06.05.2013 - 13:40
Giulio Andreotti, el polèmic polític democristià que ha marcat la història d’Itàlia des del final de la Segona Guerra Mundial, havent estat primer ministre en set mandats, s’ha mort avui als 94 anys. En diverses ocasions ha estat vinculat, fins i tot judicialment, als principals clans mafiosos d’Itàlia. Feia mesos que arrossegava problemes de salut, que van forçar l’ingrés a l’hospital l’estiu passat.
Va ser primer ministre en diverses etapes des del 1972 i el 1992, i també va exercir els càrrecs de ministre de l’Interior, de Defensa i d’Afers Exteriors, entre altres. Andreotti, un dels homes més influents de la Democràcia Cristiana a Itàlia, era senador vitalici des del 1991. També era periodista i escriptor i va dirigir la revista internacional catòlica ‘30 Giorni‘.
La seva figura va ser durant anys sinònim de poder. No en va, el seu lema era: ‘el poder desgasta només a qui no en té’. Però el poder també el va portar a relacionar-se amb la màfia i va ser acusat de col·laboració directa amb la Cosa Nostra, la màfia siciliana. El tribunal suprem el va absoldre d’associació mafiosa després d’un procés complex i llarg, amb força testimonis que asseguraven que Andreotti havia arribat a diversos acords amb la màfia. Un dels testimonis va dir precisament que havia vist Andreotti fent un petó a la galta del cap de la Cosa Nostra, Salvatore Totó Riina, un gest que en el context de la màfia s’interpreta com un gest de devoció i total fidelitat. Tot i que la sentència absolutòria donava per fet que Andreotti havia col·laborat amb la màfia, el va absoldre perquè els fets havien prescrits per a poder ser considerats delicte penal.
Fill d’un mestre d’escola, va quedar orfe quan tenia un any. Es va doctorar en dret i amb vint anys, el 1939, va començar una llarga carrera política quan va començar visitar la biblioteca vaticana per a fer un estudi que el va portar a conèixer el fundador de la Democràcia Cristiana Italiana, Alcide de Gasperi. Tal com ell mateix ha explicat, aquella trobada li va encendre la curiositat i va decidir col·laborar amb el partit.
