Dilluns  17.06.2013  00:32

Autor/s: Vicent Moreno i Montañés

Vint anys d'un gran atreviment

Men?ame
 

Parlar dels 20 anys del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida és tota una satisfacció personal. He de començar afirmant que vint anys, per a un premi de literatura, és una bona marca que, quan se supera, se li han d'afegir els qualificatius de constància, de prestigi i de qualitat, tots ells ben merescuts al llarg d'estos anys.

Però parlar del premi em retrotrau als moments inicials de la Mancomunitat, quan estàvem en el procés de creació i de posada en funcionament amb un objectiu molt clar: fer comarca. La Vall d'Albaida necessitava d'una entitat que exercira el paper d'identificació col·lectiva comarcal, d'aglutinadora de propostes, d'idees i d'il·lusions, per a potenciar totes les nostres particularitats i per aconseguir omplir els dèficits i les necessitats dels qui vivíem en qualsevol dels 34 pobles.

Moltes van ser les persones que participàrem apassionadament en el projecte de fer de l'activitat política comarcal un objectiu de la tasca política diària que abastira més enllà del propi municipi del qual érem responsables. Enteníem que havíem de participar, plenament, en la construcció, en la vertebració d'un País Valencià modern, actual, potent i representatiu de la diversitat de persones i territoris que el conformen.

En eixe projecte era imprescindible comptar amb tot el que suposa la comarcalització com a projecte d'organització territorial valenciana. La manera d'iniciar el camí de la comarcalització era aprofitar les possibilitats que ens oferia la legislació vigent i posar-se a caminar. Això ho vàrem materialitzar amb el projecte de la creació de la Mancomunitat, un instrument legal que permitia avançar en el camí de la comarcalització.

Una vegada que la Mancomunitat es va posar a funcionar i comença a fer-se càrrec dels serveis que els ajuntaments d'aleshores requerien, vàrem pensar que també era convenient trobar un motiu perquè la Vall d'Albaida tinguera presència fora de l'àmbit comarcal. Decidírem que seria positiu buscar que eixa referència se situara en el món de la cultura.

És en este precís moment quan tinc la satisfacció personal d'haver sigut un poc el pare de la criatura i d'haver proposat que convocàrem el Premi de Literatura Eròtica, proposta que va ser aprovada després de ser analitzada prou detingudament per a véncer més d'una reticència, incomprensió i oposició. He de recordar, necessàriament, les converses amb els companys i companyes dels partits polítics i, dins d'ells, amb les diferents sensibilitats, per tal de convéncer del projecte. Es considerava tot un atreviment, per dir-ho de manera suau, que una institució pública convocara un premi de literatura eròtica. Hi havia prevenció, o por, perquè la qüestió fóra utilitzada per a generar polèmica i se'ns girara en contra.

Igual va succeir quan es va plantejar la col·laboració en el projecte de la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. S'havien de véncer les mateixes dificultats.

Afortunadament, però, tant en una institució com en l'altra les persones dirigents tenien un gran sentit de la responsabilitat, una gran voluntat, una bona visió de l'oportunitat, de la conveniència de donar a conéixer la Vall d'Albaida i, també, la il·lusió de poder tindre un premi de literatura propi que ens situara com a referència en el món de l'edició de llibres en valencià i de la cultura en general. El premi es va considerar convenient i se'n va convocar la primera edició l'any 1993.

Cal dir que la proposta del premi es va produir després d'haver estudiat, amb Edicions Bromera, quines eren les possibilitats d'editar un premi que puguera arribar a ser una referència en la literatura escrita en la nostra llengua, que no estiguera convocat per cap altra entitat i que tinguera possibilitats de ser econòmicament viable. També en este cas, l'editorial va fer un esforç i una aportació imprescindible per a poder convéncer.

I, per què un premi de literatura eròtica? Vaig estar convençut des del primer moment que era interessant oferir un premi novedós, atrevit i singular, un premi que no fóra habitual i que s'hauria de donar a conéixer en el nostre àmbit lingüístic com la referència necessària del gènere.

En la literatura castellana únicament teníem en el mercat la col·lecció 'La sonrisa vertical' que dirigia Luís García Berlanga a qui vaig fer coneixedor del projecte i a qui li vaig demanar col·laboració per a formar part del jurat de la primera convocatòria. Per altra part, en la literatura en llengua catalana s'havia deixat d'editar la col·lecció 'La marrana', amb la qual cosa quedava clar que, si convocàvem el premi, ens situàvem com a referents en la nostra literatura.

Després de passats vint anys he de tornar a reconéixer la bona voluntat de totes les persones que tenien la responsabilitat de decidir la convocatòria del premi. No era fàcil en aquell moment, perquè també era desconegut, assumir que la literatura eròtica havia de ser el gènere literari que convenia promocionar.

Moltes eren les reticències que hi havia, i encara en continuen algunes, a l'hora de considerar la literatura eròtica com a un gènere digne de conreu literari. Les qüestions relacionades amb el sexe semblava que havien de ser marginades de la vida quotidiana pública, també de l'artística i, conseqüentment, de la literària.

Afortunadament, en l'actualitat, l'erotisme i la seua literatura formen part, sense discriminació i sense dobles morals, de la producció artística i intel·lectual i les seus manifestacions artístiques poden ser observades, comprades o compartides pel públic en general, sempre amb el respecte a les normes establertes per als productes artístics. L'erotisme ha estat tractat des de sempre en la literatura. Els nostres clàssics ja l'utilitzaven com a un recurs literari per expressar l'amor, la subtilesa, la delicadesa, l'atracció o la necessitat fisiològica.

Una bona mostra de la naturalitat amb què és tractat el gènere és, justament, l'èxit del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida. Gràcies a l'existència del premi podem afirmar que la producció d'obres de literatura eròtica en valencià s'ha incrementat notablement. S'han presentat en les edicions anteriors 454 obres originals. El fons bibliogràfic ha augmentat en 19 publicacions. Hem pogut comprovar com la valoració i consideració del nostre premi, per part dels escriptors, ha estat molt positiva i en totes les convocatòries la participació ha sigut alta. Han presentat obres. autors i autores provinents de la Comunitat Valenciana, de les Illes Balears, de Catalunya i de la resta d'Espanya els quals s'han pogut promocionar gràcies al premi.

Així mateix, el premi s'ha consolidat i té la consideració i acceptació del públic perquè també hi ha hagut una política editorial seriosa i, en la composició dels membres del jurat, sempre hem comptat amb la participació de personalitats importants de la literatura actual en la nostra llengua. Isabel Clara Simó, Ferran Torrent, Jesús Huguet, Josep Antoni Fluixà, Salvador Jàfer, Josep Piera, Carme Miquel, JosepVicent Marqués, Carme Riera, Joan Olivares, M. de la Pau Janer, Màrius Serra, Francesc Mompó, Esperança Camps, Carles Cortés, Emili Piera, entre altres, són tots noms ben representatius.

És per tot això que em sent molt satisfet d'haver participat, primer com a conseller de Cultura i després com a president de la Mancomunitat, en l'èxit del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, i ara, en 2013, en la commemoració del XXé aniversari, vull reconéixer i expresar el meu agraïment i donar les gràcies a tots els companys i companyes de la Mancomunitat i a totes aquelles persones que al llarg d'estos anys han col·laborat per fer d'este premi, el nostre.