i continua essent - una referència per a tots els atletes de fons.

Membre com era de l’Acadèmia de les Ciències de Nova York, escriptor, periodista, conferenciant, i pioner del córrer a peu, en Ramon Oliu, paradigma de la senzillesa personal, es considerava com “un corredor popular”, i així volia que se’l reconegués. En acabar la seva labor professional a Catalunya l’any 1984 va retornar a Estats Units. Al cap de deu anys -quatre després de jubilar-se - se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 3 d'abril de 2005, als 82 anys.

nauguració d'una placa en honor de Ramon Oliu a Barcelona

El dissabte 16 de març de 2013, un dia abans de la marató, va tenir lloc a Barcelona un acte entranyable. La ciutat va retre un merescut homenatge a Ramon Oliu, fundador i pioner de la marató a Catalunya i l’impulsor de les curses populars.

Es va inaugurar un monòlit amb una placa commemorativa al carrer Ferrer i Guardia de Barcelona, a pocs metres de l'emblemàtica Font Màgica de Montjuïc, en memòria d'aquesta figura singular que tant important ha estat per l'atletisme popular català, amb la presència de la seva vídua, dos fills i un net , vinguts expressament d’Estats Units per assistir a l’acte, juntament amb les seves germanes i altres familiars i amics.

Varen fer uns parlaments la Tinenta d’Alcalde, Maite Fandos, el President de la Federació d’Atletisme, Joan Villuendas, John Oliu, un fill de l’homenatjat, i Miquel Pucurull.

Dos aspectes rellevants: a Barcelona hi ha molt pocs monuments o carrers dedicats a esportistes; aquest n’és un, i en honor, precisament, de qui és “responsable” de la nostra afició de córrer. Per altra banda, el lloc on restarà instal·lat el monòlit per sempre més és per on passen o comencen i acaben un munt de curses, i fou, exactament, el punt de sortida i arribada de la primera marató popular celebrada a Barcelona l’any 1980, impulsada pel mateix Ramon Oliu.

Men?ame